Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "yoruba" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balladores, n f pl
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca balladors, n m pl sin. compl.
- ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca ballaruga, n f alt. sin.
- ca ballarugues, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís gros, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca belluguet gros, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca escarabatons, n m pl alt. sin.
- ca fanalets, n m pl alt. sin.
- ca herba tremoluda, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca balleruga, n f var. ling.
- ca poltre d'eruga, n m var. ling.
- ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
- ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
- ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
- ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
- nc Briza maxima L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balladores, n f pl
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca balladors, n m pl sin. compl.
- ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca ballaruga, n f alt. sin.
- ca ballarugues, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís gros, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca belluguet gros, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca escarabatons, n m pl alt. sin.
- ca fanalets, n m pl alt. sin.
- ca herba tremoluda, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca balleruga, n f var. ling.
- ca poltre d'eruga, n m var. ling.
- ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
- ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
- ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
- ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
- nc Briza maxima L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca boruca
- ca borunca sin. compl.
- ca brunca sin. compl.
- ca bruncas sin. compl.
- ca brunka sin. compl.
- ca burunca sin. compl.
- cod brunkah ték
- ar البوروكية
- cy Boruca
- cy Borunca sin. compl.
- cy Brunca sin. compl.
- cy Bruncas sin. compl.
- cy Brunka sin. compl.
- cy Burunca sin. compl.
- de Boruca
- de Borunca sin. compl.
- de Brunca sin. compl.
- de Bruncas sin. compl.
- de Brunka sin. compl.
- de Burunca sin. compl.
- en Boruca
- en Borunca sin. compl.
- en Brunca sin. compl.
- en Brunka sin. compl.
- en Burunca sin. compl.
- es boruca
- es borunca sin. compl.
- es brunca sin. compl.
- es bruncas sin. compl.
- es brunka sin. compl.
- es burunca sin. compl.
- eu borukera
- eu borunca sin. compl.
- eu brunca sin. compl.
- eu bruncas sin. compl.
- eu brunka sin. compl.
- eu burunca sin. compl.
- fr boruca
- fr borunca sin. compl.
- fr brunca sin. compl.
- fr bruncas sin. compl.
- fr brunka sin. compl.
- fr burunca sin. compl.
- gn vorúka
- gn vorúnka sin. compl.
- gn vrunca sin. compl.
- gn vrunka sin. compl.
- gn vrunkas sin. compl.
- gn vurúnka sin. compl.
- it boruca
- it borunca sin. compl.
- it brunca sin. compl.
- it bruncas sin. compl.
- it brunka sin. compl.
- it burunca sin. compl.
- ja ボルカ語
- ja ブルンカ語 sin. compl.
- ja ボルンカ語 sin. compl.
- ja ブルンカス語 sin. compl.
- nl Boruca
- nl Borunca sin. compl.
- nl Brunca sin. compl.
- nl Bruncas sin. compl.
- nl Brunka sin. compl.
- nl Burunca sin. compl.
- pt boruca
- pt borunca sin. compl.
- pt brunca sin. compl.
- pt bruncas sin. compl.
- pt brunka sin. compl.
- pt burunca sin. compl.
- ru Борука
- ru Брунка sin. compl.
- ru Брункас sin. compl.
- ru Борунка sin. compl.
- ru Бурунка sin. compl.
- zh 博鲁卡语
- zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Txibtxa > Txibtxa A>, <Amèrica > Costa Rica>
Definició
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca broqueta moruna
- es pincho moruno
- fr chiche-kebab
- it shish kebab
- en shish kebab
- de Schisch Kebab
<Plats a la carta. Carn>
<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca broqueta moruna, n f
- es pincho moruno
<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca broqueta moruna, patates fregides i amanida
- es pincho moruno, patatas fritas y ensalada
- fr chiche-kebab, frites et salade
- it shish kebab, patate fritte e insalata
- en shish kebab, chips and salad
- de Schisch Kebab, Pommes frites und Salat
<Plats a la carta. Plats combinats>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca camell comú, n m
- ca dromedari, n m
- es camello común
- es camello de Arabia
- es camello de una joroba
- es dromedario
- fr dromadaire
- en arabian camel
- en dromedary
- en one-humped camel
- nc Camelus dromedarius
<Zoologia > Mamífers>
Definició
<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>
- ca corona eslovaca, n f
- es corona eslovaca, n f
- fr couronne slovaque, n f
- en Slovak koruna, n
- cod SKK
<Monedes>
Definició
<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>
- ca corona txeca, n f
- es corona checa, n f
- fr couronne tchèque, n f
- en Czech koruna, n
- cod CZK
<Monedes>
Definició
<Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca criptococ, n m
- ca tòrula, n f sin. compl.
<Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
- La denominació tòrula prové del llatí torula 'corda amb nusos'.
- La denominació tòrula es considera obsoleta.