Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "zel" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI anguila, anguiló o angula?
- es (anguila) anguila, n f
- es (angula) angula, n f
- fr (anguila) anguille, n f
- fr (angula) civelle, n f
- en (anguila) common eel, n
- en (anguila) eel, n
- en (anguila) european eel, n
- en (angula) elver, n
- nc Anguilla anguilla
<Zoologia > Peixos>
Definició
- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.
En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:
- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.
- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?, que explica quins són els succedanis d'angula per a l'alimentació.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de anguila, anguiló i angula al Cercaterm, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gula-angula-anguila-i-surimi-que-la-terminologia-no-us-amargui-els-apats-nadal).
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Àrea Preferencial de Comerç a l'Àfrica del Sud i de l'Est, n f
- ca PTA, n f sigla
- es Área Preferencial de Comercio en el África del Sur y del Este
- es PTA sigla
- fr Zone d'échanges préférentielle pour l'Afrique orientale et australe
- fr ZEP sigla
- en Eastern and Southern Africa Preferential Trade Area
- en ESAPTA sigla
- en PTA sigla
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aberració esfèrica longitudinal, n f
- ca AEL, n f sigla
- es aberración esférica longitudinal
- es AEL sigla
- en longitudinal spherical aberration
- en LSA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aberració esfèrica longitudinal, n f
- ca AEL, n f sigla
- es aberración esférica longitudinal
- es AEL sigla
- en longitudinal spherical aberration
- en LSA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aberració esfèrica longitudinal, n f
- ca AEL, n f sigla
- es aberración esférica longitudinal
- es AEL sigla
- en longitudinal spherical aberration
- en LSA sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Psicologia > Parapsicologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agròglif, n m
- ca cercles en els camps, n m pl sin. compl.
- es agroglifo
- es círculos en las cosechas
- fr agroglyphe
- it cherchi nel grano
- en agriglyph
- en crop circle
<Psicologia > Parapsicologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals bord, n m
- ca herba de rel, n f alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago sativa L. subsp. falcata (L.) Arcang.
- nc Medicago falcata L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals bord, n m
- ca herba de rel, n f alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago sativa L. subsp. falcata (L.) Arcang.
- nc Medicago falcata L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anguila, n f
- es anguila
- fr anguille
- en common eel
- en eel
- en european eel
- nc Anguilla anguilla
<Peixos>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca anguila, n f
- es anguila, n f
- fr anguille, n f
- pt enguia, n f
- en eel, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>
