acetobacteri
acetobacteri
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca acetobacteri, n m
- ca bacteri acetogen, n m
- ca acetobàcter, n m sin. compl.
- es bacteria acetogénica, n f
- fr bactérie acetogène, n f
- en acetogenic bacterium, n
- nc Acetobacter
.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que catalitza la producció d'acetat en el seu metabolisme energètic.
Nota
-
Els acetobacteris tenen importància comercial, ja que són utilitzats en la fabricació del vinagre i oxiden el sorbitol per a obtenir l'àcid ascòrbic (vitamina C). Poden contaminar de manera natural sucs de fruites i begudes alcohòliques com el vi, la sidra i la cervesa si produeixen massa quantitat d'àcid acètic. Per a evitar-ho s'atura el creixement dels acetobacteris amb quantitats moderades de sulfur d'hidrogen en el vi o eliminant tot l'oxigen del vi quan s'emmagatzema.
Els acetobacteris viuen sobre material vegetal ric en carbohidrats, com la fruita i els cereals.
amilobacteri
amilobacteri
Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca amilobacteri, n m
Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri anaerobi present al tub digestiu dels mamífers. Realitza una acció fermentativa intensa que degrada els glícids amb producció d'àcid butíric.
arqueobacteris
arqueobacteris
Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca arqueobacteris, n m pl
- es arqueobacterias
- en Archaeobacteria
Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar com un grup a part dels altres bacteris o eubacteris. Les seqüències del seu RNA ribosòmic són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes (els eubacteris) o de les dels eucariotes. Malgrat la gran diversitat metabòlica que presenten, un tret freqüent en els arqueobacteris és la seva adaptació a ambients extrems (anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília). Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants: els halòfils extrems, bacteris que creixen en les salines i els llacs molt salats; els metanògens, anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l'estómac dels remugants o en l'intestí dels tèrmits; i els termoacidòfils, que es desenvolupen en l'aigua termal o en la de les mines. Encara que el seu nom suggereix un origen més antic, no ha estat provat que els arqueobacteris s'hagin originat abans que els eubacteris. Són anomenats arqueus en la classificació de Carl Woese dels tres dominis.
arqueus
arqueus
.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida
- ca arqueus, n m pl
- ca arqueobacteris, n m pl sin. compl.
- es arqueas, n f pl
- fr archées, n m pl
- fr archéobactéries, n f pl
- en archaea, n pl
- en archaebacteria, n pl
- en archaeon, n
.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida
Definició
Domini filogenètic que comprèn els arqueobacteris.
Nota
- No tota la comunitat científica accepta el domini dels arqueus. Alguns autors continuen agrupant aquests organismes amb la resta de procariotes dins el regne de les moneres.
artrobacteri
artrobacteri
Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca artrobacteri, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri que es reprodueix per divisió en articulacions o artròspores.
cromobacteri
cromobacteri
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca cromobacteri, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Gènere de bacteris (Chromobacterium sp) constituït per cèl·lules gramnegatives, quimioorganòtrofes, en forma de bacils amb extrems arrodonits. Es mouen mitjançant un únic flagel polar o bé uns quants (d'1 a 4) flagels subpolars o laterals. Produeix un pigment violaci característic (violaceïna). Algunes soques poden ésser fermentadores oxidasa positives i poden confondre's amb espècies d'Aeromonas i de Vibrio. L'espècie tipus és C. violaceum. Es troba principalment en el sòl i en l'aigua, i és freqüent en regions tropicals; ocasionalment, pot causar greus infeccions piogèniques o septicèmiques en els mamífers, incloent-hi l'espècie humana. C. lividum, que causa una septicèmia mortal, és l'antic nom de Janthinobacterium lividum.
cromobacteri
cromobacteri
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca cromobacteri, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Microorganisme del gènere cromobacteri.
proteobacteris
proteobacteris
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca proteobacteris, n m pl
- ca bacteris purpuris, n m pl sin. compl.
- ca bacteris vermells, n m pl sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Grup de bacteris que és el més gran i fisiològicament més divers de tot el domini dels bacteris. Actualment comprèn cinc subgrups: alfa, beta, gamma, delta i èpsilon. Alguns organismes del grup són fotòtrofs (d'aquí ve el seu nom primer de bacteris purpuris o vermells); això suggereix que l'avantpassat comú del grup deu haver estat un bacteri fotòtrof. Molts bacteris gramnegatius quimiòtrofs pertanyen al grup dels proteobacteris. Els gèneres més coneguts del subgrup alfa són: Rhodospirillum i Rhodopseudomonas (ambdós fotòtrofs), i molts quimiòtrofs com ara Rhizobium, Nitrobacter, Agrobacterium, Aquaspirillum, Acetobacter i algunes espècies de Pseudomonas; del subgrup beta: Rhodocyclus i Rhodoferax (ambdós fotòtrofs), i els quimiòtrofs Spirillum, Nitrosomonas, moltes espècies de Pseudomonas, Bordetella i Neisseria; del subgrup gamma: Chromatium i Thiospirillum (fotòtrofs) i els quimiòtrofs Legionella, Azotobacter, els Pseudomonas fluorescents, Vibrio i tots els bacteris entèrics (Escherichia, Salmonella, etc.); del subgrup delta: Myxococcus, Bdellovibrio i bacteris reductors de sulfat; del subgrup èpsilon: Thiovulum, Campylobacter i Helicobacter. Els grups delta i èpsilon no tenen cap representant fotòtrof.
pseudobacteri
pseudobacteri
Anatomia > Citologia
- ca pseudobacteri, n m
- ca pseudobacil, n m sin. compl.
Anatomia > Citologia
Definició
Cèl·lula tan petita que sembla un bacteri.
