abacterià -ana
abacterià -ana
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca abacterià -ana, adj
- es abacteriano -na, adj
- fr abactérien -enne, adj
- en abacterial, adj
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Que no té bacteris.
bacteris
bacteris
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca bacteris, n m pl
- es Bacteria
- en Bacteria
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Una de les tres categories taxonòmiques superiors proposades per Carl Woese per classificar els éssers vius. Comprèn els eubacteris.
Nota
- La denominació bacteris prové del grec baktérion 'vara petita'.
eubacterial
eubacterial
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca eubacterial, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Bacteri de l'anomenat ordre dels eubacterials.
eubacterials
eubacterials
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca eubacterials, n m pl
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Antiga denominació d'un ordre de bacteris molt extens que comprenia individus amb forma de coc o de bacil, amb famílies grampositives i gramnegatives, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies. Hi foren agrupats els bacteris més típics i de més importància sanitària.
factor F
factor F
Microbiologia i patologia infecciosa, Genètica molecular, Genòmica i tecnologia genètica
- ca factor F, n m
- ca factor de fertilitat, n m sin. compl.
- ca factor sexual dels bacteris, n m sin. compl.
- es factor de fertilidad, n m
- es factor F, n m
- fr facteur de fertilité, n m
- fr facteur F, n m
- en F factor, n
- en fertility factor, n
Microbiologia i patologia infecciosa, Genètica molecular, Genòmica i tecnologia genètica
Definició
Plasmidi que transmet el caràcter donador ("mascle') d'un bacteri.
proteobacteris
proteobacteris
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca proteobacteris, n m pl
- ca bacteris purpuris, n m pl sin. compl.
- ca bacteris vermells, n m pl sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Grup de bacteris que és el més gran i fisiològicament més divers de tot el domini dels bacteris. Actualment comprèn cinc subgrups: alfa, beta, gamma, delta i èpsilon. Alguns organismes del grup són fotòtrofs (d'aquí ve el seu nom primer de bacteris purpuris o vermells); això suggereix que l'avantpassat comú del grup deu haver estat un bacteri fotòtrof. Molts bacteris gramnegatius quimiòtrofs pertanyen al grup dels proteobacteris. Els gèneres més coneguts del subgrup alfa són: Rhodospirillum i Rhodopseudomonas (ambdós fotòtrofs), i molts quimiòtrofs com ara Rhizobium, Nitrobacter, Agrobacterium, Aquaspirillum, Acetobacter i algunes espècies de Pseudomonas; del subgrup beta: Rhodocyclus i Rhodoferax (ambdós fotòtrofs), i els quimiòtrofs Spirillum, Nitrosomonas, moltes espècies de Pseudomonas, Bordetella i Neisseria; del subgrup gamma: Chromatium i Thiospirillum (fotòtrofs) i els quimiòtrofs Legionella, Azotobacter, els Pseudomonas fluorescents, Vibrio i tots els bacteris entèrics (Escherichia, Salmonella, etc.); del subgrup delta: Myxococcus, Bdellovibrio i bacteris reductors de sulfat; del subgrup èpsilon: Thiovulum, Campylobacter i Helicobacter. Els grups delta i èpsilon no tenen cap representant fotòtrof.
subictèric -a
subictèric -a
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca subictèric -a, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definició
Molt poc ictèric.
