natiu digital | nativa digital, nadiu digital | nadiua digital o immigrant digital?
natiu digital | nativa digital, nadiu digital | nadiua digital o immigrant digital?
Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca natiu digital | nativa digital, nadiu digital | nadiua digital o immigrant digital?
- es inmigrante digital (immigrant digital), n m, f
- es nativo digital | nativa digital (natiu digital | nativa digital), n m, f
- fr enfant du numérique (natiu digital | nativa digital), n m, f
- fr immigrant numérique | immigrante numérique (immigrant digital), n m, f
- en digital immigrant (immigrant digital), n
- en digital native (natiu diital | nativa digital), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant natiu digital | nativa digital i nadiu digital | nadiua digital, d'una banda, com immigrant digital, de l'altra, es consideren formes adequades, amb significats relacionats per oposició.
- Un natiu digital o una nativa digital, o també un nadiu digital o una nadiua digital, són les persones que han interactuat des de les primeres etapes de la infantesa amb la tecnologia digital, de manera que en tenen un coneixement i un domini notables.
. L'equivalent castellà és un nativo digital o una nativa digital; els francesos, un enfant du numérique i un natif numérique o une native numérique, i l'anglès, a digital native.
- Un immigrant digital o una immigrant digital són les persones que han adoptat la tecnologia digital posteriorment a la infantesa, fet que pot traduir-se en una certa dificultat a l'hora de fer-ne ús.
. L'equivalent castellà és un o una inmigrante digital; el francès, un immigrant numérique o une immigrante numérique, i l'anglès, a digital immigrant.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Malgrat ser formes calcades dels originals anglesos, també són justificables en català a partir dels sentits que tenen natiu (o nadiu) i immigrant, respectivament, com a fill d'un poble determinat o com a persona establerta en un país diferent del propi. Aquest ús metafòric és el mateix que s'hi ha aplicat en anglès.
(2) Les altres llengües romàniques recorren també majoritàriament a les formes paral·leles.
(3) Pel que fa a la prioritat de natiu nativa respecte a nadiu nadiua, es deu a l'ús més gran que tenen les primeres formes en aquest àmbit d'especialitat, potser ajudat per la poca freqüència en català de la seqüència -iua present en el femení nadiua.
- Un natiu digital o una nativa digital, o també un nadiu digital o una nadiua digital, són les persones que han interactuat des de les primeres etapes de la infantesa amb la tecnologia digital, de manera que en tenen un coneixement i un domini notables.
. L'equivalent castellà és un nativo digital o una nativa digital; els francesos, un enfant du numérique i un natif numérique o une native numérique, i l'anglès, a digital native.
- Un immigrant digital o una immigrant digital són les persones que han adoptat la tecnologia digital posteriorment a la infantesa, fet que pot traduir-se en una certa dificultat a l'hora de fer-ne ús.
. L'equivalent castellà és un o una inmigrante digital; el francès, un immigrant numérique o une immigrante numérique, i l'anglès, a digital immigrant.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Malgrat ser formes calcades dels originals anglesos, també són justificables en català a partir dels sentits que tenen natiu (o nadiu) i immigrant, respectivament, com a fill d'un poble determinat o com a persona establerta en un país diferent del propi. Aquest ús metafòric és el mateix que s'hi ha aplicat en anglès.
(2) Les altres llengües romàniques recorren també majoritàriament a les formes paral·leles.
(3) Pel que fa a la prioritat de natiu nativa respecte a nadiu nadiua, es deu a l'ús més gran que tenen les primeres formes en aquest àmbit d'especialitat, potser ajudat per la poca freqüència en català de la seqüència -iua present en el femení nadiua.
Nota
-
1. A més dels noms natiu tecnològic | nativa tecnològica i nadiu tecnològic | nadiua tecnològica, les formes natiu i nadiu també s'utilitzen en l'àmbit tecnològic com a adjectius lliures o com a adjectius lligats a noms concrets:
- natiu -iva i nadiu -a, per a fer referència de manera genèrica a una aplicació o un programa que han estat dissenyats específicament per a ser executats en una plataforma determinada.
Ex.: una aplicació nadiua per a Android, un programa natiu per a iOs
- natiu -iva per al núvol (o bé nadiu -a per al núvol), per a fer referència a una aplicació o un programa que han estat dissenyats específicament per a ser executats al núvol.
- anunci de vídeo natiu (o bé anunci de vídeo nadiu), per a fer referència a un anunci de vídeo dissenyat específicament per a ser reproduït en una plataforma determinada.
- publicitat nativa (o bé publicitat nadiua), per a fer referència a la tècnica publicitària de crear continguts d'acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de la plataforma a què van destinats. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de natiu digital | nativa digital i immigrant digital al Cercaterm, i també el document de criteri original, Natius i immigrants en tecnologia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/natius-i-immigrants-tecnologia).
pes d'un fitxer o mida d'un fitxer?
pes d'un fitxer o mida d'un fitxer?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca pes d'un fitxer o mida d'un fitxer?
- es peso de un fichero (pes d'un fitxer), n m
- es tamaño de un fichero (mida d'un fitxer), n m
- fr poids de fichier (pes d'un fitxer), n m
- fr taille de fichier (mida d'un fitxer), n f
- en file size (mida d'un fitxer), n
- en file weight (pes d'un fitxer), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant pes d'un fitxer (nom masculí) i pesar (verb intransitiu) com mida d'un fitxer (nom femení) es consideren formes adequades per a referir-se a les dimensions d'un fitxer informàtic, encara que tenen significats lleument diferents:
- El pes d'un fitxer (i, com a verb, pesar) s'utilitza específicament en contextos que fan referència a una transmissió de dades a través d'una xarxa. Es tracta d'un sentit figurat derivat del que té en l'àmbit dels transports i en llengua general, probablement estès a partir de l'anglès.
. L'equivalent castellà és peso de un fichero; el francès, poids de fichier, i l'anglès, file weight.
Exemple: Aquest fitxer pesa massa i no es pot enviar com a fitxer adjunt amb el correu electrònic.
- La mida d'un fitxer és la forma més precisa semànticament per a fer referència a la llargada d'un fitxer mesurada en bytes.
. L'equivalent castellà és tamaño de un fichero; el francès, taille de fichier, i l'anglès, file size.
Exemple: Aquest fitxer té una mida de X kilobytes (o megabytes).
- El pes d'un fitxer (i, com a verb, pesar) s'utilitza específicament en contextos que fan referència a una transmissió de dades a través d'una xarxa. Es tracta d'un sentit figurat derivat del que té en l'àmbit dels transports i en llengua general, probablement estès a partir de l'anglès.
. L'equivalent castellà és peso de un fichero; el francès, poids de fichier, i l'anglès, file weight.
Exemple: Aquest fitxer pesa massa i no es pot enviar com a fitxer adjunt amb el correu electrònic.
- La mida d'un fitxer és la forma més precisa semànticament per a fer referència a la llargada d'un fitxer mesurada en bytes.
. L'equivalent castellà és tamaño de un fichero; el francès, taille de fichier, i l'anglès, file size.
Exemple: Aquest fitxer té una mida de X kilobytes (o megabytes).
Nota
-
1. També són adequats per a un fitxer els noms femenins grandària i dimensió i l'adjectiu gran, referits més aviat a la capacitat de suport de la informació.
Ex.: Aquest fitxer és molt gran, ocupa massa memòria. - 2. Podeu consultar la fitxa completa de mida d'un fitxer al Cercaterm, i també el document de criteri original, Un fitxer informàtic pesa?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fitxer-informatic-pesa).
pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
- es disposición de pines (disposició de pins), n f
- es pin (pin), n m
- fr brochage (disposició de pins), n m
- fr broche (pin), n f
- en pin (pin), n
- en pinout (disposició de pins), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant pin com disposició de pins es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *piu, *patilla i *patillatge.
- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.
- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.
Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.
En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').
- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.
- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.
Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.
En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').
Nota
-
Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En electrònica, com es diu pin o patilla en català? I pinout o patillaje?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/electronica-com-diu-pin-o-patilla-catala-i-pinout-o-patillaje).
pols o impuls?
pols o impuls?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca pols o impuls?
- es impulso (impuls) (pols), n m
- es pulso (pols), n m
- fr impulsion (pols), n f
- en impulse (impuls) (pols), n
- en pulse (pols), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant pols com impuls (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents:
- Un pols (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor inicial.
. Els motius del Consell Supervisor per a avalar pols, tot i que probablement és un calc de l'anglès pulse, són els següents:
(1) És una forma molt estesa.
(2) Té un significat més ampli que impuls (ja recollit als diccionaris generals).
(3) Es pot considerar un significat creat a partir del significat normatiu de pols com a batec arterial.
. Els equivalents castellans són impulso i pulso; el francès, impulsion; el portuguès, pulso, i els anglesos, impulse i pulse.
- Un impuls (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un pols de durada molt breu, infinitesimal des d'un punt de vista matemàtic. L'impuls, doncs, és un tipus de pols.
. L'equivalent castellà és impulso, i l'anglès, impulse.
- Un pols (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor inicial.
. Els motius del Consell Supervisor per a avalar pols, tot i que probablement és un calc de l'anglès pulse, són els següents:
(1) És una forma molt estesa.
(2) Té un significat més ampli que impuls (ja recollit als diccionaris generals).
(3) Es pot considerar un significat creat a partir del significat normatiu de pols com a batec arterial.
. Els equivalents castellans són impulso i pulso; el francès, impulsion; el portuguès, pulso, i els anglesos, impulse i pulse.
- Un impuls (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un pols de durada molt breu, infinitesimal des d'un punt de vista matemàtic. L'impuls, doncs, és un tipus de pols.
. L'equivalent castellà és impulso, i l'anglès, impulse.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de pols i impuls al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Pols i impuls, conceptes diferents, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/pols-i-impuls-conceptes-diferents).
portable, vestible, de vestir, per a vestir, connectat -ada, tecnològic -a, digital o intel·ligent?
portable, vestible, de vestir, per a vestir, connectat -ada, tecnològic -a, digital o intel·ligent?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca portable, vestible, de vestir, per a vestir, connectat -ada, tecnològic -a, digital o intel·ligent?
- es conectado -da (connectat -ada), adj
- es de vestir (portable), adj
- fr vestimentaire (portable), adj
- en wearable (connectat -ada), adj
- en wearable (portable), adj
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant portable, vestible, de vestir i per a vestir com connectat -ada, tecnològic -a, digital i intel·ligent (tot, formes amb valor d'adjectiu) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès wearable, encara que tenen significats diferents i es fan servir en contextos diferents:
- Un dispositiu, un ordinador o la tecnologia portable, i també amb els sinònims complementaris vestible, de vestir i per a vestir (que es poden considerar calcs de l'anglès), és un element que s'integra en la indumentària.
. L'equivalent castellà és de vestir; el francès vestimentaire, i l'anglès, wearable.
- Una peça d'indumentària o un complement (com ara unes ulleres, un rellotge o un braçalet) connectat o tecnològic, o fins i tot digital o intel·ligent, és un element que incorpora prestacions tecnològiques avançades.
. Els equivalents castellans són conectado -da i tecnológico -ca, i l'anglès, wearable.
En l'àmbit de la tecnologia es donen amb una certa freqüència alguns casos de fluctuació de formes, com ara electrònic / digital / virtual, que es distingeixen segons matisos semàntics no sempre clars.
D'aquesta manera es recullen els dos significats de wearable, que en anglès tant pot fer referència a la tecnologia integrada a la indumentària com a la indumentària que incorpora prestacions tecnològiques.
- Un dispositiu, un ordinador o la tecnologia portable, i també amb els sinònims complementaris vestible, de vestir i per a vestir (que es poden considerar calcs de l'anglès), és un element que s'integra en la indumentària.
. L'equivalent castellà és de vestir; el francès vestimentaire, i l'anglès, wearable.
- Una peça d'indumentària o un complement (com ara unes ulleres, un rellotge o un braçalet) connectat o tecnològic, o fins i tot digital o intel·ligent, és un element que incorpora prestacions tecnològiques avançades.
. Els equivalents castellans són conectado -da i tecnológico -ca, i l'anglès, wearable.
En l'àmbit de la tecnologia es donen amb una certa freqüència alguns casos de fluctuació de formes, com ara electrònic / digital / virtual, que es distingeixen segons matisos semàntics no sempre clars.
D'aquesta manera es recullen els dos significats de wearable, que en anglès tant pot fer referència a la tecnologia integrada a la indumentària com a la indumentària que incorpora prestacions tecnològiques.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de portable i connectat -ada al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tecnologia portable: sobre la traducció de wearable, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tecnologia-portable-la-traduccio-wearable).
redifusió, sindicació, canal de continguts, fil de continguts, agregador o lector?
redifusió, sindicació, canal de continguts, fil de continguts, agregador o lector?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca redifusió, sindicació, canal de continguts, fil de continguts, agregador o lector?
- es agregador (agregador), n m
- es canal (canal de continguts), n m
- es redifusión de contenidos (redifusió), n f
- fr agrégateur de nouvelles (agregador), n m
- fr flux de nouvelles (canal de continguts), n m
- fr syndication (redifusió), n f
- en content syndication (redifusió), n
- en news feed (canal de continguts), n
- en RSS reader (agregador), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant redifusió i sindicació (noms femenins), com canal de continguts i fil de continguts (noms masculins), com agregador (nom masculí) es consideren formes adequades --a diferència de *lector--, encara que tenen significats diferents:
- La redifusió, o la sindicació (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el procés pel qual alguns continguts d'un web es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Redifusió és una forma lingüísticament adequada, que ja té força ús en català.
(2) Sindicació (que és un calc de l'anglès) és una forma molt estesa que es percep com a més inequívoca i precisa.
. Sovint s'utilitzen les formes desenvolupades redifusió de continguts i sindicació de continguts.
. Els equivalents castellans són redifusión de contenidos i sindicación de contenidos; els francesos, syndication i syndication web, i els anglesos, content syndication i web syndication.
- Un canal de continguts, o un fil de continguts (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web, de vegades amb els enllaços corresponents.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Tant la base canal com la base fil estan motivades semànticament: canal, perquè s'ajusta al significat recollit en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans en l'àmbit de les comunicacions; fil, perquè es tracta d'un sistema per seguir el fil de les novetats. (De fet, en francès també es documenta aquesta base.)
(2) Tant la base canal com la base fil ja tenen ús per a fer referència a aquest concepte.
(3) Pel que fa al complement de continguts, és semànticament adequat i és paral·lel a redifusió de continguts.
. Els equivalents castellans són canal, fuente i fuente web; els francesos, fil de nouvelles, fil de syndication, flux de nouvelles i flux de syndication, i els anglesos, feed, news feed, syndication feed i web feed.
- Un agregador (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una aplicació informàtica que permet subscriure's a un o més canals de continguts i gestionar-ne la recepció i la visualització.
. Els motius de la tria de agregador (que és un calc de l'anglès) en comptes de *lector són els següents:
(1) Agregador és una denominació semànticament motivada i transparent, que té ús en català, es documenta amb formes paral·leles en castellà i francès i té el suport d'especialistes consultats.
(2) *Lector és una denominació adequada semànticament, però és menys específica i no s'identifica tan fàcilment amb el concepte.
. L'equivalent castellà és agregador; els francesos, agrégateur, agrégateur de nouvelles, lecteur de fils de syndication i regroupeur de nouvelles, i els anglesos, aggregator, feed aggregator, feed reader, news aggregator, news reader i RSS reader.
- La redifusió, o la sindicació (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el procés pel qual alguns continguts d'un web es difonen de manera automàtica en un altre web o als usuaris que s'hi han subscrit.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Redifusió és una forma lingüísticament adequada, que ja té força ús en català.
(2) Sindicació (que és un calc de l'anglès) és una forma molt estesa que es percep com a més inequívoca i precisa.
. Sovint s'utilitzen les formes desenvolupades redifusió de continguts i sindicació de continguts.
. Els equivalents castellans són redifusión de contenidos i sindicación de contenidos; els francesos, syndication i syndication web, i els anglesos, content syndication i web syndication.
- Un canal de continguts, o un fil de continguts (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un fitxer que recull informació resumida sobre les actualitzacions d'un web, de vegades amb els enllaços corresponents.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Tant la base canal com la base fil estan motivades semànticament: canal, perquè s'ajusta al significat recollit en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans en l'àmbit de les comunicacions; fil, perquè es tracta d'un sistema per seguir el fil de les novetats. (De fet, en francès també es documenta aquesta base.)
(2) Tant la base canal com la base fil ja tenen ús per a fer referència a aquest concepte.
(3) Pel que fa al complement de continguts, és semànticament adequat i és paral·lel a redifusió de continguts.
. Els equivalents castellans són canal, fuente i fuente web; els francesos, fil de nouvelles, fil de syndication, flux de nouvelles i flux de syndication, i els anglesos, feed, news feed, syndication feed i web feed.
- Un agregador (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una aplicació informàtica que permet subscriure's a un o més canals de continguts i gestionar-ne la recepció i la visualització.
. Els motius de la tria de agregador (que és un calc de l'anglès) en comptes de *lector són els següents:
(1) Agregador és una denominació semànticament motivada i transparent, que té ús en català, es documenta amb formes paral·leles en castellà i francès i té el suport d'especialistes consultats.
(2) *Lector és una denominació adequada semànticament, però és menys específica i no s'identifica tan fàcilment amb el concepte.
. L'equivalent castellà és agregador; els francesos, agrégateur, agrégateur de nouvelles, lecteur de fils de syndication i regroupeur de nouvelles, i els anglesos, aggregator, feed aggregator, feed reader, news aggregator, news reader i RSS reader.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de redifusió, canal de continguts i agregador al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Redifusió de continguts, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/redifusio-continguts).
ruta de navegació o barra de navegació?
ruta de navegació o barra de navegació?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca ruta de navegació o barra de navegació?
- es barra de navegación (barra de navegació), n f
- es ruta de navegación (ruta de navegació), n f
- fr barre de navigation (barra de navegació), n f
- fr fil d'Ariane (ruta de navegació), n m
- en breadcrumb (ruta de navegació), n
- en navigation bar (barra de navegació), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant ruta de navegació com barra de navegació es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La ruta de navegació és l'eina de navegació que permet a l'usuari veure on és la pàgina que està consultant en relació amb la jerarquia del lloc web.
. Els equivalents castellans són migas i ruta de navegación; els francesos, fil d'Ariane (ús metafòric relacionat amb el mite grec en què Ariadna, utilitzant un fil com a guia, ajuda Teseu a sortir del laberint) i piste de navegation, i els anglesos, breadcrumb i breadcrumb trail (en tots dos casos, un ús metafòric a partir dels rastres de molles de pa dels contes infantils per a poder desfer un camí).
- La barra de navegació és la barra d'eines d'un navegador que permet d'activar, per mitjà de botons, les funcions més habituals que un usuari duu a terme en la navegació per Internet.
. L'equivalent castellà és barra de navegación; el francès, barre de navigation, i l'anglès, navigation bar.
- La ruta de navegació és l'eina de navegació que permet a l'usuari veure on és la pàgina que està consultant en relació amb la jerarquia del lloc web.
. Els equivalents castellans són migas i ruta de navegación; els francesos, fil d'Ariane (ús metafòric relacionat amb el mite grec en què Ariadna, utilitzant un fil com a guia, ajuda Teseu a sortir del laberint) i piste de navegation, i els anglesos, breadcrumb i breadcrumb trail (en tots dos casos, un ús metafòric a partir dels rastres de molles de pa dels contes infantils per a poder desfer un camí).
- La barra de navegació és la barra d'eines d'un navegador que permet d'activar, per mitjà de botons, les funcions més habituals que un usuari duu a terme en la navegació per Internet.
. L'equivalent castellà és barra de navegación; el francès, barre de navigation, i l'anglès, navigation bar.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de ruta de navegació i barra de navegació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és la ruta de navegació en un web?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-la-ruta-navegacio-web).
seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
- es webinar (seminari web), n m
- es webliografía (bibliografia web), n f
- fr webinaire (seminari web), n m
- fr webographie (bibliografia web), n f
- en webinar (seminari web), n
- en webography (bibliografia web), n
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Es considera que les formes més adequades són seminari web (nom masculí) i bibliografia web (nom femení), i no *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia.
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de seminari web i bibliografia web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, No creem mots rars: fem seminari web del webinar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-creem-mots-rars-fem-seminari-web-del-webinar).
sense fils, sense fil, inalàmbric o wireless?
sense fils, sense fil, inalàmbric o wireless?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca sense fils, sense fil, inalàmbric o wireless?
- es inalámbrico -ca (sense fils), adj
- fr sans fil (sense fils), adj
- it senza fili (sense fils), adj
- en wireless (sense fils), adj
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Es considera que sense fils i la seva variant sense fil són l'alternativa més adequada a l'anglès wireless; en canvi, *inalàmbric -a és una forma inadequada des del punt de vista lingüístic i wireless és un manlleu innecessari.
Els motius de la tria de sense fils (i sense fil) són els següents:
(1) Són les formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Altres llengües romàniques han creat formes similars per a traduir wireless.
(3) Pel que fa a sense fils, segueix la tendència habitual de les construccions sense + nom comptable de flexionar el nom en plural; es pot pensar que cada cable té a l'interior un nombre plural de fils i també que, aplicat a una xarxa, no fa referència a la connexió amb un sol dispositiu sinó amb diversos. De fet, és l'alternativa a wireless amb més ocurrències en català.
(4) Pel que fa a la variant sense fil, és la primera alternativa a wireless que es va proposar, a partir de la idea que cada dispositiu sol tenir un únic cable de connexió a la xarxa. La menor freqüència de la construcció en singular d'un nom comptable precedit de sense i també el menor nombre d'ocurrències determinen que es consideri una forma secundària respecte a sense fils.
En canvi,, *inalàmbric -a i wireless tenen inconvenients diversos:
- La forma*inalàmbric -a parteix d'una base, *alambre, que és inexistent en català. Es tracta, en realitat, d'un adjectiu agafat del castellà i adaptat en la part final però no en el nucli.
- El manlleu wireless, que és la forma original anglesa, no s'adapta ni a la pronúncia ni a l'ortografia catalanes, no és de comprensió immediata i és molt fàcil de substituir per sense fils (o sense fil), que és una forma natural i perfectament comprensible.
Un dispositiu o una xarxa sense fils (també sense fil) són sistemes que estableixen una comunicació elèctrica sense una connexió física entre emissor i receptor..
. L'equivalent castellà és inalámbrico -ca; el francès, sans fil; els italians, senza fili i wireless, i l'anglès, wireless,.
Els motius de la tria de sense fils (i sense fil) són els següents:
(1) Són les formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Altres llengües romàniques han creat formes similars per a traduir wireless.
(3) Pel que fa a sense fils, segueix la tendència habitual de les construccions sense + nom comptable de flexionar el nom en plural; es pot pensar que cada cable té a l'interior un nombre plural de fils i també que, aplicat a una xarxa, no fa referència a la connexió amb un sol dispositiu sinó amb diversos. De fet, és l'alternativa a wireless amb més ocurrències en català.
(4) Pel que fa a la variant sense fil, és la primera alternativa a wireless que es va proposar, a partir de la idea que cada dispositiu sol tenir un únic cable de connexió a la xarxa. La menor freqüència de la construcció en singular d'un nom comptable precedit de sense i també el menor nombre d'ocurrències determinen que es consideri una forma secundària respecte a sense fils.
En canvi,, *inalàmbric -a i wireless tenen inconvenients diversos:
- La forma*inalàmbric -a parteix d'una base, *alambre, que és inexistent en català. Es tracta, en realitat, d'un adjectiu agafat del castellà i adaptat en la part final però no en el nucli.
- El manlleu wireless, que és la forma original anglesa, no s'adapta ni a la pronúncia ni a l'ortografia catalanes, no és de comprensió immediata i és molt fàcil de substituir per sense fils (o sense fil), que és una forma natural i perfectament comprensible.
Un dispositiu o una xarxa sense fils (també sense fil) són sistemes que estableixen una comunicació elèctrica sense una connexió física entre emissor i receptor..
. L'equivalent castellà és inalámbrico -ca; el francès, sans fil; els italians, senza fili i wireless, i l'anglès, wireless,.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de sense fils al Cercaterm, i també el document de criteri original, Wireless: sense fils o sense fil, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/wireless-fils-o-fil).
trànsit web, tràfic web o analítica web?
trànsit web, tràfic web o analítica web?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca trànsit web, tràfic web o analítica web?
- es analítica web (analítica web), n f
- es tráfico web (trànsit web), n m
- fr trafic Web (trànsit web), n m
- fr Web analytique (analítica web), n m
- en Web analytics (analítica web), n pl
- en Web traffic (trànsit web), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant trànsit web com analítica web es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *tràfic web.
- El trànsit web és la quantitat de dades transmeses i rebudes a través d'un lloc web, mesurable per mitjà d'eines estadístiques sobre pàgines vistes, visites, usuaris únics, llocs web de procedència, ubicació geogràfica, temps d'estada a la pàgina, etc.
. El motiu de la tria d'aquesta forma és que trànsit fa referència, en la llengua general, a l'anar i venir de persones i vehicles per la via pública, que és la metàfora sobre la qual es construeix trànsit web.
. En canvi, *tràfic web té el problema que, tot i la proximitat formal amb l'equivalent anglès traffic, en català designa el comerç desplegat en un intercanvi de mercaderies o el transport de mercaderies, i no la circulació en tots dos sentits.
. L'equivalent castellà és tráfico web; els francesos, trafic de site Web i trafic Web, i els anglesos, Web site traffic i Web traffic.
- L'analítica web (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la tècnica que recull, analitza i mesura les dades sobre els accessos a un lloc web amb l'objectiu de conèixer els usos i el rendiment d'aquest lloc web i el comportament dels usuaris.
. Els equivalents castellans són analítica web, estadística web i webmetría; els francesos, analytique Web, audimétrie Web, mesure d'audience Web, mesures Web i Web analytique, i els anglesos, Web analytics, Web metering, Web metrics i Web site metering.
- El trànsit web és la quantitat de dades transmeses i rebudes a través d'un lloc web, mesurable per mitjà d'eines estadístiques sobre pàgines vistes, visites, usuaris únics, llocs web de procedència, ubicació geogràfica, temps d'estada a la pàgina, etc.
. El motiu de la tria d'aquesta forma és que trànsit fa referència, en la llengua general, a l'anar i venir de persones i vehicles per la via pública, que és la metàfora sobre la qual es construeix trànsit web.
. En canvi, *tràfic web té el problema que, tot i la proximitat formal amb l'equivalent anglès traffic, en català designa el comerç desplegat en un intercanvi de mercaderies o el transport de mercaderies, i no la circulació en tots dos sentits.
. L'equivalent castellà és tráfico web; els francesos, trafic de site Web i trafic Web, i els anglesos, Web site traffic i Web traffic.
- L'analítica web (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la tècnica que recull, analitza i mesura les dades sobre els accessos a un lloc web amb l'objectiu de conèixer els usos i el rendiment d'aquest lloc web i el comportament dels usuaris.
. Els equivalents castellans són analítica web, estadística web i webmetría; els francesos, analytique Web, audimétrie Web, mesure d'audience Web, mesures Web i Web analytique, i els anglesos, Web analytics, Web metering, Web metrics i Web site metering.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de trànsit web al Cercaterm i de analítica web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el trànsit web?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/05/22/que-es-el-transit-web/).
