Back to top

Terminologia del càncer

Presentació
  • ca  edema, n m
  • es  edema, n m
  • fr  oedème, n m
  • en  edema, n

Definició
Presència d'un excés de líquid a l'espai intersticial.

Nota

  • L'edema es produeix sempre que es trenca l'equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular (venosa o limfàtica), i també quan augmenta la permeabilitat capil·lar.

    Quan el líquid s'acumula en una cavitat serosa es forma ascites (al peritoneu), hidrotòrax (a la pleura) o hidropericardi (al pericardi).

    La denominació edema prové del grec oídema 'inflor'.
  • ca  limfoedema, n m
  • ca  edema limfàtic, n m sin. compl.
  • ca  limfedema, n m sin. compl.
  • es  edema linfático, n m
  • es  linfedema, n m
  • fr  lymphoedème, n m
  • en  lymphedema, n

Definició
Edema crònic, unilateral o bilateral, de les extremitats però també d'altres regions, degut a l'acumulament de líquid, ric en proteïnes, a l'espai intersticial, com a resultat d'alteracions congènites o adquirides dels vasos limfàtics, que pot evolucionar cap a l'organització fibròtica i l'elefantiasi.

Nota

  • El limfoedema és blanc, dur i elàstic, no deixa fòvea a la pressió digital i no millora amb l'elevació del membre afectat.
  • ca  efecte placebo, n m
  • es  efecto placebo, n m
  • fr  effet placébo, n m
  • en  placebo effect, n

Definició
Conjunt de canvis positius que es manifesten en l'estat de salut d'una persona després de la presa d'un placebo.
  • ca  efecte secundari, n m
  • es  efecto secundario, n m
  • fr  effet secondaire, n m
  • en  secondary effect, n

Definició
Reacció no volguda que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l'acció d'un fàrmac, per un tractament o per una intervenció diagnòstica, curativa o preventiva.

Nota

  • L'efecte secundari no ha de ser necessàriament perjudicial o nociu.
  • ca  vòmit, n m
  • ca  èmesi, n f sin. compl.
  • es  emesis, n f
  • es  vómito, n m
  • fr  émèse, n f
  • fr  vomissement, n f
  • en  emesis, n
  • en  vomiting, n

Definició
Expulsió convulsiva del contingut de l'estómac per la boca.
  • ca  epigenètica, n f
  • es  epigenética, n f
  • fr  épigénétique, n f
  • en  epigenetics, n

Definició
Branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.

Nota

  • L'epigenètica permet explicar, per exemple, per què alguns animals hereten l'obesitat i d'altres no, malgrat que genèticament siguin idèntics. En el cas dels humans, són explicables per fenòmens epigenètics el fet que, per exemple, bessons idèntics des del punt de vista genètic presentin trets biològics diferents.
  • ca  epistaxi, n f
  • ca  rinorràgia, n f
  • ca  hemorràgia nasal, n f sin. compl.
  • es  epistaxis, n f
  • es  hemorragia nasal, n f
  • es  rinorragia, n f
  • fr  épistaxis, n f
  • fr  rinorragie, n f
  • fr  saignement nasal, n f
  • en  epistaxis, n
  • en  nasal hemorrhage, n
  • en  rhinorrhagia, n

Definició
Hemorràgia que té lloc a la túnica mucosa nasal, que normalment s'exterioritza pels narius i que sol aturar-se al cap de pocs minuts.
  • ca  extirpar, v tr
  • ca  erradicar, v tr sin. compl.
  • es  extirpar, v tr
  • fr  extirper, v tr
  • en  extirpate, to, v tr

Definició
Separar del cos un òrgan o part d'un òrgan malalt o inútil.
  • ca  escala de Gleason, n f
  • es  escala de Gleason, n f
  • fr  score de Gleason, n m
  • en  Gleason scale, n

Definició
Sistema utilitzat per a mesurar el grau d'agresivitat d'un càncer de pròstata.

Nota

  • Un valor de 2 a 6 en l'escala de Gleason correspon a un càncer poc agressiu. Una puntuació de 7 es vincula a un càncer d'agressivitat intermitja. I uns resultats de 8 a 10 van lligats a un càncer d'alta agressivitat i, per tant, de pitjor pronòstic.
  • ca  especificitat, n f
  • es  especificidad, n f
  • fr  spécificité, n f
  • en  specificity, n

Definició
Probabilitat d'obtenir, en una prova diagnòstica, un resultat negatiu en individus que no pateixen la malaltia.
Propietat per la qual alguns medicaments actuen exclusivament sobre determinades malalties.

Nota

  • Juntament amb la sensibilitat, l'especificitat caracteritza la capacitat que té una prova per a diagnosticar una malaltia.