Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aflorament, n m
  • ca  flor, n f sin. compl.
  • es  blanqueamiento, n m
  • es  eflorescencia, n f
  • fr  blanchiment, n m
  • it  efflorescenza, n f
  • en  bloom, n
  • en  blooming, n
  • en  chocolate bloom, n
  • en  chocolate blooming, n

Indústria > Indústria alimentària

Definició
Alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.

Nota

  • 1. L'aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (aflorament de greix o flor de greix) o bé a una recristal·lització del sucre (aflorament de sucre o flor de sucre).
  • 2. La denominació flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

    S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

    Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

    ·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

    ·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

    ·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

    ·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

    ·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

    ·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

    ·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

    ·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
    -d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

    També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

    (1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

    (2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  aflorament de greix, n m
  • ca  flor de greix, n f sin. compl.
  • es  blanqueamiento graso, n m
  • es  blanquecimiento graso, n m
  • es  eflorescencia de grasa, n f
  • fr  blanchiment gras, n m
  • fr  givre de gras, n m
  • fr  pruine du corps gras, n f
  • it  efflorescenza del grasso, n f
  • en  bloom, n
  • en  fat bloom, n
  • en  fat blooming, n
  • de  Fettreif, n m

Indústria > Indústria alimentària

Definició
Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s'hagi fos i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d'un temps d'emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.

Nota

  • 1. La denominació flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

    S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

    Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

    ·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

    ·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

    ·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

    ·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

    ·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

    ·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

    ·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

    ·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
    -d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

    També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

    (1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

    (2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  aflorament de sucre, n m
  • ca  flor de sucre, n f sin. compl.
  • es  blanqueamiento de azúcar, n m
  • es  blanqueamiento por azúcar, n m
  • es  eflorescencia de azúcar, n f
  • fr  blanchiment cristallin, n m
  • fr  blanchiment sucré, n m
  • it  efflorescenza dello zucchero, n f
  • en  sugar bloom, n
  • en  sugar blooming, n
  • de  Zuckerreif, n m

Indústria > Indústria alimentària

Definició
Aflorament produït per una recristal·lització del sucre, després que s'hagi dissolt i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència d'un excés d'humitat, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós.

Nota

  • 1. La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

    S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

    Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

    ·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

    ·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

    ·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

    ·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

    ·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

    ·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

    ·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

    ·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

    ·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
    -d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

    També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

    (1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

    (2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."


    [Acta 619, 31 de març de 2017]
  • ca  aforament, n m
  • ca  capacitat, n f
  • es  aforo, n m
  • en  seat capacity, n

Lleure > Espectacles

Definició
Cabuda d'un cinema, un teatre o una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa.
  • ca  afrosorícides, n m pl
  • nc  Afrosoricida

Zoologia > Mamífers

Definició
Ordre de mamífers.
  • ca  agafada, n f
  • es  abrazo
  • es  agarre
  • es  clinch
  • fr  accrochage
  • fr  clinch
  • en  clinch
  • en  holding

Esport > Esports de combat > Boxa

Definició
Falta que consisteix a subjectar l'adversari amb un braç o amb tots dos per eludir-ne els atacs, o per refer-se després d'haver estat colpejat.
  • ca  agafada de ganxo, n f
  • es  agarre de gancho
  • es  crochetage
  • fr  crochetage
  • en  hook grip

Esport > Halterofília

Definició
Agafada consistent a introduir la primera falange del polze entre la barra i les dues últimes falanges dels dits índex i mitjà.
  • ca  agafada lliure, n f
  • es  atrapada libre
  • fr  arrêt de volée
  • en  fair catch

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Acció defensiva que consisteix a interceptar la pilota procedent del xut d'un adversari mantenint almenys un peu a terra.
  • ca  estrep de sortida, n m
  • ca  agafador, n m sin. compl.
  • es  agarradero
  • es  barra de salida
  • es  estribo de salida
  • fr  barre de départ
  • fr  poignée de départ
  • en  handgrip
  • en  starting grip

Esport > Esports aquàtics > Natació

Definició
Barra metàl·lica situada horitzontalment a la part inferior del bloc de sortida, que s'utilitza en la sortida de les proves d'esquena.
  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**, **Denominació catalana 3: Nom + sufix**

Definició
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agafar rebots (sin. capturar rebots; sin. compl. rebotejar)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven com a sinònims absoluts agafar rebots i capturar rebots i, com a sinònim complementari, rebotejar.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a agafar rebots:

    ·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada per un sintagma amb el verb agafar com a base, que té un sentit molt ampli, i amb un nom d'acció com a complement directe, flexionat en plural per a indicar que aquesta denominació té valor iteratiu.

    ·És la forma més documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

    ·En castellà i en francès s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa a capturar rebots:

    ·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada per un sintagma amb el verb capturar com a base (al diccionari normatiu, "Pervenir a apoderar-se (d'algú o d'alguna cosa)"), que aporta un matís de dificultat respecte a agafar, i anb un nom d'acció com a complement directe, flexionat en plural per a indicar que aquesta denominació té valor iteratiu.

    ·És una forma molt documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

    ·En castellà i en italià s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa a rebotejar:

    ·Tot i que durant un temps aquesta forma es va substituir per rebotar perquè es considerava inadequada, en realitat es pot defensar com una forma lingüísticament ben construïda, ja que el sufix -ej(ar) hi aporta el sentit iteratiu que té l'acció descrita.

    ·Es distingeix del verb rebotar propi de la llengua general i també molt utilitzat en el món del bàsquet per a fer referència al moviment d'una pilota després d'impactar contra la cistella; això permet especialitzar aquests dos verbs en bàsquet amb sentits diferents i amb estructures argumentals diferents (rebotejar per a l'acció repetida d'un jugador de controlar els rebots i rebotar per a l'acció d'una pilota de ser repel·lida després d'un impacte).

    ·És una forma força documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

    S'acorda que la presidenta del Consell Supervisor farà arribar una carta al president de la Comissió de Lexicografia per a demanar-li la revisió d'aquest cas al diccionari normatiu.

    [Acta 714, 4 de desembre de 2023]