Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  càsting amb autogravació, n m
  • ca  autogravació, n f sin. compl.
  • es  audición en video, n f
  • es  audición grabada, n f
  • es  autograbación, n f
  • es  selftape, n m
  • fr  audition autoenregistrée, n f
  • fr  audition autofilmée, n f
  • fr  audition filmée, n f
  • fr  self-tape, n f
  • it  self-tape, n m
  • pt  auto-gravação, n m
  • pt  self-tape, n m
  • en  self-tape, n
  • en  self-tape audition, n
  • en  self-taped audition, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Modalitat de càsting en què la selecció dels candidats es fa mitjançant l'avaluació de vídeos de proves enregistrades i enviades prèviament pels mateixos participants.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càsting amb autogravació (sin. compl. autogravació)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes càsting amb autogravació i, com a sinònim complementari, autogravació.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a càsting amb autogravació:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada amb el nucli càsting ("Prova per a la selecció d'actors, models o artistes per a un espectacle determinat", segons el DEIEC) i el sintagma amb autogravació (de auto- 'un mateix' i gravació, 'allò que es grava o s'enregistra'), perquè la selecció es fa a partir de les proves enregistrades en vídeo pels mateixos participants del càsting.

    ·És una forma descriptiva i transparent, que permet evitar el manlleu (habitualment, self-tape, reducció de l'anglès self-tape audition).

    ·En altres llengües es documenten formes similars com a alternatives al manlleu anglès.

    Quant a autogravació:

    ·És un calc de l'anglès self-tape. Es tracta d'una forma presa per extensió del significat del mot, que estrictament designa l'enregistrament que fa i envia el participant en un càsting d'aquestes característiques.

    ·Té l'avantatge que és una forma sintètica, que pot competir amb el manlleu i que, en context, pot identificar-se sense problemes amb el concepte.

    Formes desestimades

    -selftape: És el manlleu d'ús habitual (reducció de self-tape audition), però es considera innecessari.

    -autocàsting: Tot i que és una forma sintètica i té l'aval dels especialistes, semànticament no és adequada, ja que suggereix que l'actor es fa ell mateix una prova de selecció (és a dir, un càsting), mentre que el que fa és una autogravació per enviar-la al càsting.

    -càsting autogravat: Novament no és una solució del tot adequada semànticament, perquè el que és autogravat no és el càsting, sinó el vídeo que s'envia al càsting (a càsting autogravat, doncs, hi ha un desplaçament semàntic de l'adjectiu).

    -càsting amb autoenregistrament (i autoenregistrament): Seria una forma adequada (autogravació i autoenregistrament són sinònims), però s'ha preferit donar prioritat a la forma amb autogravació per motius de brevetat i d'ús.

    -càsting amb autovídeo (i autovídeo): També seria una forma adequada, però s'ha preferit la forma amb autogravació per proximitat amb la denominació anglesa d'origen (self-tape és autogravació, de to tape 'enregistrar, gravar').

    [Acta 749, 2 de març de 2026]
  • ca  autoimmunitari -ària, adj
  • ca  autoimmune, adj sin. compl.
  • es  autoalérgico -ca, adj
  • es  autoinmune, adj
  • es  autoinmunitario -ria, adj
  • fr  auto-immun -une, adj
  • fr  auto-immunitaire, adj
  • it  autoimmune, adj
  • it  autoimmunitario, adj
  • pt  autoimune, adj
  • pt  autoimunitário, adj
  • en  auto-immune, adj
  • en  autoimmune, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la vida > Immunologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**

Definició
Relatiu a l'autoimmunitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del termes autoimmunitari -ària (sin. compl. autoimmune)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova l'adjectiu autoimmune com a sinònim complementari de la forma normativa autoimmunitari -ària, amb els sentits 'que és degut a autoimmunitat' i 'relatiu a l'autoimmunitat'.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és probablement una influència de l'anglès, autoimmune és ja una forma molt implantada en català amb aquests dos sentits: es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres lexicogràfiques considerades de referència.

    ·Lingüísticament és un derivat de immune, forma també aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de immunitari -ària, és a dir, amb el sentit de 'relatiu a la immunitat'.

    ·Els especialistes en confirmen l'ús i han sol·licitat que s'accepti.

    ·En altres llengües romàniques l'adjectiu anàleg s'utilitza amb normalitat i ja es recull en la majoria de diccionaris de llengua general.

    Formes desestimades

    Es descarta, de moment, de fer constar la forma autoimmunològic -a com a sinònim complementari perquè té molt poc ús. Malgrat tot, és una solució possible i acceptable d'acord amb la sinonímia entre immune, immunitari i immunològic.

    [Acta 669, 21 d'octubre de 2020]
  • ca  autoimmunitari -ària, adj
  • ca  autoimmune, adj sin. compl.
  • es  autoalérgico -ca, adj
  • es  autoinmune, adj
  • es  autoinmunitario -ria, adj
  • fr  auto-immun -une, adj
  • fr  auto-immunitaire, adj
  • it  autoimmune, adj
  • it  autoimmunitario, adj
  • pt  autoimmune, adj
  • en  auto-immune, adj
  • en  autoimmune, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la vida > Immunologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**

Definició
Que és degut a l'autoimmunitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autoimmune com a sin. compl. de autoimmunitari -aria

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova l'adjectiu autoimmune com a sinònim complementari de la forma normativa autoimmunitari -ària, amb els sentits 'que és degut a autoimmunitat' i 'relatiu a l'autoimmunitat'.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és probablement una influència de l'anglès, autoimmune és ja una forma molt implantada en català amb aquests dos sentits: es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres lexicogràfiques considerades de referència.

    ·Lingüísticament és un derivat de immune, forma també aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de immunitari -ària, és a dir, amb el sentit de 'relatiu a la immunitat'.

    ·Els especialistes en confirmen l'ús i han sol·licitat que s'accepti.

    ·En altres llengües romàniques l'adjectiu anàleg s'utilitza amb normalitat i ja es recull en la majoria de diccionaris de llengua general.

    Formes desestimades

    Es descarta, de moment, de fer constar la forma autoimmunològic -a com a sinònim complementari perquè té molt poc ús. Malgrat tot, és una solució possible i acceptable d'acord amb la sinonímia entre immune, immunitari i immunològic.

    [Acta 669, 21 d'octubre de 2020]
  • ca  autoimmunitari -ària, adj
  • ca  autoimmune, adj sin. compl.
  • es  autoalérgico -ca, adj
  • es  autoinmune, adj
  • es  autoinmunitario -ria, adj
  • fr  auto-immun -une, adj
  • fr  auto-immunitaire, adj
  • it  autoimmune, adj
  • it  autoimmunitario, adj
  • pt  autoimune, adj
  • pt  autoimunitário, adj
  • en  auto-immune, adj
  • en  autoimmune, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la vida > Immunologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**

Definició
Relatiu a l'autoimmunitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del termes autoimmunitari -ària (sin. compl. autoimmune)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova l'adjectiu autoimmune com a sinònim complementari de la forma normativa autoimmunitari -ària, amb els sentits 'que és degut a autoimmunitat' i 'relatiu a l'autoimmunitat'.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és probablement una influència de l'anglès, autoimmune és ja una forma molt implantada en català amb aquests dos sentits: es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres lexicogràfiques considerades de referència.

    ·Lingüísticament és un derivat de immune, forma també aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de immunitari -ària, és a dir, amb el sentit de 'relatiu a la immunitat'.

    ·Els especialistes en confirmen l'ús i han sol·licitat que s'accepti.

    ·En altres llengües romàniques l'adjectiu anàleg s'utilitza amb normalitat i ja es recull en la majoria de diccionaris de llengua general.

    Formes desestimades

    Es descarta, de moment, de fer constar la forma autoimmunològic -a com a sinònim complementari perquè té molt poc ús. Malgrat tot, és una solució possible i acceptable d'acord amb la sinonímia entre immune, immunitari i immunològic.

    [Acta 669, 21 d'octubre de 2020]
  • ca  autoimmunitari -ària, adj
  • ca  autoimmune, adj sin. compl.
  • es  autoalérgico -ca, adj
  • es  autoinmune, adj
  • es  autoinmunitario -ria, adj
  • fr  auto-immun -une, adj
  • fr  auto-immunitaire, adj
  • it  autoimmune, adj
  • it  autoimmunitario, adj
  • pt  autoimmune, adj
  • en  auto-immune, adj
  • en  autoimmune, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la vida > Immunologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**

Definició
Que és degut a l'autoimmunitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autoimmune com a sin. compl. de autoimmunitari -aria

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova l'adjectiu autoimmune com a sinònim complementari de la forma normativa autoimmunitari -ària, amb els sentits 'que és degut a autoimmunitat' i 'relatiu a l'autoimmunitat'.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és probablement una influència de l'anglès, autoimmune és ja una forma molt implantada en català amb aquests dos sentits: es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres lexicogràfiques considerades de referència.

    ·Lingüísticament és un derivat de immune, forma també aprovada pel Consell Supervisor com a sinònim de immunitari -ària, és a dir, amb el sentit de 'relatiu a la immunitat'.

    ·Els especialistes en confirmen l'ús i han sol·licitat que s'accepti.

    ·En altres llengües romàniques l'adjectiu anàleg s'utilitza amb normalitat i ja es recull en la majoria de diccionaris de llengua general.

    Formes desestimades

    Es descarta, de moment, de fer constar la forma autoimmunològic -a com a sinònim complementari perquè té molt poc ús. Malgrat tot, és una solució possible i acceptable d'acord amb la sinonímia entre immune, immunitari i immunològic.

    [Acta 669, 21 d'octubre de 2020]
  • ca  autolonja, n f
  • es  autoloncha, n f
  • fr  autolonge, n f
  • en  autolunge, n

Arts > Circ

Definició
Lonja sense politges, generalment amb una part elàstica, en què l'extrem lliure es lliga a un punt de suport fix i no és controlat per cap tècnic, que s'utilitza especialment en l'execució d'acrobàcies aèries.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

    S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfològicament i fonèticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius següents:

    ·els manlleus francesos són les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que són formes molt consolidades en circ i difícilment substituïbles per altres solucions;

    ·les formes aprovades, amb j, per bé que no reflecteixen la pronúncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptació catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions d'origen francès ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influència de l'adaptació castellana loncha;

    ·en altres llengües també es documenten els manlleus francesos adaptats a les característiques fonètiques de la llengua d'arribada (loncha en castellà; longia en italià; lunge en anglès);

    ·tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren més factible forçar un canvi de pronúncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

    Les formes cabestre i ronsal -calcs del francès longe (de long 'llarg'), que designa originàriament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perquè no tenen ús, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majoritàriament descartades pels especialistes.

    També s'han desestimat, per manca d'ús o per imprecisió, les formes arnès (no s'identifica amb una lonja, sinó amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

    Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista lingüístic) perquè la forma amb el sufix -dor |-dora té més ús. També s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
    tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]
  • ca  vehicle tot terreny, n m
  • ca  automòbil tot terreny, n m sin. compl.
  • es  automóvil todo terreno
  • es  jeep
  • fr  automobile tout-terrain
  • fr  jeep
  • en  land rover

Transports > Transport per carretera > Vehicles

Definició
Automòbil apte per a circular per tota mena de terrenys.
  • ca  autonomació, n f
  • ca  jidoka, n m sin. compl.
  • es  autonomación, n f
  • es  jidoka, n m
  • fr  autonomation, n f
  • fr  jidoka, n m
  • it  autonomazione, n f
  • it  jidoka, n m
  • pt  autonomação, n f
  • pt  jidoka, n m
  • en  autonomation, n
  • en  jidoka, n

Empresa > Producció

Definició
Sistema de funcionament propi de la producció ajustada consistent a incorporar en el procés de fabricació dispositius intel·ligents que permeten detectar errors i aturar la producció en cas d'incident, ja sigui de manera automàtica o bé amb la intervenció d'operaris.

Nota

  • 1. L'autonomació se centra a resoldre els problemes en origen, quan es produeixen, per a evitar que es tornin a produir. Inclou, generalment, la instal·lació de sensors o sistemes d'alerta.
  • 2. L'autonomació es distingeix del sistema antierror, en què es busca eliminar els problemes abans que es produeixin.
  • ca  autonomia conflictual, n f
  • es  autonomía conflictual

Dret internacional

Definició
Llibertat de les parts a l'hora de designar la llei que ha de regir una relació contractual.
  • ca  autonomisme, n m
  • ca  aïllacionisme, n m sin. compl.
  • es  aislacionismo, n m
  • es  autonomismo, n m
  • fr  isolationnisme, n m
  • gl  autonomismo, n m
  • gl  diferencialismo, n m
  • gl  isolacionismo, n m
  • gl  rexeneracionismo, n m
  • en  isolationism, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Corrent lingüístic que defensa la consideració del gallec com a llengua independent del portuguès.

Nota

  • Les persones que defensen aquest corrent solen rebutjar la forma aïllacionisme, que consideren pejorativa.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme autonomisme (sin. compl. aïllacionisme)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes autonomisme i aïllacionisme, com a sinònims (autonomisme, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a autonomisme:

    ·És un calc del gallec autonomismo i una forma semànticament adequada, que en l'àmbit de la política ja designa, segons el diccionari normatiu, la "Doctrina que defensa els principis autonòmics". Aquest mateix concepte polític es coneix en gallec i en portuguès amb la forma autonomismo i ha passat a designar també, específicament, el corrent que defensa l'autonomia del gallec respecte del portuguès.

    ·Des del punt de vista lingüístic, autonomisme és una denominació ben formada, creada a partir del substantiu autonomia, que és la qualitat d'autònom (en aquest cas, del gallec respecte al portuguès), i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

    ·És una forma ja documentada amb aquest significat específic.

    ·Té l'aval dels especialistes.

    ·Es documenta paral·lelament en gallec i castellà.

    Pel que fa a aïllacionisme:

    ·És un calc del gallec isolacionismo i una forma semànticament adequada, que en l'àmbit de la política ja designa, segons el diccionari normatiu, la "Tendència política que propugna l'aïllament d'un país respecte als compromisos polítics internacionals". Aquest mateix concepte polític es coneix en gallec i en portuguès amb la forma isolacionismo i ha passat a designar també, específicament, el corrent que defensa l'autonomia del gallec respecte del portuguès.

    ·Des del punt de vista lingüístic, aïllacionisme és una denominació derivada del verb aïllar, que és "Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres" (en aquest cas, separar el gallec del portuguès), amb el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

    ·És una forma ja documentada amb aquest significat específic.

    Es dona prioritat a autonomisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma aïllacionisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.

    Formes desestimades

    -isolacionisme: Tot i que és una forma possible, creada a partir del verb normatiu isolar, sinònim secundari de aïllar, cal tenir present que en català són més naturals les formes creades sobre aïllar i que si el mateix fenomen es donés en altres llengües diferents del gallec, el més natural en català seria dir-ne aïllacionisme. Totes les formes normatives amb isol(ar) remeten, de fet, a formes prioritàries amb aïll(ar): isolable> aïllable; isolador> aïllador; isolament> aïllament; isolar> aïllar; isolat> aïllat, etc.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]