Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  bastonet xinès, n m
  • ca  bastonet, n m sin. compl.
  • es  palillo chino
  • fr  baguette
  • en  chopstick

Parament de taula

Definición
Cadascun dels dos bastonets que s'utilitzen per a menjar viandes a l'estil xinès.
  • ca  bastons, n m pl
  • ca  claves, n f pl
  • es  claves
  • fr  bâtons de rythme
  • fr  claves
  • it  claves
  • it  legnetti
  • en  claves
  • en  rhythm sticks
  • de  Claves
  • de  Klanghölzer
  • de  Klangstäbe

Música > Instruments musicals

Definición
Instrument idiòfon de percussió d'origen afrocubà format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.

Nota

  • La denominació claves té ús sobretot en l'àmbit de la música professional.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bastons (sin. claves):

    S'aprova la denominació bastons, amb el sinònim claves, manlleu del castellà (del patró rítmic propi de la música cubana, que es coneix amb el mateix nom), pels motius següents:

    Pel que fa a bastons:

    ·és una alternativa catalana al manlleu castellà;

    ·està motivada semànticament a partir de les definicions de lèxic general recollides al Diccionari de la llengua catalana(1) per a aquest substantiu: "Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s'hi caminant" i "Branca o tros de fusta prim i llarg que hom pot manejar fàcilment. Remenava les cendres amb un bastó. Els bastons emprats en el ball de bastons;

    ·s'ha documentat en fonts terminològiques i en diversos contextos d'ús;

    ·és paral·lela a les denominacions descriptives documentades en altres llengües com el francès (bâtons de rythme), l'anglès (rhythm sticks) i l'italià (legnetti);

    ·tot i que els especialistes consultats no utilitzen aquesta forma i prioritzen el manlleu del castellà, constaten que és una denominació habitual en àmbits escolars i en contextos didàctics.

    Pel que fa a claves:

    ·és una forma molt estesa i els especialistes asseguren que és la que es fa servir en els contextos més especialitzats;

    ·es documenta en català en el Gran diccionari 62 de la llengua catalana(2) i també en alguns diccionaris especialitzats;

    ·en les llengües de referència com el castellà, el francès i l'anglès es recull en nombrosos diccionaris de la llengua general i en obres terminològiques.

    Amb relació al gènere, s'aprova la forma claves en femení, tot i que hi ha una certa vacil·lació, perquè en la llengua d'origen es recull en femení en les principals obres de referència i perquè coincideix amb l'ús que en fan els especialistes de l'àmbit.

    Quant al nombre, s'aprova bastons i claves en comptes de bastó i clave perquè, en tractar-se d'un instrument format per dos elements, s'ha lexicalitzat la forma en plural.

    Es descarta la forma claus, calc del castellà claves, si bé es documenta en algunes fonts i és una de les formes habituals en contextos escolars i no professionals, perquè no està motivada semànticament a partir del sentit general de clau en català i perquè en l'àmbit de la música ja designa un altre concepte.(3)

    Es desestima la variant bastonets, diminutiu de la forma aprovada bastons, perquè probablement remetria a un objecte més petit. Així mateix, es descarta la forma composta bastons de percussió perquè es considera que, en context, la forma simple bastons s'identifica inequívocament amb el concepte.

    (1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana, 2007. LXXXIII, 1762 p.

    (2)LÓPEZ DEL CASTILLO, L. [ed.]. Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000.

    (3)En l'àmbit de la música clau es defineix al diccionari normatiu de la manera següent: "En mús., signe col·locat al començament d'un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l'escala musical. Clau de sol en segona. Clau de fa en quarta."
  • ca  bastons d'equilibri, n m pl
  • es  pulls
  • fr  barres
  • fr  cannes
  • it  stecche
  • en  canes
  • en  sticks

Arts > Circ

Definición
Aparell consistent en dues barres metàl·liques paral·leles que descansen sobre una plataforma, amb un bloc de fusta muntat al damunt de cada barra, que s'utilitza com a element de suport en números de verticals i de contorsionisme.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bastons d'equilibri:

    Els especialistes comenten que la denominació catalana que té ús com a alternativa a pulls és bastons d'equilibri i no pas pals d'equilibri o qualsevol altra de les alternatives plantejades. Alguns especialistes consultats posteriorment a la sessió sobre aquest cas argumenten, a més, que el fet que aquest aparell tingui un suport a la part superior el fa més similar a un bastó i que, igual que un bastó ajuda a caminar, aquest aparell fa de suport per a fer la vertical.

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
  • ca  batada, n f
  • ca  cop de bat, n m
  • es  batazo
  • es  golpe de bate
  • fr  coup de batte
  • en  hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Cop que el batedor dona a la pilota amb el bat.
  • ca  batada d'una base, n f
  • es  hit de una base
  • es  hit sencillo
  • fr  simple
  • en  one-base hit
  • en  single
  • en  single hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar fins a la primera base.
  • ca  batada de base extra, n f
  • es  hit de extra base
  • en  extra-base hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar més enllà de la primera base o de fer un quadrangular.
  • ca  batada doble, n f
  • ca  doble, n f sin. compl.
  • es  doble
  • es  hit de dos bases
  • fr  double
  • en  double
  • en  two-base hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar fins a la segona base.
  • ca  batada rasa, n f
  • es  pelota rasa
  • es  pelota rodada
  • es  rolling
  • fr  roulant
  • en  ground ball
  • en  rolling

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada en què la pilota surt rodolant o botant a terra.
  • ca  batada triple, n f
  • ca  triple, n f sin. compl.
  • es  hit de tres bases
  • es  triple
  • fr  triple
  • en  three-base hit
  • en  triple

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada vàlida que permet al batedor d'avançar fins a la tercera base.
  • ca  batada vàlida, n f
  • es  batazo válido
  • fr  beau coup
  • fr  coup réussi
  • fr  coup sûr
  • it  batutta valida
  • en  base hit
  • en  hit

Esport > Esports de pilota > Beisbol

Definición
Batada que permet al batedor de guanyar una o més bases.