Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  còrtex, n m
  • ca  escorça, n f

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definición
Cutícula o pell que constitueix la part externa de la fibra de llana.
  • ca  corpus, n m
  • ca  cos, n m

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definición
Part central material i principal de la fibra de llana, formada per cèl·lules fusiformes, ceratinitzades, d'1,2 a 4,6 µm de diàmetre i 100 µm de llargada, que constitueixen una estructura conjuntiva molt elàstica.
  • ca  cos causal, n m
  • es  cuerpo causal, n m
  • en  causal body, n
  • sa  kāraṇa-śarīra, n n

Filosofia > Ioga

Definición
Cos no visible de l'ésser humà que en constitueix l'essència, que és l'origen del cos físic i el cos subtil i que està representat per l'embolcall fet de felicitat.

Nota

  • 1. El cos causal és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos subtil (sūkṣma-śarīra) i el cos físic (sthūla-śarīra).
  • 2. La denominació sànscrita kāraṇa-śarīra està constituïda pels formants kāraṇa 'causa' i śarīra 'cos'.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La forma cos causal (calc de la denominació sànscrita originària) és la denominació utilitzada habitualment en català, juntament amb les formes semànticament relacionades cos subtil i cos físic. Encara que el manlleu (kāraṇa-śarīra) es coneix en l'àmbit especialitzat, la forma catalana no genera ambigüitat i pot substituir-lo sense cap problema. En altres llengües s'utilitza també el calc del sànscrit amb normalitat.

    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]
  • ca  cos celeste, n m
  • ca  objecte celeste, n m sin. compl.
  • fr  corps céleste, n m
  • fr  objet céleste, n m
  • fr  objet spatial, n m
  • en  celestial body, n
  • en  celestial object, n
  • en  heavenly body, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Agregació de matèria situada a l'espai exterior.

Nota

  • Tot i que les formes cos celeste i objecte celeste s'utilitzen com a sinònimes, es tendeix a reservar cos celeste per a les entitats astronòmiques compactes i objecte celeste per a les difuses i per als conjunts de cossos celestes com ara cúmuls i galàxies; alguns especialistes, en canvi, consideren que objecte celeste té un sentit genèric i que pot aplicar-se a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, sigui una entitat compacta (és a dir, un cos celeste), una entitat difusa o bé un conjunt de cossos.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes astre i cos celeste (sin. compl. objecte celeste)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el substantiu astre amb un significat més restrictiu que el que recull el diccionari normatiu i es distingeix de les formes cos celeste i objecte celeste, que s'aproven com a sinònimes amb alguns matisos de diferència.

    Criteris aplicats

    ·Encara que al diccionari normatiu i en altres diccionaris catalans(1) la definició de astre és 'cos celeste', i per tant astre i cos celeste s'interpreten com a sinònims, els especialistes i altres fonts catalanes estableixen matisos de significat entre totes dues denominacions: cos celeste és un terme més ampli, que es refereix a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, i astre és un cos celeste natural, clarament delimitat, compacte i d'unes certes dimensions.

    ·Les formes cos celeste i objecte celeste, al seu torn, solen utilitzar-se indistintament, referides a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior. Els especialistes matisen, malgrat tot, que cos celeste se sol reservar per a les entitats astronòmiques compactes i objecte celeste per a les difuses i per als conjunts de cossos celestes com ara cúmuls i galàxies. Altres vegades es considera objecte celeste un superordinat, que pot aplicar-se a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, sigui una entitat compacta, difusa o bé un conjunt de cossos.

    ·En altres llengües s'han trobat distincions similars.

    (1)Per exemple, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari normatiu valencià.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
  • ca  cos de l'arc, n m
  • es  cuerpo del arco
  • fr  corps de l'arc
  • fr  poignée
  • en  handle
  • en  riser

Esport > Tir > Tir amb arc

Definición
Part central de l'arc on es fixen les pales.
  • ca  cos de Nissl, n m
  • ca  grànul de Nissl, n m
  • es  cuerpo de Nissl
  • es  gránulo de Nissl
  • es  grumo de Nissl
  • fr  corps de Nissl
  • fr  granulation de Nissl
  • en  Nissl body
  • en  Nissl granule

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definición
Estructura granular basòfila present en el soma cel·lular d'una neurona.
  • ca  cos de text, n m
  • es  cuerpo de texto
  • fr  corps de l'annonce
  • fr  texte principal
  • en  body copy
  • en  body text

Comunicació > Publicitat

Definición
Part central del text publicitari d'un anunci imprès, que té com a funció principal desenvolupar la idea plantejada en el titular.
  • ca  cos físic, n m
  • ca  cos dens, n m sin. compl.
  • es  cuerpo denso, n m
  • es  cuerpo físico, n m
  • es  cuerpo tosco, n m
  • en  gross body, n
  • en  physical body, n
  • sa  sthūla-śarīra, n n

Filosofia > Ioga

Definición
Cos visible de l'ésser humà, constituït d'espai, aire, foc, aigua i terra, i sotmès a naixement, subsistència, creixement, maduresa, decadència i mort, que fa de vehicle del cos subtil i el cos causal i està representat per l'embolcall fet de carn.

Nota

  • 1. El cos físic és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos subtil (sūkṣma-śarīra) i el cos causal (kāraṇa-śarīra).
  • 2. La denominació sànscrita sthūla-śarīra està constituïda pels formants sthūla 'dens, tosc' i śarīra 'cos'.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La forma cos físic és la denominació utilitzada habitualment en català. També té força ús cos dens, que és el calc estricte de la denominació sànscrita. Pel que fa al manlleu (sthūla-śarīra), es coneix en l'àmbit especialitzat, però les formes catalanes no generen ambigüitat i poden substituir-lo sense cap problema. En altres llengües s'utilitzen també les denominacions anàlogues, que s'oposen, des del punt de vista semàntic, al terme relacionat cos subtil.

    Es descarten les formes cos tosc i cos bast (calcs també del sànscrit sthūla-śarīra) perquè tenen poc ús.

    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]
  • ca  cos estrany, n m
  • es  cuerpo extraño, n m
  • fr  contaminant dense, n m
  • fr  corps étranger, n m
  • en  foreign body, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, Indústria > Indústria alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Objecte contaminant, generalment dur o tallant, present en un aliment de manera accidental, que es pot percebre a través del tacte o de la vista i pot comprometre la qualitat i la innocuïtat de l'aliment i provocar una lesió al consumidor.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cos estrany

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma cos estrany.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte.

    ·És una forma ja documentada en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 705, 17 d'abril de 2023]
  • ca  cos físic, n m
  • ca  cos dens, n m sin. compl.
  • es  cuerpo denso, n m
  • es  cuerpo físico, n m
  • es  cuerpo tosco, n m
  • en  gross body, n
  • en  physical body, n
  • sa  sthūla-śarīra, n n

Filosofia > Ioga

Definición
Cos visible de l'ésser humà, constituït d'espai, aire, foc, aigua i terra, i sotmès a naixement, subsistència, creixement, maduresa, decadència i mort, que fa de vehicle del cos subtil i el cos causal i està representat per l'embolcall fet de carn.

Nota

  • 1. El cos físic és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos subtil (sūkṣma-śarīra) i el cos causal (kāraṇa-śarīra).
  • 2. La denominació sànscrita sthūla-śarīra està constituïda pels formants sthūla 'dens, tosc' i śarīra 'cos'.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La forma cos físic és la denominació utilitzada habitualment en català. També té força ús cos dens, que és el calc estricte de la denominació sànscrita. Pel que fa al manlleu (sthūla-śarīra), es coneix en l'àmbit especialitzat, però les formes catalanes no generen ambigüitat i poden substituir-lo sense cap problema. En altres llengües s'utilitzen també les denominacions anàlogues, que s'oposen, des del punt de vista semàntic, al terme relacionat cos subtil.

    Es descarten les formes cos tosc i cos bast (calcs també del sànscrit sthūla-śarīra) perquè tenen poc ús.

    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]