Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

hemièdric -a hemièdric -a

Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia

  • ca  hemièdric -a, adj
  • es  hemiédrico
  • fr  hémiédrique
  • en  hemihedric

Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'hemièdria.
hemipròcnids hemipròcnids

Zoologia > Ocells

  • ca  hemipròcnids, n m pl
  • nc  Hemiprocnidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels caprimulgiformes.
henna henna

Imatge personal > Perruqueria

  • ca  alquena, n f
  • ca  henna, n f
  • es  alheña
  • es  henna
  • fr  henné
  • en  henna

Imatge personal > Perruqueria

Definición
Pólvores obtingudes de les fulles seques de diverses plantes del gènere Lawsonia emprades amb finalitat decorativa, especialment per a tenyir els cabells.
hentai hentai

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

  • ca  hentai, n m
  • es  hentai, n m
  • fr  hentai, n m
  • en  hentai, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definición
Subgènere de manga de contingut eròtic o pornogràfic en què l'estil de dibuix destaca les característiques sexuals dels personatges, dirigit a un públic adult, especialment masculí.

Nota

  • La denominació hentai prové del japonès, en què significa, literalment, 'transformació, desviació, perversió'.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

    En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]
heptatló heptatló

Esport > Atletisme

  • ca  heptatló, n m
  • es  heptatlón
  • fr  heptathlon
  • en  heptathlon

Esport > Atletisme

Definición
Prova combinada femenina que comprèn tres curses, dos llançaments i dos salts disputats en dos dies consecutius i seguint un ordre establert.

Nota

  • Les proves d'heptatló es distribueixen de la manera següent: 100 m tanques, llançament de pes, salt d'alçada i 200 m llisos (primer dia); salt de llargada, llançament de javelina i 800 m llisos (segon dia).
herba llimona herba llimona

Botànica

  • ca  herba llimona, n f
  • es  caña de limón
  • es  citronela
  • es  esquenanto
  • es  hierba de limón
  • es  hierba limón
  • es  limoncillo
  • es  nardo índico
  • es  zacate limón
  • fr  citronnelle
  • fr  herbe citron
  • fr  verveine des Indes
  • pt  capim santo
  • pt  capim-limão
  • en  ginger grass
  • en  lemon grass
  • en  lemongrass
  • de  Zitronengras
  • nc  Cymbopogon citratus

Botànica

Definición
Planta perenne de la família de les gramínies, originària del sud de l'Àsia, que fa fins a 3 m d'alçària, de fulles llargues i estretes de color verd agrupades a la base, i d'inflorescències organitzades en panícules de 30 a 60 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre raïms espiciformes d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

Nota

  • 1. Les arrels i les fulles de l'herba llimona s'utilitzen en cuina com a condiment. L'oli essencial té ús com a remei per al tractament d'afeccions diverses.
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions herba llima i herba llimó.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de les denominacions citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel·la i herba llimona com a designacions vulgars de les espècies botàniques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius següents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ·en altres llengües es documenten designacions anàlogues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en català antic, de fet, els adjectius cetrí i citrí feien referència a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que algú està encetrinat si està malalt i té un color pàl·lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ·es documenta, paral·lelament, en altres llengües;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel·la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel·la de les Índies, nard índic (i nard de les Índies) i berbena índica (i berbena de les Índies), per a Cymbopogon citratus, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren imprecises i semànticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]
τ-Hercúlids τ-Hercúlids

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  τ-Hercúlids, n m pl
  • ca  tau-Hercúlids, n m pl sin. compl.
  • es  τ-Hercúlidas, n f pl
  • es  Tau Hercúlidas, n f pl
  • fr  τ-Herculides, n f pl
  • fr  Tau Herculides, n f pl
  • en  τ-Herculids, n pl
  • en  tau Herculids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d'Hèrcules, que té lloc des de mitjan maig fins a mitjan juny, amb el pic d'activitat al voltant del 3 de juny.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels τ-Hercúlids és el cometa 73P/Schwassmann-Wachmann 3.
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
herma herma

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

  • ca  herma, n m
  • es  herma
  • es  hermes
  • en  herm
  • en  herma

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definición
Figuració del déu Hermes en forma de pilar, amb el cap barbat, monyons en lloc de braços i un fal·lus a la part davantera del fust.
heròon heròon

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

  • ca  heròon, n m
  • es  heroon
  • en  heroon

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definición
Tomba cultual d'un heroi.
heterocefàlids heterocefàlids

Zoologia > Mamífers

  • ca  heterocefàlids, n m pl
  • nc  Heterocephalidae

Zoologia > Mamífers

Definición
Família de mamífers de l'ordre dels rosegadors.