Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
nèstoris

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

  • ca  nèstoris, n f
  • ca  nestòrida, n f sin. compl.
  • es  nestóride
  • es  nestorís
  • en  nestoris

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definición
Gerra grega de terrissa de boca ampla i amb dues nanses horitzontals al llavi.
netbol

Esport > Esports de pilota

  • ca  netbol, n m
  • es  netball
  • fr  netball
  • it  netball
  • pt  netball
  • en  netball
  • de  Netball

Esport > Esports de pilota

Definición
Esport de pilota practicat entre dos equips de set jugadors que consisteix a introduir una pilota, impulsant-la amb les mans, en una cistella sense tauler defensada per l'equip adversari, i en què els jugadors tenen assignats uns espais dels quals no poden sortir durant el joc.
netejador | netejadora

Neteja

  • ca  netejador | netejadora, n m, f
  • es  limpiador
  • fr  nettoyeur
  • en  charworker
  • en  cleaner

Neteja

Definición
Persona que s'ocupa de fer tasques de neteja i endreça en un edifici, unes instal·lacions o un mitjà de transport.

Nota

  • A partir d'aquest substantiu es formen altres denominacions d'ocupacions amb l'adjunció del complement corresponent: netejador -a de façanes, netejador -a de vehicles, etc.
netí

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

  • ca  netí, n m
  • es  neti, n m
  • en  neti, n
  • sa  netī, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición
Krià de les fosses nasals i la boca.

Nota

  • 1. El netí es pot fer utilitzant aigua tèbia amb sal o bé un fil o un catèter. En el primer cas, s'introdueix l'aigua, amb l'ajuda d'un petit atuell, per la fossa nasal dreta i es fa sortir per l'esquerra; a continuació es repeteix l'operació començant per la fossa esquerra. En el segon cas, el fil o catèter s'introdueix per la fossa nasal dreta, s'empeny avall fins a la gola i, des de la gola, s'agafa i s'extreu amb els dits; la mateixa operació es repeteix començant per la fossa nasal esquerra.
  • 2. La forma netí prové del sànscrit netī.
neu granulada

Física > Meteorologia

  • ca  neu granulada, n f
  • ca  neu redona, n f sin. compl.
  • ca  neu rodona, n f sin. compl.
  • es  granizo blando, n m
  • es  granizo suave, n m
  • es  graupel, n m
  • es  nieve granulada, n f
  • fr  neige roulée, n f
  • en  graupel, n
  • en  snow pellets, n pl
  • en  soft hail, n
  • en  tapioca snow, n

Física > Meteorologia

Definición
Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de neu granulada.

Nota

  • 1. La denominació neu rodona (o neu redona, segons la variant) se sol utilitzar quan els grans són especialment petits.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes neu granulada (sin. compl. neu redona, neu rodona), calamarsa (sin. compl. calabruix, granís, graníssol), calamarsó (sin. compl. calabruixó, granissó, granissol), calamarsada (sin. compl. calabruixada, granissada, granissolada), pedra, pedra grosa i pedregada:

    D'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, el Consell Supervisor pren els acords següents pel que fa a la relació entre les formes neu granulada, neu rodona (o neu redona), calabruix, calamarsa, granís i graníssol, totes recollides al diccionari normatiu excepte neu rodona i graníssol:

    -Es descarta la sinonímia entre calabruix i neu granulada, malgrat que Fontserè(1) fa una definició de calabruix que s'acosta força al concepte de neu granulada(2), i també malgrat que calabruix s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació amb aquest valor, perquè, segons la majoria d'experts (i particularment els de les Illes Balears), el sentit habitual de calabruix en les zones en què es fa servir (sobretot a les Balears i en zones del nord-occidental i del valencià) és el de calamarsa. Així, mentre que en la neu granulada els grans són blancs i opacs, fàcils d'aixafar i solen trencar-se quan cauen a terra, en el calabruix els grans són transparents o semitransparents, són difícils d'aixafar i no es trenquen quan cauen a terra. El calabruix, a més, apareix en el decurs de tempestes convectives, mentre que la neu granulada sol aparèixer durant una nevada o abans.

    -S'aprova la forma neu rodona (amb la variant neu redona, segons les zones) com a sinònim complementari de neu granulada, amb la indicació que aquesta denominació s'utilitza sobretot quan els grans són molt petits, tal com informen els experts. La forma neu rodona ja es documenta en nombroses fonts terminològiques i especialitzades en català i té el vistiplau dels especialistes, que confirmen que és una forma coneguda i d'ús habitual. Totes dues formes (neu rodona i neu granulada) s'aproven, d'acord amb l'ús documentat, tant referides a la precipitació de grans de glaç com al conjunt de grans que cauen.

    -Les formes calamarsa, calabruix, granís i graníssol s'aproven com a sinònimes referides a la precipitació de grans de glaç transparents o semitransparents, de fins a 5 mm de diàmetre, que reboten i no es trenquen quan cauen a terra, són difícils d'aixafar i apareixen en el decurs de tempestes convectives. També s'aproven referides al conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació, d'acord amb l'ús.

    Es dona prioritat a la forma calamarsa perquè té un abast dialectal una mica més ampli: segons l'Atles lingüístic del domini català (ALDC)(3), calamarsa s'utilitza en zones del català central, el nord-occidental i el septentrional; calabruix, en balear i nord-occidental, sobretot, i en algunes zones del valencià, i granís i graníssol, en valencià.

    Malgrat que al diccionari normatiu (DIEC2-E)(4) calabruix s'associa actualment a un concepte diferent ("Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra"), probablement seguint Fontserè, els especialistes es mostren partidaris de desfer aquesta sinonímia, que consideren inadequada. Concretament, els experts de les Illes Balears, on calabruix és una forma utilitzada amb normalitat, confirmen que calabruix té el sentit de calamarsa, tal com recollia Fabra al Diccionari general de la llengua catalana (5)i altres fonts catalanes (per exemple la primera edició del DIEC(6), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)(7) o el Diccionari etimològic de Coromines (DECC)(8)).

    -Les formes calamarsa, calabruix i granís ja consten al diccionari normatiu (DIEC2-E).

    -La forma graníssol, al seu torn, es recull al Diccionari normatiu valencià (DNV)(9) com a sinònim preferent de calamarsa, granís, granissa i granissol(10). També es document al DCVB (la variant granísol), a l'ALDC (aquesta font recull el doblet graníssol / granísol) i al DECC). Es tracta, probablement, tal com diu el DCVB, d'una forma procedent del castellà granizo, amb modificació a partir del sufix -ol. D'acord amb el DNVAL, amb el DECC(11) i també amb la resta de derivats (granissa, granissol, etc.), entre granísol i graníssol s'opta per graníssol.

    -Les formes bruixó, granissa i matacabra, recollides al diccionari normatiu (DIEC2-E) com a sinònims de calamarsa, són d'ús més local i, per aquest motiu, s'opta per esmentar-les en una nota a la fitxa terminològica, amb l'especificació de la zona geogràfica on s'utilitzen.

    -També es fa constar en nota que en l'àmbit de la llengua general, aquest tipus de precipitació s'anomena sovint pedra, forma estesa per tot el territori lingüístic, tal com mostra l'ALDC. Tot i això, en l'àmbit especialitzat la forma pedra es reserva per a fer referència a una precipitació de les característiques de la calamarsa però de grans més grossos, que superen els 5 mm de diàmetre.

    -S'aprova, doncs, el substantiu pedra referit a un tipus de precipitació de les característiques de la calamarsa però amb grans superiors als 5 mm de diàmetre. D'acord amb els especialistes, i a diferència del que fa el DIEC2-E, aquesta forma no es defineix com un tipus de calamarsa, sinó com un tipus de precipitació a banda, ja que en l'àmbit especialitzat quan els grans superen els 5 mm de diàmetre ja no es consideren estrictament calamarsa, sinó pedra. Pedra s'aprova també referit al conjunt de grans que cauen i a cadascun dels grans.

    -D'altra banda, anàlogament a la sinonímia entre calamarsa, calabruix, granís i graníssol, i d'acord amb la mateixa distribució territorial, s'aproven també els sinònims calamarsó, calabruixó, granissó i granissol (aquest últim, també valencià), diminutius que designen la precipitació de calamarsa en què els grans no arriben a 2 mm de diàmetre. Es tracta de formes normatives, si bé al diccionari normatiu calabruixó, com passa amb calabruix, remet a un altre concepte. Aquestes formes també designen el conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació.

    -Pel que fa, específicament, a granissol, s'opta per fer-lo sinònim de calamarsó, d'acord amb el DIEC2-E i el DCVB, malgrat que al DNVAL consta com a sinònim de calamarsa.

    -Per a designar un episodi de calamarsa, especialment quan és intens, s'aproven també, com a sinònimes, les formes relacionades calamarsada, calabruixada, granissada i granissolada, usades d'acord amb la distribució geogràfica de les formes d'origen corresponents. Aquestes denominacions són també normatives (excepte granissolada, que consta, però, al DNVAL i al DECC), si bé calabruixada, novament, remet al diccionari normatiu a un altre concepte.

    -Finalment, s'aprova la denominació pedra grossa per a fer referència a la precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre. Es tracta d'una forma descriptiva, que ja es documenta referida tant a la precipitació com al conjunt de grans que cauen o a cadascun dels grans.


    Pel que fa a l'origen etimològic de cadascuna d'aquestes formes, l'Atles lingüístic del domini català recull la informació següent:

    -calamarsa deriva del cèltic caria 'pedra' + març, tercer mes de l'any, com si fos 'pedra de març', origen motivat pel fet que la calamarsa és especialment freqüent al març o a la primavera;

    -calabruix derivaria també del cèltic caria 'pedra' unit a vroiksai 'bruixa' > *querabruix 'pedra de bruixa' > calabruix, per dissimilació de les líquides; caria unit al genitiu plural cèltic vroiksow hauria donat *querabruixó > calabruixó, igualment per dissimilació de les consonants líquides; bruixó prové igualment de bruixa.

    -l'origen de pedra (del llatí pĕtra, i aquest, del grec pétra) prové de la consistència sòlida i dura dels grans d'aquest tipus de precipitació;

    -La metàfora del gra ha donat els derivats granís, graníssol, granissol i granissa;

    -La forma matacabra, finalment, és un compost de matar i cabra.

    Encara que l'adjectiu convectiu -iva ('relatiu a la convecció atmosfèrica'), que apareix a la definició del terme, no està recollit al diccionari normatiu, es comenta que és del tot adequat des del punt de vista lingüístic i que, de fet, està àmpliament documentat, en català i en altres llengües. Es comenta la necessitat de donar d'alta aquest adjectiu al diccionari normatiu i també de recollir-hi convecció amb una definició específica de l'àmbit de la meteorologia.

    (1) FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1). També disponible en línia a: <www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm&gt;

    (2) La definició de calabruix de Fontserè és la següent: "Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària."

    (3) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (4) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <dlc.iec.cat/&gt;

    (5) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 17ena edició. Barcelona: Edhasa, 1983.

    (6) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].<diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp&gt;

    (7) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (8) COROMINES i VIGNEUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    (9) ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. <www.avl.gva.es/dnv&gt;

    (10) Al DIEC2-E i al DCVB, en canvi, granissol és la calamarsa petita.

    (11) El DECC recull el següent: "EValor (c. 1950) diu que en val. meridional es pronuncia aquest amb s sonora (cosa peculiar del parlar fronterer de Castalla, que va d'acord amb la -z- que té el cast. ant. en aquesta terminació, i crec que AlcM ha generalitzat a tort la dada d'EValor). Però jo sento graníssol (i el verb granissolár 'calamarsejar') amb sorda a Simat de Valldigna (on distingeixen de pedregár per 'caure pedra de la grossa', 1963), i també en el Maestrat «graníssol: granís menut» i «granissolada: caiguda de graníssol»."

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
neu granulada

Física > Meteorologia

  • ca  neu granulada, n f
  • ca  neu redona, n f sin. compl.
  • ca  neu rodona, n f sin. compl.
  • es  granizo blando, n m
  • es  granizo suave, n m
  • es  graupel, n m
  • es  nieve granulada, n f
  • fr  neige roulée, n f
  • en  graupel, n
  • en  snow pellets, n pl
  • en  soft hail, n
  • en  tapioca snow, n

Física > Meteorologia

Definición
Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur.

Nota

  • 1. La neu granulada, que resulta de l'acumulació de gotetes d'aigua en estat de subfusió sobre cristalls de neu, es pot presentar en un interval de temperatura que va dels 0 als 8 °C, si bé el més habitual és que aquest tipus de precipitació tingui lloc entre els 4 i els 5 °C.
  • 2. La denominació neu rodona (o neu redona, segons la variant) se sol utilitzar quan els grans són especialment petits.
  • 3. El conjunt dels grans de glaç que cauen també s'anomena neu granulada o neu rodona (o neu redona, segons la variant).
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes neu granulada (sin. compl. neu redona, neu rodona), calamarsa (sin. compl. calabruix, granís, graníssol), calamarsó (sin. compl. calabruixó, granissó, granissol), calamarsada (sin. compl. calabruixada, granissada, granissolada), pedra, pedra grosa i pedregada:

    D'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, el Consell Supervisor pren els acords següents pel que fa a la relació entre les formes neu granulada, neu rodona (o neu redona), calabruix, calamarsa, granís i graníssol, totes recollides al diccionari normatiu excepte neu rodona i graníssol:

    -Es descarta la sinonímia entre calabruix i neu granulada, malgrat que Fontserè(1) fa una definició de calabruix que s'acosta força al concepte de neu granulada(2), i també malgrat que calabruix s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació amb aquest valor, perquè, segons la majoria d'experts (i particularment els de les Illes Balears), el sentit habitual de calabruix en les zones en què es fa servir (sobretot a les Balears i en zones del nord-occidental i del valencià) és el de calamarsa. Així, mentre que en la neu granulada els grans són blancs i opacs, fàcils d'aixafar i solen trencar-se quan cauen a terra, en el calabruix els grans són transparents o semitransparents, són difícils d'aixafar i no es trenquen quan cauen a terra. El calabruix, a més, apareix en el decurs de tempestes convectives, mentre que la neu granulada sol aparèixer durant una nevada o abans.

    -S'aprova la forma neu rodona (amb la variant neu redona, segons les zones) com a sinònim complementari de neu granulada, amb la indicació que aquesta denominació s'utilitza sobretot quan els grans són molt petits, tal com informen els experts. La forma neu rodona ja es documenta en nombroses fonts terminològiques i especialitzades en català i té el vistiplau dels especialistes, que confirmen que és una forma coneguda i d'ús habitual. Totes dues formes (neu rodona i neu granulada) s'aproven, d'acord amb l'ús documentat, tant referides a la precipitació de grans de glaç com al conjunt de grans que cauen.

    -Les formes calamarsa, calabruix, granís i graníssol s'aproven com a sinònimes referides a la precipitació de grans de glaç transparents o semitransparents, de fins a 5 mm de diàmetre, que reboten i no es trenquen quan cauen a terra, són difícils d'aixafar i apareixen en el decurs de tempestes convectives. També s'aproven referides al conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació, d'acord amb l'ús.

    Es dona prioritat a la forma calamarsa perquè té un abast dialectal una mica més ampli: segons l'Atles lingüístic del domini català (ALDC)(3), calamarsa s'utilitza en zones del català central, el nord-occidental i el septentrional; calabruix, en balear i nord-occidental, sobretot, i en algunes zones del valencià, i granís i graníssol, en valencià.

    Malgrat que al diccionari normatiu (DIEC2-E)(4) calabruix s'associa actualment a un concepte diferent ("Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra"), probablement seguint Fontserè, els especialistes es mostren partidaris de desfer aquesta sinonímia, que consideren inadequada. Concretament, els experts de les Illes Balears, on calabruix és una forma utilitzada amb normalitat, confirmen que calabruix té el sentit de calamarsa, tal com recollia Fabra al Diccionari general de la llengua catalana (5)i altres fonts catalanes (per exemple la primera edició del DIEC(6), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)(7) o el Diccionari etimològic de Coromines (DECC)(8)).

    -Les formes calamarsa, calabruix i granís ja consten al diccionari normatiu (DIEC2-E).

    -La forma graníssol, al seu torn, es recull al Diccionari normatiu valencià (DNV)(9) com a sinònim preferent de calamarsa, granís, granissa i granissol(10). També es document al DCVB (la variant granísol), a l'ALDC (aquesta font recull el doblet graníssol / granísol) i al DECC). Es tracta, probablement, tal com diu el DCVB, d'una forma procedent del castellà granizo, amb modificació a partir del sufix -ol. D'acord amb el DNVAL, amb el DECC(11) i també amb la resta de derivats (granissa, granissol, etc.), entre granísol i graníssol s'opta per graníssol.

    -Les formes bruixó, granissa i matacabra, recollides al diccionari normatiu (DIEC2-E) com a sinònims de calamarsa, són d'ús més local i, per aquest motiu, s'opta per esmentar-les en una nota a la fitxa terminològica, amb l'especificació de la zona geogràfica on s'utilitzen.

    -També es fa constar en nota que en l'àmbit de la llengua general, aquest tipus de precipitació s'anomena sovint pedra, forma estesa per tot el territori lingüístic, tal com mostra l'ALDC. Tot i això, en l'àmbit especialitzat la forma pedra es reserva per a fer referència a una precipitació de les característiques de la calamarsa però de grans més grossos, que superen els 5 mm de diàmetre.

    -S'aprova, doncs, el substantiu pedra referit a un tipus de precipitació de les característiques de la calamarsa però amb grans superiors als 5 mm de diàmetre. D'acord amb els especialistes, i a diferència del que fa el DIEC2-E, aquesta forma no es defineix com un tipus de calamarsa, sinó com un tipus de precipitació a banda, ja que en l'àmbit especialitzat quan els grans superen els 5 mm de diàmetre ja no es consideren estrictament calamarsa, sinó pedra. Pedra s'aprova també referit al conjunt de grans que cauen i a cadascun dels grans.

    -D'altra banda, anàlogament a la sinonímia entre calamarsa, calabruix, granís i graníssol, i d'acord amb la mateixa distribució territorial, s'aproven també els sinònims calamarsó, calabruixó, granissó i granissol (aquest últim, també valencià), diminutius que designen la precipitació de calamarsa en què els grans no arriben a 2 mm de diàmetre. Es tracta de formes normatives, si bé al diccionari normatiu calabruixó, com passa amb calabruix, remet a un altre concepte. Aquestes formes també designen el conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació.

    -Pel que fa, específicament, a granissol, s'opta per fer-lo sinònim de calamarsó, d'acord amb el DIEC2-E i el DCVB, malgrat que al DNVAL consta com a sinònim de calamarsa.

    -Per a designar un episodi de calamarsa, especialment quan és intens, s'aproven també, com a sinònimes, les formes relacionades calamarsada, calabruixada, granissada i granissolada, usades d'acord amb la distribució geogràfica de les formes d'origen corresponents. Aquestes denominacions són també normatives (excepte granissolada, que consta, però, al DNVAL i al DECC), si bé calabruixada, novament, remet al diccionari normatiu a un altre concepte.

    -Finalment, s'aprova la denominació pedra grossa per a fer referència a la precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre. Es tracta d'una forma descriptiva, que ja es documenta referida tant a la precipitació com al conjunt de grans que cauen o a cadascun dels grans.


    Pel que fa a l'origen etimològic de cadascuna d'aquestes formes, l'Atles lingüístic del domini català recull la informació següent:

    -calamarsa deriva del cèltic caria 'pedra' + març, tercer mes de l'any, com si fos 'pedra de març', origen motivat pel fet que la calamarsa és especialment freqüent al març o a la primavera;

    -calabruix derivaria també del cèltic caria 'pedra' unit a vroiksai 'bruixa' > *querabruix 'pedra de bruixa' > calabruix, per dissimilació de les líquides; caria unit al genitiu plural cèltic vroiksow hauria donat *querabruixó > calabruixó, igualment per dissimilació de les consonants líquides; bruixó prové igualment de bruixa.

    -l'origen de pedra (del llatí pĕtra, i aquest, del grec pétra) prové de la consistència sòlida i dura dels grans d'aquest tipus de precipitació;

    -La metàfora del gra ha donat els derivats granís, graníssol, granissol i granissa;

    -La forma matacabra, finalment, és un compost de matar i cabra.

    Encara que l'adjectiu convectiu -iva ('relatiu a la convecció atmosfèrica'), que apareix a la definició del terme, no està recollit al diccionari normatiu, es comenta que és del tot adequat des del punt de vista lingüístic i que, de fet, està àmpliament documentat, en català i en altres llengües. Es comenta la necessitat de donar d'alta aquest adjectiu al diccionari normatiu i també de recollir-hi convecció amb una definició específica de l'àmbit de la meteorologia.

    (1) FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1). També disponible en línia a: <www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm&gt;

    (2) La definició de calabruix de Fontserè és la següent: "Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària."

    (3) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (4) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <dlc.iec.cat&gt;

    (5) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 17ena edició. Barcelona: Edhasa, 1983.

    (6) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].<diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp&gt;

    (7) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (8) COROMINES i VIGNEUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    (9) ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. <www.avl.gva.es/dnv&gt;

    (10) Al DIEC2-E i al DCVB, en canvi, granissol és la calamarsa petita.

    (11) El DECC recull el següent: "EValor (c. 1950) diu que en val. meridional es pronuncia aquest amb s sonora (cosa peculiar del parlar fronterer de Castalla, que va d'acord amb la -z- que té el cast. ant. en aquesta terminació, i crec que AlcM ha generalitzat a tort la dada d'EValor). Però jo sento graníssol (i el verb granissolár 'calamarsejar') amb sorda a Simat de Valldigna (on distingeixen de pedregár per 'caure pedra de la grossa', 1963), i també en el Maestrat «graníssol: granís menut» i «granissolada: caiguda de graníssol»."

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
neu redona

Física > Meteorologia

  • ca  neu granulada, n f
  • ca  neu redona, n f sin. compl.
  • ca  neu rodona, n f sin. compl.
  • es  granizo blando, n m
  • es  granizo suave, n m
  • es  graupel, n m
  • es  nieve granulada, n f
  • fr  neige roulée, n f
  • en  graupel, n
  • en  snow pellets, n pl
  • en  soft hail, n
  • en  tapioca snow, n

Física > Meteorologia

Definición
Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de neu granulada.

Nota

  • 1. La denominació neu rodona (o neu redona, segons la variant) se sol utilitzar quan els grans són especialment petits.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes neu granulada (sin. compl. neu redona, neu rodona), calamarsa (sin. compl. calabruix, granís, graníssol), calamarsó (sin. compl. calabruixó, granissó, granissol), calamarsada (sin. compl. calabruixada, granissada, granissolada), pedra, pedra grosa i pedregada:

    D'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, el Consell Supervisor pren els acords següents pel que fa a la relació entre les formes neu granulada, neu rodona (o neu redona), calabruix, calamarsa, granís i graníssol, totes recollides al diccionari normatiu excepte neu rodona i graníssol:

    -Es descarta la sinonímia entre calabruix i neu granulada, malgrat que Fontserè(1) fa una definició de calabruix que s'acosta força al concepte de neu granulada(2), i també malgrat que calabruix s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació amb aquest valor, perquè, segons la majoria d'experts (i particularment els de les Illes Balears), el sentit habitual de calabruix en les zones en què es fa servir (sobretot a les Balears i en zones del nord-occidental i del valencià) és el de calamarsa. Així, mentre que en la neu granulada els grans són blancs i opacs, fàcils d'aixafar i solen trencar-se quan cauen a terra, en el calabruix els grans són transparents o semitransparents, són difícils d'aixafar i no es trenquen quan cauen a terra. El calabruix, a més, apareix en el decurs de tempestes convectives, mentre que la neu granulada sol aparèixer durant una nevada o abans.

    -S'aprova la forma neu rodona (amb la variant neu redona, segons les zones) com a sinònim complementari de neu granulada, amb la indicació que aquesta denominació s'utilitza sobretot quan els grans són molt petits, tal com informen els experts. La forma neu rodona ja es documenta en nombroses fonts terminològiques i especialitzades en català i té el vistiplau dels especialistes, que confirmen que és una forma coneguda i d'ús habitual. Totes dues formes (neu rodona i neu granulada) s'aproven, d'acord amb l'ús documentat, tant referides a la precipitació de grans de glaç com al conjunt de grans que cauen.

    -Les formes calamarsa, calabruix, granís i graníssol s'aproven com a sinònimes referides a la precipitació de grans de glaç transparents o semitransparents, de fins a 5 mm de diàmetre, que reboten i no es trenquen quan cauen a terra, són difícils d'aixafar i apareixen en el decurs de tempestes convectives. També s'aproven referides al conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació, d'acord amb l'ús.

    Es dona prioritat a la forma calamarsa perquè té un abast dialectal una mica més ampli: segons l'Atles lingüístic del domini català (ALDC)(3), calamarsa s'utilitza en zones del català central, el nord-occidental i el septentrional; calabruix, en balear i nord-occidental, sobretot, i en algunes zones del valencià, i granís i graníssol, en valencià.

    Malgrat que al diccionari normatiu (DIEC2-E)(4) calabruix s'associa actualment a un concepte diferent ("Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra"), probablement seguint Fontserè, els especialistes es mostren partidaris de desfer aquesta sinonímia, que consideren inadequada. Concretament, els experts de les Illes Balears, on calabruix és una forma utilitzada amb normalitat, confirmen que calabruix té el sentit de calamarsa, tal com recollia Fabra al Diccionari general de la llengua catalana (5)i altres fonts catalanes (per exemple la primera edició del DIEC(6), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)(7) o el Diccionari etimològic de Coromines (DECC)(8)).

    -Les formes calamarsa, calabruix i granís ja consten al diccionari normatiu (DIEC2-E).

    -La forma graníssol, al seu torn, es recull al Diccionari normatiu valencià (DNV)(9) com a sinònim preferent de calamarsa, granís, granissa i granissol(10). També es document al DCVB (la variant granísol), a l'ALDC (aquesta font recull el doblet graníssol / granísol) i al DECC). Es tracta, probablement, tal com diu el DCVB, d'una forma procedent del castellà granizo, amb modificació a partir del sufix -ol. D'acord amb el DNVAL, amb el DECC(11) i també amb la resta de derivats (granissa, granissol, etc.), entre granísol i graníssol s'opta per graníssol.

    -Les formes bruixó, granissa i matacabra, recollides al diccionari normatiu (DIEC2-E) com a sinònims de calamarsa, són d'ús més local i, per aquest motiu, s'opta per esmentar-les en una nota a la fitxa terminològica, amb l'especificació de la zona geogràfica on s'utilitzen.

    -També es fa constar en nota que en l'àmbit de la llengua general, aquest tipus de precipitació s'anomena sovint pedra, forma estesa per tot el territori lingüístic, tal com mostra l'ALDC. Tot i això, en l'àmbit especialitzat la forma pedra es reserva per a fer referència a una precipitació de les característiques de la calamarsa però de grans més grossos, que superen els 5 mm de diàmetre.

    -S'aprova, doncs, el substantiu pedra referit a un tipus de precipitació de les característiques de la calamarsa però amb grans superiors als 5 mm de diàmetre. D'acord amb els especialistes, i a diferència del que fa el DIEC2-E, aquesta forma no es defineix com un tipus de calamarsa, sinó com un tipus de precipitació a banda, ja que en l'àmbit especialitzat quan els grans superen els 5 mm de diàmetre ja no es consideren estrictament calamarsa, sinó pedra. Pedra s'aprova també referit al conjunt de grans que cauen i a cadascun dels grans.

    -D'altra banda, anàlogament a la sinonímia entre calamarsa, calabruix, granís i graníssol, i d'acord amb la mateixa distribució territorial, s'aproven també els sinònims calamarsó, calabruixó, granissó i granissol (aquest últim, també valencià), diminutius que designen la precipitació de calamarsa en què els grans no arriben a 2 mm de diàmetre. Es tracta de formes normatives, si bé al diccionari normatiu calabruixó, com passa amb calabruix, remet a un altre concepte. Aquestes formes també designen el conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació.

    -Pel que fa, específicament, a granissol, s'opta per fer-lo sinònim de calamarsó, d'acord amb el DIEC2-E i el DCVB, malgrat que al DNVAL consta com a sinònim de calamarsa.

    -Per a designar un episodi de calamarsa, especialment quan és intens, s'aproven també, com a sinònimes, les formes relacionades calamarsada, calabruixada, granissada i granissolada, usades d'acord amb la distribució geogràfica de les formes d'origen corresponents. Aquestes denominacions són també normatives (excepte granissolada, que consta, però, al DNVAL i al DECC), si bé calabruixada, novament, remet al diccionari normatiu a un altre concepte.

    -Finalment, s'aprova la denominació pedra grossa per a fer referència a la precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre. Es tracta d'una forma descriptiva, que ja es documenta referida tant a la precipitació com al conjunt de grans que cauen o a cadascun dels grans.


    Pel que fa a l'origen etimològic de cadascuna d'aquestes formes, l'Atles lingüístic del domini català recull la informació següent:

    -calamarsa deriva del cèltic caria 'pedra' + març, tercer mes de l'any, com si fos 'pedra de març', origen motivat pel fet que la calamarsa és especialment freqüent al març o a la primavera;

    -calabruix derivaria també del cèltic caria 'pedra' unit a vroiksai 'bruixa' > *querabruix 'pedra de bruixa' > calabruix, per dissimilació de les líquides; caria unit al genitiu plural cèltic vroiksow hauria donat *querabruixó > calabruixó, igualment per dissimilació de les consonants líquides; bruixó prové igualment de bruixa.

    -l'origen de pedra (del llatí pĕtra, i aquest, del grec pétra) prové de la consistència sòlida i dura dels grans d'aquest tipus de precipitació;

    -La metàfora del gra ha donat els derivats granís, graníssol, granissol i granissa;

    -La forma matacabra, finalment, és un compost de matar i cabra.

    Encara que l'adjectiu convectiu -iva ('relatiu a la convecció atmosfèrica'), que apareix a la definició del terme, no està recollit al diccionari normatiu, es comenta que és del tot adequat des del punt de vista lingüístic i que, de fet, està àmpliament documentat, en català i en altres llengües. Es comenta la necessitat de donar d'alta aquest adjectiu al diccionari normatiu i també de recollir-hi convecció amb una definició específica de l'àmbit de la meteorologia.

    (1) FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1). També disponible en línia a: <www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm&gt;

    (2) La definició de calabruix de Fontserè és la següent: "Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària."

    (3) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (4) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <dlc.iec.cat/&gt;

    (5) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 17ena edició. Barcelona: Edhasa, 1983.

    (6) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].<diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp&gt;

    (7) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (8) COROMINES i VIGNEUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    (9) ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. <www.avl.gva.es/dnv&gt;

    (10) Al DIEC2-E i al DCVB, en canvi, granissol és la calamarsa petita.

    (11) El DECC recull el següent: "EValor (c. 1950) diu que en val. meridional es pronuncia aquest amb s sonora (cosa peculiar del parlar fronterer de Castalla, que va d'acord amb la -z- que té el cast. ant. en aquesta terminació, i crec que AlcM ha generalitzat a tort la dada d'EValor). Però jo sento graníssol (i el verb granissolár 'calamarsejar') amb sorda a Simat de Valldigna (on distingeixen de pedregár per 'caure pedra de la grossa', 1963), i també en el Maestrat «graníssol: granís menut» i «granissolada: caiguda de graníssol»."

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
neu redona

Física > Meteorologia

  • ca  neu granulada, n f
  • ca  neu redona, n f sin. compl.
  • ca  neu rodona, n f sin. compl.
  • es  granizo blando, n m
  • es  granizo suave, n m
  • es  graupel, n m
  • es  nieve granulada, n f
  • fr  neige roulée, n f
  • en  graupel, n
  • en  snow pellets, n pl
  • en  soft hail, n
  • en  tapioca snow, n

Física > Meteorologia

Definición
Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur.

Nota

  • 1. La neu granulada, que resulta de l'acumulació de gotetes d'aigua en estat de subfusió sobre cristalls de neu, es pot presentar en un interval de temperatura que va dels 0 als 8 °C, si bé el més habitual és que aquest tipus de precipitació tingui lloc entre els 4 i els 5 °C.
  • 2. La denominació neu rodona (o neu redona, segons la variant) se sol utilitzar quan els grans són especialment petits.
  • 3. El conjunt dels grans de glaç que cauen també s'anomena neu granulada o neu rodona (o neu redona, segons la variant).
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes neu granulada (sin. compl. neu redona, neu rodona), calamarsa (sin. compl. calabruix, granís, graníssol), calamarsó (sin. compl. calabruixó, granissó, granissol), calamarsada (sin. compl. calabruixada, granissada, granissolada), pedra, pedra grosa i pedregada:

    D'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, el Consell Supervisor pren els acords següents pel que fa a la relació entre les formes neu granulada, neu rodona (o neu redona), calabruix, calamarsa, granís i graníssol, totes recollides al diccionari normatiu excepte neu rodona i graníssol:

    -Es descarta la sinonímia entre calabruix i neu granulada, malgrat que Fontserè(1) fa una definició de calabruix que s'acosta força al concepte de neu granulada(2), i també malgrat que calabruix s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació amb aquest valor, perquè, segons la majoria d'experts (i particularment els de les Illes Balears), el sentit habitual de calabruix en les zones en què es fa servir (sobretot a les Balears i en zones del nord-occidental i del valencià) és el de calamarsa. Així, mentre que en la neu granulada els grans són blancs i opacs, fàcils d'aixafar i solen trencar-se quan cauen a terra, en el calabruix els grans són transparents o semitransparents, són difícils d'aixafar i no es trenquen quan cauen a terra. El calabruix, a més, apareix en el decurs de tempestes convectives, mentre que la neu granulada sol aparèixer durant una nevada o abans.

    -S'aprova la forma neu rodona (amb la variant neu redona, segons les zones) com a sinònim complementari de neu granulada, amb la indicació que aquesta denominació s'utilitza sobretot quan els grans són molt petits, tal com informen els experts. La forma neu rodona ja es documenta en nombroses fonts terminològiques i especialitzades en català i té el vistiplau dels especialistes, que confirmen que és una forma coneguda i d'ús habitual. Totes dues formes (neu rodona i neu granulada) s'aproven, d'acord amb l'ús documentat, tant referides a la precipitació de grans de glaç com al conjunt de grans que cauen.

    -Les formes calamarsa, calabruix, granís i graníssol s'aproven com a sinònimes referides a la precipitació de grans de glaç transparents o semitransparents, de fins a 5 mm de diàmetre, que reboten i no es trenquen quan cauen a terra, són difícils d'aixafar i apareixen en el decurs de tempestes convectives. També s'aproven referides al conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació, d'acord amb l'ús.

    Es dona prioritat a la forma calamarsa perquè té un abast dialectal una mica més ampli: segons l'Atles lingüístic del domini català (ALDC)(3), calamarsa s'utilitza en zones del català central, el nord-occidental i el septentrional; calabruix, en balear i nord-occidental, sobretot, i en algunes zones del valencià, i granís i graníssol, en valencià.

    Malgrat que al diccionari normatiu (DIEC2-E)(4) calabruix s'associa actualment a un concepte diferent ("Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra"), probablement seguint Fontserè, els especialistes es mostren partidaris de desfer aquesta sinonímia, que consideren inadequada. Concretament, els experts de les Illes Balears, on calabruix és una forma utilitzada amb normalitat, confirmen que calabruix té el sentit de calamarsa, tal com recollia Fabra al Diccionari general de la llengua catalana (5)i altres fonts catalanes (per exemple la primera edició del DIEC(6), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)(7) o el Diccionari etimològic de Coromines (DECC)(8)).

    -Les formes calamarsa, calabruix i granís ja consten al diccionari normatiu (DIEC2-E).

    -La forma graníssol, al seu torn, es recull al Diccionari normatiu valencià (DNV)(9) com a sinònim preferent de calamarsa, granís, granissa i granissol(10). També es document al DCVB (la variant granísol), a l'ALDC (aquesta font recull el doblet graníssol / granísol) i al DECC). Es tracta, probablement, tal com diu el DCVB, d'una forma procedent del castellà granizo, amb modificació a partir del sufix -ol. D'acord amb el DNVAL, amb el DECC(11) i també amb la resta de derivats (granissa, granissol, etc.), entre granísol i graníssol s'opta per graníssol.

    -Les formes bruixó, granissa i matacabra, recollides al diccionari normatiu (DIEC2-E) com a sinònims de calamarsa, són d'ús més local i, per aquest motiu, s'opta per esmentar-les en una nota a la fitxa terminològica, amb l'especificació de la zona geogràfica on s'utilitzen.

    -També es fa constar en nota que en l'àmbit de la llengua general, aquest tipus de precipitació s'anomena sovint pedra, forma estesa per tot el territori lingüístic, tal com mostra l'ALDC. Tot i això, en l'àmbit especialitzat la forma pedra es reserva per a fer referència a una precipitació de les característiques de la calamarsa però de grans més grossos, que superen els 5 mm de diàmetre.

    -S'aprova, doncs, el substantiu pedra referit a un tipus de precipitació de les característiques de la calamarsa però amb grans superiors als 5 mm de diàmetre. D'acord amb els especialistes, i a diferència del que fa el DIEC2-E, aquesta forma no es defineix com un tipus de calamarsa, sinó com un tipus de precipitació a banda, ja que en l'àmbit especialitzat quan els grans superen els 5 mm de diàmetre ja no es consideren estrictament calamarsa, sinó pedra. Pedra s'aprova també referit al conjunt de grans que cauen i a cadascun dels grans.

    -D'altra banda, anàlogament a la sinonímia entre calamarsa, calabruix, granís i graníssol, i d'acord amb la mateixa distribució territorial, s'aproven també els sinònims calamarsó, calabruixó, granissó i granissol (aquest últim, també valencià), diminutius que designen la precipitació de calamarsa en què els grans no arriben a 2 mm de diàmetre. Es tracta de formes normatives, si bé al diccionari normatiu calabruixó, com passa amb calabruix, remet a un altre concepte. Aquestes formes també designen el conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació.

    -Pel que fa, específicament, a granissol, s'opta per fer-lo sinònim de calamarsó, d'acord amb el DIEC2-E i el DCVB, malgrat que al DNVAL consta com a sinònim de calamarsa.

    -Per a designar un episodi de calamarsa, especialment quan és intens, s'aproven també, com a sinònimes, les formes relacionades calamarsada, calabruixada, granissada i granissolada, usades d'acord amb la distribució geogràfica de les formes d'origen corresponents. Aquestes denominacions són també normatives (excepte granissolada, que consta, però, al DNVAL i al DECC), si bé calabruixada, novament, remet al diccionari normatiu a un altre concepte.

    -Finalment, s'aprova la denominació pedra grossa per a fer referència a la precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre. Es tracta d'una forma descriptiva, que ja es documenta referida tant a la precipitació com al conjunt de grans que cauen o a cadascun dels grans.


    Pel que fa a l'origen etimològic de cadascuna d'aquestes formes, l'Atles lingüístic del domini català recull la informació següent:

    -calamarsa deriva del cèltic caria 'pedra' + març, tercer mes de l'any, com si fos 'pedra de març', origen motivat pel fet que la calamarsa és especialment freqüent al març o a la primavera;

    -calabruix derivaria també del cèltic caria 'pedra' unit a vroiksai 'bruixa' > *querabruix 'pedra de bruixa' > calabruix, per dissimilació de les líquides; caria unit al genitiu plural cèltic vroiksow hauria donat *querabruixó > calabruixó, igualment per dissimilació de les consonants líquides; bruixó prové igualment de bruixa.

    -l'origen de pedra (del llatí pĕtra, i aquest, del grec pétra) prové de la consistència sòlida i dura dels grans d'aquest tipus de precipitació;

    -La metàfora del gra ha donat els derivats granís, graníssol, granissol i granissa;

    -La forma matacabra, finalment, és un compost de matar i cabra.

    Encara que l'adjectiu convectiu -iva ('relatiu a la convecció atmosfèrica'), que apareix a la definició del terme, no està recollit al diccionari normatiu, es comenta que és del tot adequat des del punt de vista lingüístic i que, de fet, està àmpliament documentat, en català i en altres llengües. Es comenta la necessitat de donar d'alta aquest adjectiu al diccionari normatiu i també de recollir-hi convecció amb una definició específica de l'àmbit de la meteorologia.

    (1) FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1). També disponible en línia a: <www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm&gt;

    (2) La definició de calabruix de Fontserè és la següent: "Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària."

    (3) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (4) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <dlc.iec.cat&gt;

    (5) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 17ena edició. Barcelona: Edhasa, 1983.

    (6) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].<diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp&gt;

    (7) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (8) COROMINES i VIGNEUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    (9) ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. <www.avl.gva.es/dnv&gt;

    (10) Al DIEC2-E i al DCVB, en canvi, granissol és la calamarsa petita.

    (11) El DECC recull el següent: "EValor (c. 1950) diu que en val. meridional es pronuncia aquest amb s sonora (cosa peculiar del parlar fronterer de Castalla, que va d'acord amb la -z- que té el cast. ant. en aquesta terminació, i crec que AlcM ha generalitzat a tort la dada d'EValor). Però jo sento graníssol (i el verb granissolár 'calamarsejar') amb sorda a Simat de Valldigna (on distingeixen de pedregár per 'caure pedra de la grossa', 1963), i també en el Maestrat «graníssol: granís menut» i «granissolada: caiguda de graníssol»."

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
neu rodona

Física > Meteorologia

  • ca  neu granulada, n f
  • ca  neu redona, n f sin. compl.
  • ca  neu rodona, n f sin. compl.
  • es  granizo blando, n m
  • es  granizo suave, n m
  • es  graupel, n m
  • es  nieve granulada, n f
  • fr  neige roulée, n f
  • en  graupel, n
  • en  snow pellets, n pl
  • en  soft hail, n
  • en  tapioca snow, n

Física > Meteorologia

Definición
Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de neu granulada.

Nota

  • 1. La denominació neu rodona (o neu redona, segons la variant) se sol utilitzar quan els grans són especialment petits.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes neu granulada (sin. compl. neu redona, neu rodona), calamarsa (sin. compl. calabruix, granís, graníssol), calamarsó (sin. compl. calabruixó, granissó, granissol), calamarsada (sin. compl. calabruixada, granissada, granissolada), pedra, pedra grosa i pedregada:

    D'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, el Consell Supervisor pren els acords següents pel que fa a la relació entre les formes neu granulada, neu rodona (o neu redona), calabruix, calamarsa, granís i graníssol, totes recollides al diccionari normatiu excepte neu rodona i graníssol:

    -Es descarta la sinonímia entre calabruix i neu granulada, malgrat que Fontserè(1) fa una definició de calabruix que s'acosta força al concepte de neu granulada(2), i també malgrat que calabruix s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació amb aquest valor, perquè, segons la majoria d'experts (i particularment els de les Illes Balears), el sentit habitual de calabruix en les zones en què es fa servir (sobretot a les Balears i en zones del nord-occidental i del valencià) és el de calamarsa. Així, mentre que en la neu granulada els grans són blancs i opacs, fàcils d'aixafar i solen trencar-se quan cauen a terra, en el calabruix els grans són transparents o semitransparents, són difícils d'aixafar i no es trenquen quan cauen a terra. El calabruix, a més, apareix en el decurs de tempestes convectives, mentre que la neu granulada sol aparèixer durant una nevada o abans.

    -S'aprova la forma neu rodona (amb la variant neu redona, segons les zones) com a sinònim complementari de neu granulada, amb la indicació que aquesta denominació s'utilitza sobretot quan els grans són molt petits, tal com informen els experts. La forma neu rodona ja es documenta en nombroses fonts terminològiques i especialitzades en català i té el vistiplau dels especialistes, que confirmen que és una forma coneguda i d'ús habitual. Totes dues formes (neu rodona i neu granulada) s'aproven, d'acord amb l'ús documentat, tant referides a la precipitació de grans de glaç com al conjunt de grans que cauen.

    -Les formes calamarsa, calabruix, granís i graníssol s'aproven com a sinònimes referides a la precipitació de grans de glaç transparents o semitransparents, de fins a 5 mm de diàmetre, que reboten i no es trenquen quan cauen a terra, són difícils d'aixafar i apareixen en el decurs de tempestes convectives. També s'aproven referides al conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació, d'acord amb l'ús.

    Es dona prioritat a la forma calamarsa perquè té un abast dialectal una mica més ampli: segons l'Atles lingüístic del domini català (ALDC)(3), calamarsa s'utilitza en zones del català central, el nord-occidental i el septentrional; calabruix, en balear i nord-occidental, sobretot, i en algunes zones del valencià, i granís i graníssol, en valencià.

    Malgrat que al diccionari normatiu (DIEC2-E)(4) calabruix s'associa actualment a un concepte diferent ("Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra"), probablement seguint Fontserè, els especialistes es mostren partidaris de desfer aquesta sinonímia, que consideren inadequada. Concretament, els experts de les Illes Balears, on calabruix és una forma utilitzada amb normalitat, confirmen que calabruix té el sentit de calamarsa, tal com recollia Fabra al Diccionari general de la llengua catalana (5)i altres fonts catalanes (per exemple la primera edició del DIEC(6), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)(7) o el Diccionari etimològic de Coromines (DECC)(8)).

    -Les formes calamarsa, calabruix i granís ja consten al diccionari normatiu (DIEC2-E).

    -La forma graníssol, al seu torn, es recull al Diccionari normatiu valencià (DNV)(9) com a sinònim preferent de calamarsa, granís, granissa i granissol(10). També es document al DCVB (la variant granísol), a l'ALDC (aquesta font recull el doblet graníssol / granísol) i al DECC). Es tracta, probablement, tal com diu el DCVB, d'una forma procedent del castellà granizo, amb modificació a partir del sufix -ol. D'acord amb el DNVAL, amb el DECC(11) i també amb la resta de derivats (granissa, granissol, etc.), entre granísol i graníssol s'opta per graníssol.

    -Les formes bruixó, granissa i matacabra, recollides al diccionari normatiu (DIEC2-E) com a sinònims de calamarsa, són d'ús més local i, per aquest motiu, s'opta per esmentar-les en una nota a la fitxa terminològica, amb l'especificació de la zona geogràfica on s'utilitzen.

    -També es fa constar en nota que en l'àmbit de la llengua general, aquest tipus de precipitació s'anomena sovint pedra, forma estesa per tot el territori lingüístic, tal com mostra l'ALDC. Tot i això, en l'àmbit especialitzat la forma pedra es reserva per a fer referència a una precipitació de les característiques de la calamarsa però de grans més grossos, que superen els 5 mm de diàmetre.

    -S'aprova, doncs, el substantiu pedra referit a un tipus de precipitació de les característiques de la calamarsa però amb grans superiors als 5 mm de diàmetre. D'acord amb els especialistes, i a diferència del que fa el DIEC2-E, aquesta forma no es defineix com un tipus de calamarsa, sinó com un tipus de precipitació a banda, ja que en l'àmbit especialitzat quan els grans superen els 5 mm de diàmetre ja no es consideren estrictament calamarsa, sinó pedra. Pedra s'aprova també referit al conjunt de grans que cauen i a cadascun dels grans.

    -D'altra banda, anàlogament a la sinonímia entre calamarsa, calabruix, granís i graníssol, i d'acord amb la mateixa distribució territorial, s'aproven també els sinònims calamarsó, calabruixó, granissó i granissol (aquest últim, també valencià), diminutius que designen la precipitació de calamarsa en què els grans no arriben a 2 mm de diàmetre. Es tracta de formes normatives, si bé al diccionari normatiu calabruixó, com passa amb calabruix, remet a un altre concepte. Aquestes formes també designen el conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació.

    -Pel que fa, específicament, a granissol, s'opta per fer-lo sinònim de calamarsó, d'acord amb el DIEC2-E i el DCVB, malgrat que al DNVAL consta com a sinònim de calamarsa.

    -Per a designar un episodi de calamarsa, especialment quan és intens, s'aproven també, com a sinònimes, les formes relacionades calamarsada, calabruixada, granissada i granissolada, usades d'acord amb la distribució geogràfica de les formes d'origen corresponents. Aquestes denominacions són també normatives (excepte granissolada, que consta, però, al DNVAL i al DECC), si bé calabruixada, novament, remet al diccionari normatiu a un altre concepte.

    -Finalment, s'aprova la denominació pedra grossa per a fer referència a la precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre. Es tracta d'una forma descriptiva, que ja es documenta referida tant a la precipitació com al conjunt de grans que cauen o a cadascun dels grans.


    Pel que fa a l'origen etimològic de cadascuna d'aquestes formes, l'Atles lingüístic del domini català recull la informació següent:

    -calamarsa deriva del cèltic caria 'pedra' + març, tercer mes de l'any, com si fos 'pedra de març', origen motivat pel fet que la calamarsa és especialment freqüent al març o a la primavera;

    -calabruix derivaria també del cèltic caria 'pedra' unit a vroiksai 'bruixa' > *querabruix 'pedra de bruixa' > calabruix, per dissimilació de les líquides; caria unit al genitiu plural cèltic vroiksow hauria donat *querabruixó > calabruixó, igualment per dissimilació de les consonants líquides; bruixó prové igualment de bruixa.

    -l'origen de pedra (del llatí pĕtra, i aquest, del grec pétra) prové de la consistència sòlida i dura dels grans d'aquest tipus de precipitació;

    -La metàfora del gra ha donat els derivats granís, graníssol, granissol i granissa;

    -La forma matacabra, finalment, és un compost de matar i cabra.

    Encara que l'adjectiu convectiu -iva ('relatiu a la convecció atmosfèrica'), que apareix a la definició del terme, no està recollit al diccionari normatiu, es comenta que és del tot adequat des del punt de vista lingüístic i que, de fet, està àmpliament documentat, en català i en altres llengües. Es comenta la necessitat de donar d'alta aquest adjectiu al diccionari normatiu i també de recollir-hi convecció amb una definició específica de l'àmbit de la meteorologia.

    (1) FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1). També disponible en línia a: <www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm&gt;

    (2) La definició de calabruix de Fontserè és la següent: "Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària."

    (3) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (4) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <dlc.iec.cat/&gt;

    (5) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 17ena edició. Barcelona: Edhasa, 1983.

    (6) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].<diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp&gt;

    (7) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (8) COROMINES i VIGNEUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    (9) ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. <www.avl.gva.es/dnv&gt;

    (10) Al DIEC2-E i al DCVB, en canvi, granissol és la calamarsa petita.

    (11) El DECC recull el següent: "EValor (c. 1950) diu que en val. meridional es pronuncia aquest amb s sonora (cosa peculiar del parlar fronterer de Castalla, que va d'acord amb la -z- que té el cast. ant. en aquesta terminació, i crec que AlcM ha generalitzat a tort la dada d'EValor). Però jo sento graníssol (i el verb granissolár 'calamarsejar') amb sorda a Simat de Valldigna (on distingeixen de pedregár per 'caure pedra de la grossa', 1963), i també en el Maestrat «graníssol: granís menut» i «granissolada: caiguda de graníssol»."

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
neu rodona

Física > Meteorologia

  • ca  neu granulada, n f
  • ca  neu redona, n f sin. compl.
  • ca  neu rodona, n f sin. compl.
  • es  granizo blando, n m
  • es  granizo suave, n m
  • es  graupel, n m
  • es  nieve granulada, n f
  • fr  neige roulée, n f
  • en  graupel, n
  • en  snow pellets, n pl
  • en  soft hail, n
  • en  tapioca snow, n

Física > Meteorologia

Definición
Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur.

Nota

  • 1. La neu granulada, que resulta de l'acumulació de gotetes d'aigua en estat de subfusió sobre cristalls de neu, es pot presentar en un interval de temperatura que va dels 0 als 8 °C, si bé el més habitual és que aquest tipus de precipitació tingui lloc entre els 4 i els 5 °C.
  • 2. La denominació neu rodona (o neu redona, segons la variant) se sol utilitzar quan els grans són especialment petits.
  • 3. El conjunt dels grans de glaç que cauen també s'anomena neu granulada o neu rodona (o neu redona, segons la variant).
  • 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes neu granulada (sin. compl. neu redona, neu rodona), calamarsa (sin. compl. calabruix, granís, graníssol), calamarsó (sin. compl. calabruixó, granissó, granissol), calamarsada (sin. compl. calabruixada, granissada, granissolada), pedra, pedra grosa i pedregada:

    D'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització de termes de l'àmbit de la meteorologia, del dia 23 d'octubre de 2018, el Consell Supervisor pren els acords següents pel que fa a la relació entre les formes neu granulada, neu rodona (o neu redona), calabruix, calamarsa, granís i graníssol, totes recollides al diccionari normatiu excepte neu rodona i graníssol:

    -Es descarta la sinonímia entre calabruix i neu granulada, malgrat que Fontserè(1) fa una definició de calabruix que s'acosta força al concepte de neu granulada(2), i també malgrat que calabruix s'ha utilitzat de vegades en mitjans de comunicació amb aquest valor, perquè, segons la majoria d'experts (i particularment els de les Illes Balears), el sentit habitual de calabruix en les zones en què es fa servir (sobretot a les Balears i en zones del nord-occidental i del valencià) és el de calamarsa. Així, mentre que en la neu granulada els grans són blancs i opacs, fàcils d'aixafar i solen trencar-se quan cauen a terra, en el calabruix els grans són transparents o semitransparents, són difícils d'aixafar i no es trenquen quan cauen a terra. El calabruix, a més, apareix en el decurs de tempestes convectives, mentre que la neu granulada sol aparèixer durant una nevada o abans.

    -S'aprova la forma neu rodona (amb la variant neu redona, segons les zones) com a sinònim complementari de neu granulada, amb la indicació que aquesta denominació s'utilitza sobretot quan els grans són molt petits, tal com informen els experts. La forma neu rodona ja es documenta en nombroses fonts terminològiques i especialitzades en català i té el vistiplau dels especialistes, que confirmen que és una forma coneguda i d'ús habitual. Totes dues formes (neu rodona i neu granulada) s'aproven, d'acord amb l'ús documentat, tant referides a la precipitació de grans de glaç com al conjunt de grans que cauen.

    -Les formes calamarsa, calabruix, granís i graníssol s'aproven com a sinònimes referides a la precipitació de grans de glaç transparents o semitransparents, de fins a 5 mm de diàmetre, que reboten i no es trenquen quan cauen a terra, són difícils d'aixafar i apareixen en el decurs de tempestes convectives. També s'aproven referides al conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació, d'acord amb l'ús.

    Es dona prioritat a la forma calamarsa perquè té un abast dialectal una mica més ampli: segons l'Atles lingüístic del domini català (ALDC)(3), calamarsa s'utilitza en zones del català central, el nord-occidental i el septentrional; calabruix, en balear i nord-occidental, sobretot, i en algunes zones del valencià, i granís i graníssol, en valencià.

    Malgrat que al diccionari normatiu (DIEC2-E)(4) calabruix s'associa actualment a un concepte diferent ("Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra"), probablement seguint Fontserè, els especialistes es mostren partidaris de desfer aquesta sinonímia, que consideren inadequada. Concretament, els experts de les Illes Balears, on calabruix és una forma utilitzada amb normalitat, confirmen que calabruix té el sentit de calamarsa, tal com recollia Fabra al Diccionari general de la llengua catalana (5)i altres fonts catalanes (per exemple la primera edició del DIEC(6), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)(7) o el Diccionari etimològic de Coromines (DECC)(8)).

    -Les formes calamarsa, calabruix i granís ja consten al diccionari normatiu (DIEC2-E).

    -La forma graníssol, al seu torn, es recull al Diccionari normatiu valencià (DNV)(9) com a sinònim preferent de calamarsa, granís, granissa i granissol(10). També es document al DCVB (la variant granísol), a l'ALDC (aquesta font recull el doblet graníssol / granísol) i al DECC). Es tracta, probablement, tal com diu el DCVB, d'una forma procedent del castellà granizo, amb modificació a partir del sufix -ol. D'acord amb el DNVAL, amb el DECC(11) i també amb la resta de derivats (granissa, granissol, etc.), entre granísol i graníssol s'opta per graníssol.

    -Les formes bruixó, granissa i matacabra, recollides al diccionari normatiu (DIEC2-E) com a sinònims de calamarsa, són d'ús més local i, per aquest motiu, s'opta per esmentar-les en una nota a la fitxa terminològica, amb l'especificació de la zona geogràfica on s'utilitzen.

    -També es fa constar en nota que en l'àmbit de la llengua general, aquest tipus de precipitació s'anomena sovint pedra, forma estesa per tot el territori lingüístic, tal com mostra l'ALDC. Tot i això, en l'àmbit especialitzat la forma pedra es reserva per a fer referència a una precipitació de les característiques de la calamarsa però de grans més grossos, que superen els 5 mm de diàmetre.

    -S'aprova, doncs, el substantiu pedra referit a un tipus de precipitació de les característiques de la calamarsa però amb grans superiors als 5 mm de diàmetre. D'acord amb els especialistes, i a diferència del que fa el DIEC2-E, aquesta forma no es defineix com un tipus de calamarsa, sinó com un tipus de precipitació a banda, ja que en l'àmbit especialitzat quan els grans superen els 5 mm de diàmetre ja no es consideren estrictament calamarsa, sinó pedra. Pedra s'aprova també referit al conjunt de grans que cauen i a cadascun dels grans.

    -D'altra banda, anàlogament a la sinonímia entre calamarsa, calabruix, granís i graníssol, i d'acord amb la mateixa distribució territorial, s'aproven també els sinònims calamarsó, calabruixó, granissó i granissol (aquest últim, també valencià), diminutius que designen la precipitació de calamarsa en què els grans no arriben a 2 mm de diàmetre. Es tracta de formes normatives, si bé al diccionari normatiu calabruixó, com passa amb calabruix, remet a un altre concepte. Aquestes formes també designen el conjunt de grans que cauen durant aquest tipus de precipitació.

    -Pel que fa, específicament, a granissol, s'opta per fer-lo sinònim de calamarsó, d'acord amb el DIEC2-E i el DCVB, malgrat que al DNVAL consta com a sinònim de calamarsa.

    -Per a designar un episodi de calamarsa, especialment quan és intens, s'aproven també, com a sinònimes, les formes relacionades calamarsada, calabruixada, granissada i granissolada, usades d'acord amb la distribució geogràfica de les formes d'origen corresponents. Aquestes denominacions són també normatives (excepte granissolada, que consta, però, al DNVAL i al DECC), si bé calabruixada, novament, remet al diccionari normatiu a un altre concepte.

    -Finalment, s'aprova la denominació pedra grossa per a fer referència a la precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre. Es tracta d'una forma descriptiva, que ja es documenta referida tant a la precipitació com al conjunt de grans que cauen o a cadascun dels grans.


    Pel que fa a l'origen etimològic de cadascuna d'aquestes formes, l'Atles lingüístic del domini català recull la informació següent:

    -calamarsa deriva del cèltic caria 'pedra' + març, tercer mes de l'any, com si fos 'pedra de març', origen motivat pel fet que la calamarsa és especialment freqüent al març o a la primavera;

    -calabruix derivaria també del cèltic caria 'pedra' unit a vroiksai 'bruixa' > *querabruix 'pedra de bruixa' > calabruix, per dissimilació de les líquides; caria unit al genitiu plural cèltic vroiksow hauria donat *querabruixó > calabruixó, igualment per dissimilació de les consonants líquides; bruixó prové igualment de bruixa.

    -l'origen de pedra (del llatí pĕtra, i aquest, del grec pétra) prové de la consistència sòlida i dura dels grans d'aquest tipus de precipitació;

    -La metàfora del gra ha donat els derivats granís, graníssol, granissol i granissa;

    -La forma matacabra, finalment, és un compost de matar i cabra.

    Encara que l'adjectiu convectiu -iva ('relatiu a la convecció atmosfèrica'), que apareix a la definició del terme, no està recollit al diccionari normatiu, es comenta que és del tot adequat des del punt de vista lingüístic i que, de fet, està àmpliament documentat, en català i en altres llengües. Es comenta la necessitat de donar d'alta aquest adjectiu al diccionari normatiu i també de recollir-hi convecció amb una definició específica de l'àmbit de la meteorologia.

    (1) FONTSERÈ, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 81 p. (Arxius de la Secció de Ciències; 1). També disponible en línia a: <www.infomet.am.ub.es/assaig/assaig.htm&gt;

    (2) La definició de calabruix de Fontserè és la següent: "Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària."

    (3) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (4) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <dlc.iec.cat&gt;

    (5) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. 17ena edició. Barcelona: Edhasa, 1983.

    (6) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].<diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp&gt;

    (7) ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (8) COROMINES i VIGNEUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

    (9) ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. <www.avl.gva.es/dnv&gt;

    (10) Al DIEC2-E i al DCVB, en canvi, granissol és la calamarsa petita.

    (11) El DECC recull el següent: "EValor (c. 1950) diu que en val. meridional es pronuncia aquest amb s sonora (cosa peculiar del parlar fronterer de Castalla, que va d'acord amb la -z- que té el cast. ant. en aquesta terminació, i crec que AlcM ha generalitzat a tort la dada d'EValor). Però jo sento graníssol (i el verb granissolár 'calamarsejar') amb sorda a Simat de Valldigna (on distingeixen de pedregár per 'caure pedra de la grossa', 1963), i també en el Maestrat «graníssol: granís menut» i «granissolada: caiguda de graníssol»."

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]