Neoloteca

ca seguretat en fallades, n f
es seguridad a prueba de fallos
es seguridad integrada
es seguridad positiva
fr sécurité intégrée
fr sécurité intrinsèque
en fail-safe

Indústria > Béns d'equipament, Treball > Seguretat i salut en el treball

Definición

Funció característica de determinats dispositius, aparells o màquines que evita que l'avaria o el mal funcionament d'algun dels seus components provoqui errors greus o generals de funcionament del sistema o bé algun tipus d'accident.

ca ciberseguretat, n f
ca seguretat informàtica, n f sin. compl.
es ciberseguridad, n f
fr cybersécurité, n f
fr sécurité informatique, n f
en computer security, n
en cybersecurity, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la disponibilitat, la integritat i la confidencialitat de dades connectades en xarxa.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciberseguretat (sin. compl. seguretat informàtica):

S'aproven les denominacions ciberseguretat (com a forma principal) i seguretat informàtica (com a sinònim complementari) pels motius següents:

·totes dues formes són lingüísticament adequades i s'associen inequívocament al concepte: ciberseguretat és un compost creat a partir de la forma prefixada ciber- (referida als mitjans informàtics o a internet, especialment des del punt de vista de la seguretat, segons va aprovar el Consell Supervisor en la reunió núm. 609), i seguretat informàtica és un sintagma descriptiu;

·tenen ús i ja es documenten, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques o lexicogràfiques;

·els especialistes del sector hi donen el vistiplau;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles.

Es dona prioritat a la forma ciberseguretat perquè té més ús i és més sintètica que seguretat informàtica.

Es descarten les formes seguretat en línia i seguretat a internet perquè no tenen gaire ús. A més, la forma seguretat a internet designa, estrictament, un concepte subordinat de ciberseguretat.

[Acta 633, 7 de març de 2018]

ca seinen, n m
es seinen, n m
fr seinen, n m
en seinen, n
en seinen manga, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definición

Subgènere de manga en què l'argument presenta força complexitat, els temes abordats són molt diversos i el contingut eròtic pot ser elevat, dirigit a un públic adult jove, especialment masculí.

Nota

La denominació seinen prové del japonès, en què significa, literalment, 'edat adulta, maduresa'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca seitan, n m
es seitán, n m
fr seitan, n m
it seitan, n m
pt seitã, n m
pt seitan, n m
en seitan, n
de Seitan, n m
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Cereals > Producte elaborat, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición

Producte alimentari altament proteic, amb una textura similar a la carn, elaborat amb gluten de blat barrejat amb aigua i salsa de soja, cuit en brou vegetal i condimentat amb espècies, algues i altres ingredients.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme seitan

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma seitan.

Criteris aplicats

·És un manlleu d'origen japonès, vehiculat probablement a través de l'anglès, ja molt implantat. (1)

·S'adapta sense problemes al sistema fonètic i gràfic del català.

·Es documenta en contextos especialitzats i també en algunes fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques.

·S'utilitza igualment en les altres llengües i apareix en obres lexicogràfiques en castellà, francès, italià, portuguès, anglès i alemany.

Formes desestimades

-carn de gluten; carn de blat: Són formes inadequades, imprecises i confusionàries que, a més, gairebé no tenen ús. Cal tenir en compte, d'altra banda, que el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea prepara actualment l'aprovació d'una norma que prohibirà explícitament que els productes vegetals utilitzin denominacions càrnies, a fi de garantir la transparència i evitar la confusió del consumidor.

-gluten de blat: Té un sentit poc precís, ja que només fa referència a l'ingredient principal, no pròpiament al producte elaborat.

(1) L'origen del mot seitan no és del tot clar: segons el diccionari Oxford, el producte hauria estat inventat pel japonès Nyoiti Sakurazawa (1893-1966), més conegut com a George Ohsawa, fundador de la macrobiòtica a començaments dels anys seixanta. Tanmateix, no hi ha unanimitat a l'hora de discriminar els formants de la paraula: una opció és que sigui un híbrid del japonès sei 'cru, no processat; vida' i del xinès medieval tan, primera síl·laba de tanpaku 'proteïna'; l'altra opció més estesa identifica sei com a verb, amb el significat de 'ser, esdevenir'. Tot i l'origen japonès, la paraula seitan actualment no és gaire coneguda al Japó i no es recull als diccionaris d'aquesta llengua.

[Acta 745, 17 de novembre de 2025]

ca seleccionador | seleccionadora, n m, f
ca gatekeeper [en], n m, f sin. compl.
es gatekeeper
es guardabarreras
es mediador
fr médiateur
fr sélectionneur
en gatekeeper

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definición

Persona que en una organització controla el flux d'informació i que té la capacitat de decidir quina informació és important.

Nota

En l'àrea de màrqueting és qualsevol persona que intervé en una compravenda industrial, com ara telefonistes, recepcionistes i agents de compres. En l'àrea de periodisme són les persones que decideixen quines informacions es publiquen i de quina manera, com ara els corresponsals, els redactors o el director d'una empresa periodística.

ca sella de doma, n f
es silla de doma
fr selle de dressage
en dressage saddle

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definición

Sella especial per a muntar els cavalls de doma, amb el faldó recte perquè el genet pugui mantenir les cames estirades i lliures i transmetre millor les ajudes.

ca sella de salt, n f
es silla de salto
fr selle d'obstacle
en jumping saddle

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definición

Sella especial per a muntar els cavalls de salt, amb la borrena de davant bastant alta i el faldó i el fals faldó endavant per a compensar els gambals, que són més curts.

ca màrqueting de cercadors, n m
ca SEM, n m sigla
es marketing en motores de búsqueda, n m
es SEM, n m sigla
fr marketing de la recherche, n m
fr marketing des moteurs de recherche, n m
en search engine marketing, n
en search marketing, n
en SEM, n sigla
en SM, n sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definición

Conjunt d'estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat i augmentar el trànsit d'un lloc web o d'un altre recurs digital per mitjà dels cercadors.

Nota

La sigla SEM correspon a l'equivalent anglès search engine marketing.
Són estratègies de màrqueting de cercadors l'optimització natural (SEO) i l'optimització publicitària (SEA).
Alguns autors associen la denominació màrqueting de cercadors amb l'optimització publicitària.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes màrqueting de cercadors (SEM), optimització natural (SEO), optimització publicitària (SEA) i optimització per mitjans socials (SMO):

Es descarta la forma optimització per a cercadors, proposada inicialment pels especialistes com a denominació catalana equivalent a l'anglès search engine optimization (SEO), perquè és equívoca, ja que l'optimització publicitària (SEA) també pot considerar-se un tipus d'optimització per a cercadors.

Finalment, d'acord amb diverses fonts consultades i amb el vistiplau dels especialistes, s'estableix la forma màrqueting de cercadors (amb la sigla d'origen anglès SEM) com a denominació catalana genèrica del conjunt d'estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat dels recursos digitals per mitjà dels cercadors, i les formes relacionades optimització natural (amb la sigla d'origen anglès SEO), d'una banda, i optimització publicitària o optimització de pagament (amb la sigla SEA), de l'altra, per a designar les dues estratègies habituals utilitzades en el màrqueting de cercadors. Les formes proposades ja tenen ús, s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes i poden considerar-se adequades lingüísticament. Es descarta de recollir la forma *optimització orgànica com a sinònima de optimització natural, malgrat que també té ús, perquè no es veu clara la motivació semàntica de l'adjectiu orgànic -a en aquest context, tenint en compte els sentits que té en català aquest adjectiu.

S'aproven les sigles d'origen anglès com a designacions també en català (SEM, SEO, SEA) perquè tenen molt d'ús, més fins i tot que les denominacions desenvolupades, tant en català com en la resta de llengües romàniques; s'aproven en masculí, d'acord amb l'ús habitual.

També s'aprova el terme relacionat optimització per mitjans socials (igualment amb la sigla d'origen anglès SMO) per a designar la millora de la visibilitat dels recursos digitals utilitzant els mitjans socials o eines relacionades amb els mitjans socials. Es descarten les formes optimització en mitjans socials i optimització amb mitjans socials, perquè es considera que la denominació amb la preposició per recull de manera més adequada el sentit del concepte.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]

ca semàfor amb compte enrere, n m
es semáforo con contador, n m
fr feu piéton à décompte numérique, n m
en countdown pedestrian signal, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definición

Semàfor proveït d'un senyal lluminós que indica als vianants quant de temps tenen per a travessar la calçada amb llum verda i sovint també quant de temps s'han d'esperar per a tenir llum verda.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme semàfor amb compte enrere:

S'aprova la denominació semàfor amb compte enrere pels motius següents:

·és una forma transparent, creada amb el nucli semàfor i un complement que fa referència a la característica que distingeix aquesta mena de semàfors dels semàfors estàndard;

·l'absència de referències a la naturalesa numèrica habitual del compte enrere permet que una mateixa forma serveixi també per als comptes enrere de naturalesa gràfica, ja existents en alguns països i, per tant, d'implantació possible en el nostre context;

·se'n documenten ocurrències en textos divulgatius i textos especialitzats;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenta la forma anàloga en anglès.

[Acta 601, 5 de febrer de 2016]

ca sembra directa, n f
es labranza cero
es no laboreo
es siembra directa
es siembra sin laboreo
fr culture sans labour
fr non-labour
fr semis direct
it semina diretta
it semina senza aratura
pt sementeira directa
en direct seeding
en no-till
en no-tillage
en zero tillage

Agricultura > Conreus

Definición

Sistema de conreu herbaci de conservació que consisteix a sembrar sobre el rostoll del conreu anterior, sense remoure la terra, amb l'objectiu principal d'evitar l'erosió del sòl.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sembra directa:

S'aprova el terme sembra directa pels motius següents:

·és la denominació que té més suport entre els especialistes consultats;

·es documenta paral·lelament en totes les llengües de referència: siembra directa en castellà, semis direct en francès, semina diretta en italià, sementeira directa en portuguès i direct seeding en anglès;

·es pot considerar una denominació lingüísticament adequada i motivada des d'un punt de vista semàntic, a partir de la idea que en aquest tipus de conreu les llavors se sembren directament sobre el rostoll del conreu anterior, sense que prèviament es llauri la terra.

Es desestimen les alternatives no-llaurada, llaurada zero i sembra sense llaurar, si bé es poden considerar semànticament motivades, perquè no tenen ús. A més, el Consell Supervisor també descarta aquestes formes i prioritza la forma aprovada perquè descriu el concepte amb una fórmula positiva, sense recórrer a la negació.

Les formes no-laboreig* i laboreig zero*, que tenen un cert ús entre els especialistes, es bandegen perquè el substantiu laboreig* és un calc del castellà laboreo, que en català equival a conreu o cultiu.

També es descarten les denominacions no-conreu (o no-cultiu) i no-treball del sòl perquè no són semànticament adequades.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota