Neoloteca

ca unitat temporal, n f
en slot
en timing unit

Lingüística > Sintaxi

Definición

Unitat abstracta d'una grada.

ca uperització, n f
es uperización, n f
fr upérisation, n f
en uperization, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, Indústria > Indústria alimentària, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**

Definición

Modalitat d'esterilització UHT en què l'aliment líquid, prèviament escalfat, s'eleva a una temperatura de 150°C en menys d'un segon mitjançant la injecció directa de vapor i es refreda posteriorment per expansió en una cambra de buit de manera sobtada.

Nota

La forma uperització és un manlleu de l'anglès uperization, forma creada a partir de ultrapasteurization (en català, ultrapasteurització, substantiu que actualment se sol utilitzar com a sinònim de esterilització UHT, és a dir, com a hiperònim de uperització o, també de vegades, referit a una pasteurització elevada).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme uperització

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma uperització amb un significat més específic que el recollit al diccionari normatiu ("Acció o efecte de tractar (la llet o un altre aliment) per tal d'esterilitzar-lo"), d'acord amb les obres especialitzades, amb l'opinió dels experts de l'àmbit i amb els usos observats en les altres llengües.

[Acta 685, 22 de novembre de 2021]

ca uppercut [en], n m
es uppercut
fr uppercut
en uppercut

Esport > Esports de combat > Boxa

Definición

Cop donat de baix a dalt a la barbeta o al cos del contrari.

ca urbanisme participatiu, n m
es urbanismo participativo
fr advocacy planning
fr urbanisme de participation
fr urbanisme participatif
en advocacy planning

Construcció > Urbanisme

Definición

Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.

ca postura de l'arc aixecat, n f
ca postura de la roda, n f
ca txakràssana, n m sin. compl.
ca urdhva-dhanuràssana, n m sin. compl.
es postura de la rueda, n f
es postura del arco boca arriba, n f
es postura del arco levantado, n f
en upward-facing bow pose, n
en wheell pose, n
sa cakrāsana, n n
sa ūrdhva-dhanurāsana, n m
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 4: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición

Postura en què el iogui es manté amb els peus i les mans a terra i el tronc arquejat enlaire.

Nota

La forma txakràssana prové del sànscrit cakrāsana, denominació constituïda pels formants cakra 'roda' i āsana 'postura'. La forma urdhva-dhanuràssana prové del sànscrit ūrdhva-dhanurāsana, denominació constituïda per ūrdhva 'cap amunt', dhanus 'arc' i āsana 'postura'.

ca metge d'urgències | metge d'urgències, metgessa d'urgències, n m, f
ca urgentòleg | urgentòloga, n m, f sin. compl.
es emergenciólogo
es emergentólogo
es médico de emergencias
es médico de urgencias
es urgenciólogo
es urgentólogo
fr médecin d'urgence
fr médecin urgentiste
fr oxyologue
fr urgentiste
fr urgentologue
pt médico de urgência
en emergency doctor
en emergency physician
en emergentologist

Ciències de la salut

Definición

Metge especialitzat en medicina d'urgències.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:

Pel que fa als conceptes:

·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.

Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';

·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;

·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.

Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.

Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.

La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.

La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).

D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).

Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

(1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

ca medicina d'urgències, n f
ca urgentologia, n f sin. compl.
es emergenciología
es emergentología
es medicina de emergencias
es medicina de urgencias
es urgenciología
es urgentología
fr médecine d'urgence
fr oxyologie
fr urgentologie
it medicina di emergenza
it medicina di urgenza
pt medicina de urgência
en emergency medicine
en emergentology
de Notfallmedizin

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definición

Branca de la medicina que té per objecte l'avaluació i el tractament mèdic o quirúrgic dels pacients que requereixen una assistència immediata.

Nota

Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:

Pel que fa als conceptes:

·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.

Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';

·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;

·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.

Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.

Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.

La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.

La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).

D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).

Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

(1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. <usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

ca urocincràmids, n m pl
nc Urocynchramidae
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definición

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

ca urofici, n m
en codling
en hake
nc Urophycis sp.

Zoologia > Peixos

Definición

Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids i la subfamília dels ficínides, de cos allargat i sovint comprimit, que viu en aigües de l'Atlàntic occidental.

ca pradolina, n f
ca urstromtal, n m
es pradolina
es urstromtal
fr pradolina
fr urstromtal
en ice marginal channel
en pradolina
en pradoliny
en urstromtal
de Urstromtal

Ciències de la Terra > Geologia

Definición

Vall àmplia i poc profunda, paral·lela al front d'un inlandsis, que canalitza corrents d'aigua proglacials, típica de la plana central europea.

Nota

Pradolina és una denominació d'origen polonès i urstromtal és una denominació d'origen alemany.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota