Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  argueig, n m
  • es  manejo de cabrestante
  • fr  treuillage
  • en  hoisting
  • en  winching

Construcció

Definición
Acció d'aixecar i traslladar objectes amb l'ajuda d'un argue.
  • ca  argumentari, n m
  • es  argumentario
  • fr  argumentaire
  • en  sales arguments

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Conjunt d'arguments que un venedor pot o ha d'utilitzar per a convèncer un comprador potencial d'adquirir el producte o el servei que li ofereix.
  • ca  argumentari, n m
  • es  argumentario
  • es  folleto de ventas
  • en  sales folder

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Material il·lustrat que es fa servir per a informar els canals de distribució sobre les característiques més destacades d'un producte.

Nota

  • L'argumentari sol ser un imprès, generalment desplegable, de gran format i amb un disseny vistós. Actualment també s'utilitza en format CD-ROM.
  • ca  argumentari, n m
  • es  argumentario
  • en  calling script

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición
Esquema escrit de la conversa que ha de mantenir un teleoperador amb el seu interlocutor, que inclou una llista de possibles objeccions amb les seves respostes corresponents.
  • ca  àrid artificial, n m
  • es  árido artificial
  • fr  agrégat artificiel
  • fr  granulat artificiel
  • en  artificial aggregate
  • en  manufactured aggregate

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definición
Àrid d'origen mineral que ha patit una alteració fisicoquímica o d'un altre tipus com a conseqüència d'un procés industrial.
  • ca  àrid natural, n m
  • es  árido natural
  • fr  agrégat naturel
  • fr  granulat naturel
  • en  natural aggregate

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definición
Àrid d'origen mineral que resulta d'un procés de disgregació natural o bé d'un procés mecànic.
  • ca  àrid reciclat, n m
  • es  árido reciclado

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definición
Àrid que resulta del tractament de material inorgànic prèviament utilitzat en la construcció.
  • ca  davanter centre | davantera centre, n m, f
  • ca  ariet, n m, f sin. compl.
  • es  ariete
  • es  delantero centro
  • fr  avant centre
  • en  centre forward
  • en  front striker

Esport > Esports de pilota > Futbol

Definición
Davanter situat al centre de la línia d'atac que té la funció de rematar les jugades d'atac i d'obrir i trencar la defensa contrària.
  • ca  aristocràcia de la toga, n f
  • es  aristocracia de la toga, n f
  • es  juristocracia, n f
  • en  judicial oligarchy, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Estat superior de grups o sectors de tribunals, especialment jutges, que, per la seva posició estratègica, s'arroguen la facultat d'orientar o influir en decisions polítiques rellevants.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aristocràcia de la toga

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma aristocràcia de la toga.

    Criteris aplicats

    ·És una forma metafòrica lingüísticament adequada: està creada sobre el nucli aristocràcia, emprat en sentit figurat per a designar les classes dirigents ("Conjunt de persones o de coses que estan per damunt de les de la mateixa espècie per llurs eminents qualitats", segons el diccionari normatiu), i el sintagma de la toga, en què toga s'utilitza per metonímia, com a peça distintiva, referida als jutges.

    ·És una forma ja documentada en contextos d'història, referits a l'Europa dels segles XVII i XVIII, per a designar un estament vinculat al poder judicial o administratiu, generalment d'origen burgès, que havia assolit una posició social elevada gràcies a càrrecs de responsabilitat a l'Estat. Es tracta, doncs, d'una extensió de significat d'una denominació històrica.

    ·És anàloga a formes com ara aristocràcia de la sang, aristocràcia del diner, aristocràcia del talent o aristocràcia obrera, que designen també, de manera metafòrica, altres estaments socials.

    ·És una forma àmpliament documentada amb aquest significat.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles.

    Formes desestimades

    -juristocràcia: Malgrat que, per extensió de significat, s'aplica de vegades a aquest concepte, aquesta forma designa, més pròpiament, el sistema de govern que exerceixen els jutges, és a dir, l'aristocràcia de la toga).

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  aristoencèfal -a, adj
  • es  aristencéfalo

Història > Arqueologia

Definición
Dit de l'individu que té una capacitat cranial elevada.