Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

recollida en botiga recollida en botiga

Empresa > Màrqueting. Comercialització

  • ca  recollida en botiga, n f
  • ca  clica-i-recull, n m sin. compl.
  • es  clic y recoger, n m
  • es  clica y recoge, n m
  • es  click and collect, n m
  • es  recogida en tienda, n f
  • es  retiro en tienda, n m
  • fr  click and collect, n m
  • fr  collecte en magasin, n f
  • fr  ramassage en magasin, n m
  • fr  retrait en magasin, n m
  • it  clicca e ritira, n m
  • it  click and collect, n m
  • it  ritira in negozio, n m
  • pt  click and collect, n m
  • pt  clique e colete, n m
  • pt  retirada na loja, n m
  • en  buy online, pick up in store, n
  • en  click and collect, n
  • en  reserve and collect, n
  • en  click-and-collect, n var. ling.
  • en  BOPIS, n sigla
  • en  BOPUS, n sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definició
Servei que permet als clients recollir en un establiment físic una comanda que han fet en línia.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme recollida en botiga (sin. compl. clica-i-recull)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes recollida en botiga i, com a sinònim complementari, clica-i-recull.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a recollida en botiga:

    ·És una forma lingüísticament adequada, que descriu una de les fases d'aquest procés de compra: la retirada del producte a la botiga on s'ha comprat.

    ·És la forma més documentada en català, a banda del manlleu directe, per a designar aquest tipus de servei.(1)

    ·Dins del context de la compra en línia s'identifica sense dificultats amb el concepte.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Quant a clica-i-recull:

    ·És una forma calcada de la denominació anglesa de partida i remet clarament al concepte.

    ·Des del punt de vista lingüístic, és un compost nominal creat sobre la base de dos verbs units per la conjunció i, anàlogament a altres formes ja recollides al diccionari normatiu, com ara entra-i-surt, estira-i-arronsa, estira-i-amolla o vaivé. (2)

    ·És una forma ja documentada en català.

    ·En altres llengües s'utilitza la solució anàloga.

    Formes desestimades

    -click and collect: Tot i que és un malleu molt estès, es considera innecessari.

    -recollida a la botiga: Es també una forma adequada i té un ús ampli dins el discurs. Com a terme, però, per motius de concisió, es prefereix la forma aprovada, sense article i amb la preposició en.

    -recollida a botiga: La preposició a només se sol fer servir en formes tradicionals molt lexicalitzades (a casa, a domicili, etc.). En aquest cas es considera preferible en.

    (1) Es documenten les variants recollida en botiga i recollida a la botiga.
    (2) Es considera un compost (clica-i-recull) i no una locució nominal (clica i recull), si bé aquesta qüestió pot resultar controvertida, perquè es creu que la tendència des del punt de vista flexiu no és a fer el plural en les dues bases verbals (*els cliques i reculls), sinó a mantenir-se invariable (els clica-i-recull) o a flexionar al final (els clica-i-reculls).

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]
  • ca  renovable, adj
  • es  renovable, adj
  • fr  renouvelable, adj
  • en  renewable, adj

Energia

Definició
Relatiu a l'energia renovable.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme renovable

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma renovable.

    Criteris aplicats

    ·Es pot considerar una denominació lingüísticament adequada, creada per metonímia, per l'assimilació de l'adjectiu renovable a la locució energia renovable

    ·Aquest nou sentit de renovable correspon a un ús documentat cada vegada en més contextos ("instal·lació renovable", "potència renovable", "consum renovable", etc.) i és del tot habitual en l'àmbit especialitzat.

    ·En totes les llengües de l'entorn es documenten usos dels adjectius anàlegs amb aquest sentit, i en algun cas també es recull aquest nou significat en diccionaris generals.

    [Acta 711, 2 d'octubre de 2023]
  • ca  energia renovable, n f
  • ca  renovable, n f sin. compl.
  • es  energía renovable, n f
  • es  renovable, n f
  • fr  énergie renouvelable, n f
  • fr  renouvelable, n f
  • en  renewable, n
  • en  renewable energy, n

Energia

Definició
Energia que s'obté d'una font d'energia que, a escala temporal humana, no s'exhaureix o es pot regenerar.

Nota

  • 1. Per exemple, es consideren energies renovables l'energia eòlica, l'energia solar tèrmica, l'energia solar fotovoltaica, l'energia geotèrmica o l'energia de la biomassa.
  • 2. La denominació renovable se sol utilitzar en plural.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme energia renovable (sin. compl. renovable)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions energia renovable i, com a sinònim complementari, renovable.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a energia renovable:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli nominal energia i l'adjectiu renovable, aprovat en aquesta mateixa acta amb un sentit metonímic ('Dit de l'energia procedent d'una font que, a escala temporal humana, no s'exhaureix o es pot regenerar').

    ·És una forma clarament establerta en català, tant en l'àmbit especialitzat com en llengua general, i es documenta ja en textos legals i en obres terminològiques.

    ·En les llengües de l'entorn (castellà, francès, anglès, etc.) les formes anàlogues també estan consolidades i es documenten en obres terminològiques i enciclopèdiques de referència.

    Pel que fa a renovable:

    ·És una simplificació de la forma energia renovable.

    ·L'ús com a substantiu de la forma renovable, especialment en plural ("les renovables"), està molt estès, sobretot en contextos divulgatius.

    ·En les llengües de l'entorn (castellà, francès, italià, anglès, etc.), ja es recull en les obres lexicogràfiques d'aquestes llengües l'ús substantivat dels adjectius anàlegs.

    [Acta 711, 2 d'octubre de 2023]
  • ca  renovable, adj
  • es  renovable, adj
  • fr  renouvelable, adj
  • en  renewable, adj

Energia

Definició
Dit de la font d'energia que, a escala temporal humana, es pot regenerar o no s'exhaureix.

Nota

  • Per exemple, són renovables la biomassa i el biogàs, que són fonts d'energia que es poden regenerar, o el sol i el vent, que són fonts d'energia que no s'exhaureixen.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme renovable

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma renovable.

    Criteris aplicats

    ·Es pot considerar una denominació lingüísticament adequada, creada per ampliació de significat: l'adjectiu renovable, que segons el diccionari normatiu significa 'Que es pot renovar', passa a tenir un sentit més ampli en l'àmbit de l'energia i s'aplica tant a les fonts d'energia que es poden renovar com a les que no s'exhaureixen.

    ·És un ús totalment consolidat en català, tant en l'àmbit especialitzat com en la llengua general.

    ·En totes les llengües de l'entorn (castellà, francès, anglès, etc.) s'utilitzen els adjectius anàlegs amb aquest sentit.

    [Acta 711, 2 d'octubre de 2023]
revelació d'informació personal revelació d'informació personal

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  revelació d'informació personal, n f
  • ca  dòxing, n m sin. compl.
  • es  divulgación no autorizada de datos personales, n f
  • es  doxeo, n m
  • es  doxing, n m
  • es  revelación de datos, n f
  • fr  divulgation d'informations personnelles, n f
  • fr  divulgation de données personnelles, n f
  • fr  divulgation malveillante, n f
  • fr  divulgation malveillante d'informations personnelles, n f
  • fr  doxing, n m
  • it  doxing, n m
  • pt  doxing, n m
  • en  doxing, n
  • en  doxxing, n var. ling.

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Pràctica consistent a cercar i difondre per internet informació privada d'una persona o una organització sense el seu consentiment, generalment amb finalitat maliciosa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme revelació d'informació personal (sin. compl. dòxing)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes revelació d'informació personal i, com a sinònim complementari, dòxing.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a revelació d'informació personal:

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada.

    ·Encara que, estrictament, li manca la referència al fet que la revelació és sense consentiment i per internet, s'identifica bé amb el concepte.

    ·Pot resultar una forma especialment adient en contextos formals.

    ·És una denominació ja documentada amb aquest significat.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a dòxing:

    ·És la forma adaptada del manlleu anglès doxing (derivat del verb to dox, forma creada a partir de l'abreujament de document), el qual té un ús considerable en català i en la resta de llengües.

    ·És una adaptació simple, que no desfigura la forma de partida i que segueix l'analogia de moltes altres formes angleses acabades en -ing ja adaptades, com ara càmping, càsting, cúrling, ràfting, sèxting o zàping.

    ·És una forma especialment adient per a contextos informals, en què l'anglicisme té un ús notable.

    Formes desestimades

    -revelació de dades personals: Entre dades i informació, es prefereix informació, que té un abast semàntic més ampli i s'adequa més al concepte.

    -divulgació d'informació personal: Es prefereix el nucli revelació, que remet a la idea que es tracta d'informació secreta o no coneguda.

    -doxatge; doxeig: són formes pràcticament sense ús, igual que els verbs relacionats doxar o doxejar.(1)

    (1) En anglès, en canvi, el verb de base to dox (que significa 'fer dòxing') té un ús important.

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]
ruptura cel·lular ruptura cel·lular

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

  • ca  citòlisi, n f
  • ca  lisi cel·lular, n f
  • ca  ruptura cel·lular, n f sin. compl.
  • es  citólisis, n f
  • es  disrupción celular, n f
  • es  lisis celular, n f
  • es  rotura celular, n f
  • es  ruptura celular, n f
  • fr  cytolyse, n f
  • fr  lyse cellulaire, n f
  • fr  rupture de cellule, n f
  • pt  citólise, n f
  • pt  lise celular, n f
  • pt  rompimento celular, n m
  • pt  ruptura celular, n f
  • en  cell breakage, n
  • en  cell disruption, n
  • en  cell lysis, n
  • en  cell rupture, n
  • en  cytolysis, n

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició
Destrucció de la membrana cel·lular o de la paret cel·lular d'una cèl·lula, que n'allibera el contingut.

Nota

  • La citòlisi pot ser un procés natural o es pot provocar intencionadament per a obtenir un component de l'interior d'una cèl·lula; es pot produir per procediments físics (per pressions elevades, ultrasons, etc.), químics (a través de dissolvents o altres substàncies que afecten la paret cel·lular) o bioquímics.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme citòlisi (sin. lisi cel·lular; sin. compl. ruptura cel·lular)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes citòlisi, lisi cel·lular i ruptura cel·lular, com a sinònimes (citòlisi i lisi cel·lular com a sinònims absoluts i ruptura cel·lular com a denominació complementària).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres són formes lingüísticament adequades:

    ocitòlisi és un compost culte creat amb els formants d'origen grec cito- 'cèl·lula' i lisi 'descomposició', anàleg a altres formes de la llengua, com ara electròlisi, fotòlisi, glicòlisi o hidròlisi;

    olisi cel·lular és un sintagma descriptiu, construït amb el nucli nominal lisi, que el diccionari normatiu ja recull referit exactament a aquest concepte, i l'adjectiu cel·lular, que especifica el tipus de lisi i la distingeix, per exemple, de la lisi d'una malaltia, és a dir, la desaparició lenta i gradual d'una malaltia;

    oruptura cel·lular, finalment, és també un sintagma descriptiu de registre més divulgatiu que les formes anteriors, creat sobre el mot de la llengua general ruptura; aquesta denominació pot resultar una alternativa especialment vàlida davant el calc de l'anglès *disrupció cel·lular, formalment similar i etimològicament emparentat però utilitzat en català bàsicament per influència anglesa.

    ·Totes tres formes es documenten en català, especialment citòlisi i lisi cel·lular, que són les més vives entre els especialistes i es recullen en fonts terminològiques i lexicogràfiques.

    ·Totes tres tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenten les formes anàlogues.

    S'ha valorat la possibilitat que la forma anglesa cell disruption s'utilitzi referida exclusivament a un procés provocat i, en canvi, cytolysis i cell lysis es refereixin a processos espontanis, però s'ha descartat aquesta opció, d'acord amb l'opinió de la majoria d'experts, que creuen que totes tres formes són intercanviables i poden referir-se a qualsevol mena de trencament cel·lular.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]
rúter rúter

Informàtica > Maquinari

  • ca  rúter, n m
  • ca  encaminador, n m sin. compl.
  • es  enrutador, n m
  • es  router, n m
  • es  rúter, n m
  • fr  routeur, n m
  • it  router, n m
  • pt  roteador, n m
  • pt  router, n m
  • en  router, n

Informàtica > Maquinari

Definició
Dispositiu que permet l'accés d'altres dispositius a una xarxa de telecomunicacions, sovint internet, i distribueix els paquets de dades que rep perquè arribin a la seva destinació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rúter (sin. compl. encaminador)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 166, del 18 de maig de 1993, en què es va aprovar la forma encaminador com a únic equivalent català de l'anglès router, i s'aprova ara la forma rúter (manlleu de l'anglès adaptat) com a designació catalana principal del concepte i encaminador (calc semàntic de la mateixa forma anglesa) com a sinònim complementari.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que l'alternativa catalana encaminador és semànticament adequada i ha tingut una difusió considerable, especialment en àmbits oficials i de l'administració, no ha aconseguit desplaçar el manlleu, el qual es manté molt viu i és d'ús generalitzat entre la població. Per aquest motiu es considera necessari acceptar-lo, al costat de la forma aprovada inicialment, encaminador, que també té ús.

    ·El manlleu adaptat (rúter) ja es documenta en textos especialitzats i té l'aval de nombrosos especialistes de l'àmbit.

    ·Altres llengües romàniques han incorporat també el manlleu.

    ·La forma encaminador, d'altra banda, és també viva, al costat de les formes semànticament relacionades encaminar i encaminament, també normalitzades, i per això es manté com a sinònim complementari.

    Formes desestimades

    -router: Es prefereix la forma adaptada a la pronúncia i l'ortografia catalanes, tenint en compte que el manlleu ja té un ús generalitzat entre la població i que l'adaptació és relativament simple.

    -ruter: Malgrat que és la forma proposada per algun especialista, es constata que no té ús i es considera poc probable que, a hores d'ara, tingui possibilitats d'implantació.

    -enrutador: Es prefereix mantenir encaminador, forma difosa fins ara, equivalent semànticament però creada sobre el verb normatiu encaminar, que significa 'posar en camí' o 'fer avançar cap a un punt concret'. El verb enrutar, tot i que és possible, és inèdit en català.

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]