Les denominacions digitopressió i digitopuntura, com a sinònimes, són les formes normalitzades pel Consell Supervisor del Termcat per a designar una tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d’acupuntura, fent-hi pressió habitualment amb els dits, però ocasionalment també amb els artells, els punys, els palmells o els colzes. En anglès el terme es coneix amb la forma acupressure.
Alguns especialistes consideren que no són denominacions exactament sinònimes i argumenten que digitopressió és una forma més genèrica i que digitopuntura és estrictament la digitopressió en què s’estimulen de manera específica els mateixos punts que en l’acupuntura; de tota manera, en general es considera que aquesta distinció no és necessària perquè els punts estimulats en la digitopressió ja coincideixen habitualment amb els punts d’acupuntura.
Des del punt de vista formal, totes dues denominacions s’han creat amb la forma prefixada d’origen llatí digito-, que significa ‘dit’: en digitopressió s’adjunta al substantiu també d’origen llatí pressió; en digitopuntura s’adjunta a la base puntura (del llatí punctura ‘perforació’) per analogia amb el terme relacionat acupuntura, substituint acu- per digito-, atès que l’estimulació dels punts no es fa amb agulles sinó amb els dits.
La forma acupressió, calcada de l’anglès, no es considera adequada precisament perquè amb el prefix acu- es remet a una pressió feta amb agulles.
S’ha preferit la forma prefixada digito- i no digiti- perquè és la forma que té més ús en aquests casos. Lingüísticament es justifica perquè els segons formants d’aquestes denominacions no són estrictament formes sufixades del llatí, sinó mots independents de la llengua, els quals admeten la vocal d’enllaç o en el primer element de la formació del compost (com s’esdevé en casos paral·lels com ara angiopressió, heterosexual, vitropressió o escenografia).
Podeu consultar més informació sobre els criteris de composició culta a Formació de termes amb elements cultes, al web del Termcat. Trobareu també informació més completa sobre els arguments tinguts en compte en la normalització d’aquests termes a la fitxa terminològica corresponent de la Neoloteca i del Cercaterm.
