Nous mots per a interpretar

En l’àmbit especialitzat de la traducció se sol reservar la denominació traducció per a la traducció escrita, mentre que la traducció oral es designa amb la forma interpretació. D’acord amb aquests usos especialitzats, recentment el Consell Supervisor ha fixat un nou significat per al substantiu traducció (“Transferència a una llengua d’arribada d’un text expressat per escrit en una llengua de partida diferent”), que en el diccionari normatiu es recull només amb el sentit ampli d’’acció d’escriure o dir en un llenguatge (allò que ha estat escrit o dit en un altre)’; igualment, també ha donat un nou sentit al nom interpretació (“Transferència oral a una llengua d’arribada d’un text expressat oralment en una llengua de partida”), que no es recull als diccionaris catalans amb aquest sentit concret.

Així mateix, el Consell Supervisor també ha fixat les denominacions dels tres tipus d’interpretació principals, que es distingeixen segons la relació temporal entre el discurs de partida i la transferència: interpretació simultània (en què l’intèrpret va traduint el discurs a mesura que l’orador el pronuncia, generalment amb l’ajuda de mitjans tècnics específics d’audiodifusió), interpretació consecutiva (en què l’intèrpret, situat al costat de l'orador, tradueix el seu discurs davant del públic a continuació de cada fragment discursiu, a partir de les notes que ha anat prenent) i interpretació d’enllaç (en què l'intèrpret fa possible el diàleg entre dues o més persones que parlen dues llengües diferents traduint les intervencions de cadascuna).

Hi ha un tipus específic d’interpretació simultània en què l’intèrpret, situat al costat dels destinataris (generalment un o dos) tradueix el discurs de l’orador en veu baixa. Per a aquest tipus d’interpretació simultània, que se sol conèixer amb el manlleu del francès chuchotage (derivat del verb d’origen onomatopeic chuchoter, ‘xiuxiuejar’ en la llengua general), s’ha aprovat la denominació interpretació a cau d’orella, una forma lingüísticament adequada i transparent que té el suport dels especialistes del sector.

Finalment, també s’ha fixat la forma traducció a la vista per a designar un tipus particular de traducció en què el traductor fa una traducció oral a la llengua d'arribada d’un text expressat per escrit en la llengua de partida, generalment sense temps de preparació prèvia.

Podeu consultar al Cercaterm i a la Neoloteca les fitxes completes d’aquests termes, amb els equivalents, les definicions, les notes i el resum de criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes denominacions.