Al mes d’abril es va fer una sessió de normalització de termes de nanotecnologia amb l’objectiu de consensuar les denominacions catalanes més adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit. Com a resultat d’aquesta reunió, el Consell Supervisor ha aprovat recentment 37 termes de l’àmbit de la nanotecnologia, amb la qual cosa es ratifiquen totes les decisions acordades.
Per a l’aprovació d’aquests termes, s'han tingut en compte arguments de tipus lingüístic, terminològic i d’ús, entre els quals convé destacar els següents:
- en primer lloc, totes les denominacions acordades, llevat d’un sinònim complementari (qbit) i d’algunes sigles preses directament de l’anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, ressonància de plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, nanotecnologia seca, nanotecnologia humida, etc.);
- totes les propostes estan motivades des d’un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, de memoresistència en comptes de memristor, o de tècnica d’ultrasons per làser en comptes de ultrasons làser;
- la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;
- algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l’anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);
- algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);
- les úniques denominacions que es proposa de manllevar directament de l’anglès són la forma abreujada qbit (acrònim de l’anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes ja molt esteses que s’utilitzen a escala internacional.
A les fitxes de la majoria d’aquests termes, consultables a través del Cercaterm i la Neoloteca, es recullen també observacions específiques sobre l’aprovació de cada cas concret.
Aquests termes, d’altra banda, s’han difós en un tríptic i també formaran part del Vocabulaire panlatin de la nanotechnologie, un projecte multilingüe coordinat des de l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa en el marc de la Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER), dintre del qual el TERMCAT s’encarrega de la terminologia catalana.
