Quan qui escriu aquestes ratlles anava a primària, els torrons s’acompanyaven amb coca de forner; quan anava a secundària, a la taula familiar van aparèixer les neules; en l’època universitària, el pa de Nadal, espès i consistent, com correspon a una importació alemanya, amb panses i taronja confitada a l’interior i amb sucre de llustre al damunt, i quan ja era terminòloga, el panettone. Cada casa és un món.
El panettone, originari de la regió italiana de Llombardia, amb capital a Milà, és una mena de pa de pessic flonjo i alveolat amb forma de cúpula (o de magdalena grossa), que s’elabora amb farina, llevat, ous, mantega i sucre. Tot i que els panettones originals porten panses i trossets de fruita confitada a l’interior, actualment en podem trobar amb xocolata, te verd, festucs, taronja, cafè..., un tou de varietats: els pastissers són gent creativa.
Tradicionalment, el panettone es menja per Nadal i Cap d’Any, però com que no cal acumular-ho tot en quatre dies, tenim la sort que des del mes de novembre, pel cap baix, en podem comprar i anar tastant, ara per esmorzar, ara per berenar, ara amb cafè, ara amb te, ara amb el que vulgueu. La qüestió és trobar els petits plaers que ens donen l’empenta per tirar endavant.
Lingüísticament, panettone és un manlleu adoptat procedent de l’italià. Per norma general, els italianismes de l’àmbit de la gastronomia s’incorporen al català sense adaptació gràfica, perquè normalment han esdevingut formes internacionals. El diccionari normatiu, per exemple, recull nombrosos italianismes sense adaptar, com ara pizza, carpaccio o grappa. Els manlleus de l’italià que es poden trobar al Cercaterm o bé s’adapten al sistema gràfic de la llengua catalana (pandoro, ossobuco) o bé presenten grafies que ja existeixen en altres mots catalans o que són fàcilment interpretables per un parlant català (risotto, pannacotta, panettone, pappardelle). Malgrat que en la majoria de casos l’adaptació al català resultaria fàcil de fer i s’allunyaria poc de la denominació italiana de partida (per exemple risoto, per a risotto; papardel·le, per a pappardelle; panacota, per a pannacotta, o panetone, per a panettone), el Consell Supervisor va establir un criteri per a tractar coherentment tots els casos i, doncs, es tendeix a mantenir l’acostament a l’italià, tal com fan les altres llengües del nostre entorn. Altres casos que segueixen aquest criteri són mozzarella, bresaola o saltimbocca.
Com sempre, trobareu les fitxes d’aquests termes, amb les definició i els equivalents, al Cercaterm.
Bones festes i bon profit!
