El Diccionari de química s’actualitza amb terminologia d’enginyeria química

imatge de la capçalera del diccionari

El TERMCAT publica en línia una ampliació del Diccionari de química, elaborat conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya i Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració de la Fundació Torrens-Ibern i el patrocini de l'Obra Social "la Caixa". Aquesta actualització incorpora més de tres-cents termes d’enginyeria química, que s’afegeixen a la terminologia de química orgànica, química inorgànica, química física i química analítica que ja es pot consultar en el diccionari.

El Diccionari de química és la concreció d’un projecte més ampli de sistematització de la terminologia química en català que es va materialitzant, en actualitzacions successives, amb la incorporació progressiva de terminologia de més branques d’aquesta ciència. Actualment ofereix més de 2.000 termes per a la consulta pública.

En l’ampliació que ara es presenta es defineixen els termes més rellevants de l’àmbit de l’enginyeria química, com ara balanç, columna de fraccionament, destil·lació al buit, lleis de Fick, lleis de Newton del moviment, reactor discontinu, règim laminar i temps de permanència.

Cada entrada del diccionari conté les denominacions catalanes del terme definit, amb la categoria lèxica corresponent, i equivalents en castellà i anglès. A més, en molts casos, s’hi inclouen extenses notes que complementen la informació (vegeu, per exemple, concentració en quantitat, diagrama de punt d’ebullició, factor de fricció i sistema conservatiu). Si és pertinent, s’hi recullen el símbol o la fórmula de cada terme, i també taules i esquemes que mostren de manera gràfica algun aspecte d’interès del concepte definit (vegeu, per exemple, coeficient de difusió, motor i nombre de Schmidt).

Aquest diccionari es complementa amb un conjunt de recursos que contribueixen a reforçar-ne el valor eminentment divulgatiu. Així, s’hi poden trobar dues infografies interactives. La primera il·lustra els principals termes relacionats amb la cromatografia, que és un dels conceptes més rellevants en química analítica. La segona és una taula periòdica dels elements interactiva que presenta les dades principals de tots els elements químics i la significació i la variació del caràcter metàl·lic i els valors d’electronegativitat, dues propietats dels elements que sovint presenten dubtes d’interpretació.

Pel que fa a formulació química, el diccionari s’acompanya de dos documents annexos que resumeixen les principals regles de nomenclatura i formulació de química orgànica i de química inorgànica, d’acord amb les darreres recomanacions publicades per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

A més, l’obra inclou diversos apunts que posen l’accent en algunes qüestions terminològiques d’interès o en aspectes de l’elaboració del diccionari (vegeu, per exemple, “Glicerina o glicerol?” i “Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu”).

Tots aquests recursos converteixen el Diccionari de química en una eina de consulta pràctica a l’abast d’un públic molt ampli i un recurs plenament actualitzat de difusió de la terminologia química en la nostra llengua.

El Diccionari de química forma part de la col·lecció de diccionaris científics i tècnics Ciència i Tecnologia, que és el fruit de la col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya, Enciclopèdia Catalana i el TERMCAT. Aquesta col·lecció inclou diversos diccionaris en paper (Diccionari d’economia i gestió, 2001; Diccionari de matemàtiques i estadística, 2002; Diccionari d’enginyeria civil, 2005; Diccionari de telecomunicacions, 2007) i el Diccionari de física en línia, que, com el de química que es presenta ara, també està integrat a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, amb més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.