Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca a alinear-se!, interj
es ¡a alinearse!
fr alignez-vous!
en align!
en fall in!

Definició

Expressió que s'usa per a ordenar a una unitat militar que es disposen en línia recta dins d'una formació, amb els intervals i les distàncies corresponents.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aguiló, n m
ca aligó, n m sin. compl.
es aguilucho

Definició

Poll de l'àguila.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alba roja, n f
ca alga roja, n f alt. sin.
ca espiga de riu, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
nc Molinia coerulea (L.) Moench subsp. arundinacea (Schrank) K. Richt.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alba roja, n f
ca alga roja, n f alt. sin.
ca espiga de riu, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
nc Molinia coerulea (L.) Moench subsp. arundinacea (Schrank) K. Richt.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca alga, n f
es alga

<Agricultura > Química agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca alga, n f
es alga
fr algue
en seaweed

Definició

Grup de plantes, generalment aquàtiques, que s'usen en preparats cosmètics.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca alga, n f
es alga
fr algue
en alga

<Geografia física > Biogeografia>

Definició

Planta inferior autòtrofa, generalment aquàtica, caracteritzada per la presència de pigments assimiladors de coloracions diverses.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca alga, n f
es alga
fr algue
en alga

<Geografia física > Biogeografia>

Definició

Planta inferior autòtrofa, generalment aquàtica, caracteritzada per la presència de pigments assimiladors de coloracions diverses.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "àliga" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició

Definició