Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espècia, n f
es especia
fr épice
en spice

Definició

Cadascuna de les substàncies aromàtiques i, de vegades, de tast picant, emprades per a condimentar el menjar, com ara pebre, canyella, claus i safrà. La majoria són d'origen asiàtic o americà. Eren anomenades espècies de pobre aquelles que, molt més barates, podien substituir les originals, com ara la farigola, el romaní, la sajolida, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espígol, n f
ca espic, n m sin. compl.
ca espígol femella, n m sin. compl.
ca espígol ver, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
es alhucema, n f
es espliego, n m
es lavanda, n f
fr lavande, n f
fr lavande à feuilles étroites, n f
fr lavande vraie, n f
en English lavender, n
en garden lavender, n
en lavender, n
en true lavender, n
nc Lavandula angustifolia

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia perenne amb les fulles estretes, de la família de les labiades, que viu per sobre dels 600 m d'altitud, en llocs pedregosos.

Nota

L'espígol és una planta molt aromàtica, emprada tradicionalment en usos etnobotànics. Les seves flors, en infusió, són utilitzades com a estomacal i com a tònic resolutiu. Amb l'essència d'espígol es fabrica l'aigua de lavanda i altres cosmètics naturals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol comú, n m
ca barballó, n m sin. compl.
ca espic, n m alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca espígol boscà, n m alt. sin.
ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
ca espígol de bosc, n m alt. sin.
ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
ca espígol de solana, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolera, n f alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca lavanda, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspígol, n m var. ling.
ca aspigolera, n f var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca guzema, n f var. ling.
ca vermellor, n m var. ling.
nc Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol comú, n m
ca barballó, n m sin. compl.
ca espic, n m alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca espígol boscà, n m alt. sin.
ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
ca espígol de bosc, n m alt. sin.
ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
ca espígol de solana, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolera, n f alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca lavanda, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspígol, n m var. ling.
ca aspigolera, n f var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca guzema, n f var. ling.
ca vermellor, n m var. ling.
nc Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca especiat -ada, adj
es especiado
fr épicé
en spiced
en spicy

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició

Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda alguna espècia.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca espigó, n m
ca dic perpendicular, n m sin. compl.
es espigón
fr épi
en groin [US]
en groyne [GB]

<Construcció > Obres públiques>

Definició

Massís sortint fet de blocs de pedra o de formigó, construït perpendicularment a la vora d'un riu, del mar, etc., i que serveix per a protegir els elements de la costa contra l'acció de les onades, canviar la direcció del corrent o protegir els marges.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca espigó, n m
es espigón
fr épi
fr jetée
en jetty

<Geografia física > Hidrologia>

Definició

Massís sortint fet de blocs de pedra o de formigó construït perpendicularment a la vora d'un riu, del mar, etc., que serveix per a protegir un port de les onades, canviar la direcció del corrent, protegir els marges, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca espigó, n m
es espigón
fr épi
fr jetée
en jetty

<Geografia física > Hidrologia>

Definició

Massís sortint fet de blocs de pedra o de formigó construït perpendicularment a la vora d'un riu, del mar, etc., que serveix per a protegir un port de les onades, canviar la direcció del corrent, protegir els marges, etc.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "èpic" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició