Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Becari" dins totes les àrees temàtiques
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arxipreste, n m
- ca degà, n m sin. compl.
- ca vicari forà, n m sin. compl.
- es arcipreste
- es decano
- es vicario foráneo
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Càrrec que exerceix un prevere posat al capdavant d'un arxiprestat. No es tracta d'una instància intermèdia entre el bisbe o la cúria diocesana i els rectors parroquials; és un ajut a tots els capellans del seu districte arxiprestal.
En el decret conciliar Christus Dominus (núm. 30.1), és expressament esmentat sota aquesta perspectiva, també en el Motu proprio ecclesiae sanctae (núm. 1.19). El Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) regula la figura de l'arxipreste en els cànons 553-554. Cal observar que el lloc de la seva normativa segueix el de les parròquies, rectors i vicaris. Això és significatiu: el suport pastoral d'aquest codi envers aquesta figura diocesana. Seguint l'esperit del Concili II del Vaticà, aquest caràcter pastoral, i no solament jurídic i administratiu, es reflectia en el document font d'aquests cànons, Directorium de pastorali ministerio Episcoporum (Ecclesiae Imago), del 22.2.1973: «Veritable sol·licitud apostòlica -puntualitza el número 187-, com a animador de la vida del presbiteri local i coordinador de la pastoral orgànica en el nivell forà.» En aquest sentit, el Concili Provincial Tarragoní (1995) se'n va fer ressò.
Pel que fa al nomenament, els legisladors universals deixen espais de determinació a la legislació particular. El CDC-83 estableix que serà el bisbe -no pas l'ordinari del lloc- qui, després d'escoltar segons el seu judici prudent els preveres que exerceixen el ministeri, nomenarà l'arxipreste respectiu i només per un temps determinat (càn. 553, § 2). Són facultats mínimes indispensables: coordinar la pastoral en tota la jurisdicció, vetllar per la disciplina, la formació teològica i espiritual dels clergues, així com pel decòrum, i el respecte sobre les funcions religioses en el seu districte, i assistir el company clergue greument malalt. L'arxipreste té l'obligació de celebrar amb dignitat els funerals dels preveres i proveir en aquestes situacions (mort, malaltia) sobre les pertinences de l'Església (càn. 555).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzarí, n m
- ca bàcara, n f alt. sin.
- ca bolmaga, n f alt. sin.
- ca adforí, n m var. ling.
- ca adzarí, n m var. ling.
- ca aixarí, n m var. ling.
- ca asaro, n m var. ling.
- ca asaró, n m var. ling.
- ca atforí, n m var. ling.
- ca atxarí, n m var. ling.
- ca atzaró, n m var. ling.
- ca axarí, n m var. ling.
- ca bolmoja, n f var. ling.
- nc Asarum europaeum L.
<Botànica > aristoloquiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzarí, n m
- ca bàcara, n f alt. sin.
- ca bolmaga, n f alt. sin.
- ca adforí, n m var. ling.
- ca adzarí, n m var. ling.
- ca aixarí, n m var. ling.
- ca asaro, n m var. ling.
- ca asaró, n m var. ling.
- ca atforí, n m var. ling.
- ca atxarí, n m var. ling.
- ca atzaró, n m var. ling.
- ca axarí, n m var. ling.
- ca bolmoja, n f var. ling.
- nc Asarum europaeum L.
<Botànica > aristoloquiàcies>
<Veterinària > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca auxiliar de visita d'explotació, n m, f
- ca auxiliar pecuari | auxiliar pecuària, n m, f sin. compl.
- es auxiliar pecuario
- fr technicien des services
<Veterinària > Ocupacions>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca auxiliar de visita d'explotació, n m, f
- ca auxiliar pecuari | auxiliar pecuària, n m, f sin. compl.
- es auxiliar pecuario
- fr technicien des services veterinaires
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca auxiliar de visita d'explotació, n m, f
- ca auxiliar pecuari | auxiliar pecuària, n m, f sin. compl.
- es auxiliar pecuario
- fr technicien des services veterinaires
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aval bancari, n m
- es aval bancario
- en bank guarantee
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aval bancari, n m
- es aval bancario
- fr caution bancaire
- fr garantie bancaire
- en bank guarantee
<Auditoria i comptabilitat > Finances>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aval bancari, n m
- es aval bancario
- en bank guarantee
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aval bancari, n m
- es aval bancario
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- V. t.: aval n m
- V. t.: avalador | avaladora n m, f
