Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Biomassa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella de galàpet, n f
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca paciència, n f alt. sin.
- ca paradella, n f alt. sin.
- ca paradella de galàpet, n f alt. sin.
- ca pradella, n f alt. sin.
- ca romassa, n f alt. sin.
- ca romedes, n f pl alt. sin.
- ca agriguella de galàpat, n f var. ling.
- ca panadella, n f var. ling.
- ca pasiensia, n f var. ling.
- ca remissa, n f var. ling.
- nc Rumex patientia L.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bioassaig, n m
- es análisis biológico
- es bioanálisis
- es bioensayo
- es ensayo biológico
- fr bioessai
- fr dosage biologique
- fr essai biologique
- en bioassay
- en biological assay
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
Definició
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca bioassaig, n m
- es análisis biológico
- es bioanálisis
- es bioensayo
- es ensayo biológico
- en bioassay
- en biological assay
<Recerca clínica de medicaments > Farmacologia>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bioassaig, n m
- ca assaig biològic, n m sin. compl.
- es análisis biológico, n m
- es bioanálisis, n m
- es bioensayo, n m
- es ensayo biológico, n m
- fr bioessai, n m
- fr dosage biologique, n m
- fr essai biologique, n m
- en benchmark dose, n
- en bioassay, n
- en biological assay, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca bioassaig, n m
- es análisis biológico, n m
- es bioanálisis, n m
- es bioensayo, n m
- es ensayo biológico, n m
- fr bioessai, n m
- fr dosage biologique, n m
- fr essai biologique, n m
- en bioassay, n
- en biological assay, n
<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>
Definició
Nota
- Es realitzen bioassaigs de vitamines, hormones o productes fitosanitaris, per exemple.
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca bioassaig (procediment)
- en Bioassay (procedure)
- cod 58779000
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca bioassaig d'orina
- en bioassay of urine
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca biocombustible, n m
- ca biocarburant, n m sin. compl.
- es biocarburante, n m
- es biocombustible, n m
- fr biocarburant, n m
- fr biocombustible, n m
- it biocarburante, n m
- it biocombustibile, n m
- en biofuel, n
- en biomass fuel, n
<Mobilitat sostenible > Fonts d'energia > Combustibles>
Definició
Nota
- 1. Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, però tenen els inconvenients que, en ser cremats, alliberen el diòxid fixat en etapes prèvies i que poden requerir grans quantitats de recursos per a ser produïts.
- 2. Els biocombustibles es classifiquen en biocombustibles de primera generació, biocombustibles de segona generació, biocombustibles de tercera generació i biocombustibles de quarta generació.
- 3. Per exemple, són biocombustibles el biodièsel, el biogàs, el bioetanol i el biometanol.
- 4. El sinònim complementari biocarburant s'utilitza sobretot en l'àmbit del transport.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca biocombustible, n m
- ca biocarburant, n m sin. compl.
- es biocarburante, n m
- es biocombustible, n m
- fr biocarburant, n m
- fr biocombustible, n m
- it biocarburante, n m
- it biocombustibile, n m
- en biofuel, n
- en biomass fuel, n
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
Definició
Nota
- 1. Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, però tenen els inconvenients que, en ser cremats, alliberen el diòxid fixat en etapes prèvies i que poden requerir grans quantitats de recursos per a ser produïts.
- 2. En l'àmbit de la mobilitat, els biocombustibles es classifiquen en biocombustibles de primera generació, biocombustibles de segona generació, biocombustibles de tercera generació i biocombustibles de quarta generació.
- 3. Per exemple, són biocombustibles sòlids la llenya i els pèl·lets; líquids, el biodièsel, el bioetanol i el biometanol, i gasosos, el biogàs.
- 4. La denominació biocarburant, i les formes equivalents en les altres llengües, és pròpia només de l'àmbit dels transports.
