Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Cròtal" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa comtal de Barcelona, n f
- es casa condal de Barcelona
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Hi ha indicis per a creure que a començaments del segle IX el mateix emperador Carlemany hauria donat a Bel·ló, un magnat procedent del territori del Conflent, terres i dominis a banda i banda dels Pirineus. Posteriorment, el seu fill Sunifred -que ja era comte de Cerdanya i d'Urgell, per nomenament de Lluís el Piadós, el conqueridor de Barcelona l'any 801- fou investit comte de Barcelona, Girona i Narbona, per part de Carles el Calb, l'any 844. Tanmateix, després de la presa de Barcelona, els carolingis nomenaren ja alguns comtes de Barcelona, però tots eren d'ascendència franca: com ara Berà (801-820), Bernat de Septimània i Berenguer de Tolosa (832-835). La crisi en què va caure la reialesa franca provocà alhora una sèrie de sublevacions i que simples usurpadors tinguessin un cert paper dins el comtat de Barcelona. El mateix Bernat de Septimània s'enfrontà al rei, i el comte Sunifred fou assassinat, segurament a mans de gent franca, l'any 848.
El darrer comte rebel (Bernat de Gòtia) fou finalment deposat pel rei Lluís el Tartamut l'any 878 i, en un acte que tingué una ressonància política cabdal per a Barcelona i Catalunya, al llarg de molts segles, nomenà Guifré el Pelós (878-897), que era el primogènit del comte Sunifred, nou comte de Barcelona, Girona i, posteriorment, d'Osona. El comte Guifré inicià el perllongat Casal de Barcelona, que, de manera ininterrompuda, se succeí fins l'any 1410, a la mort del comte rei Martí I l'Humà.
El poder polític dels comtes de Barcelona, ja durant tot el segle X, fou important, almenys pel que fa a aspectes pràctics, ja que jurídicament el comtat de Barcelona i els altres que s'hi anaren incorporant, no es desvincularen de la monarquia francesa fins al tractat de Corbeil del 1258, en temps de Jaume I.
Aquests primers comtes tingueren com a fita principal defensar-se de la pressió militar dels sarraïns: cal recordar el sagnant assalt i la destrucció de Barcelona per part d'Almansor l'any 985. El debilitament del califat cordovès i la divisió musulmana en taifes apaivagà el seu poder militar, i d'aquí les expedicions de revenja cristianes, com ara la de Còrdova del 1010, en l'època del comte Ramon Borrell. Un cop superades certes revoltes nobiliàries, encapçalades per Mir Geribert, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I El Vell (1035-1076) portà a terme l'expansió militar més ambiciosa del comtat des de l'ocupació musulmana: d'acord amb el comte d'Urgell, ocupà zones de les terres de Ponent (marquesat de Camarasa), i també -un cop consolidat el front que suposava tot el Penedès- àmplies zones del Camp de Tarragona. A més, aquesta amenaça militar li possibilità d'imposar severes pàries als importants nuclis musulmans de Tortosa, Lleida i Saragossa.
De l'època de Ramon Berenguer en daten certes assemblees de pau i treva (com la celebrada a la catedral de Barcelona l'any 1064) on ja s'entreveia el futur paper capdavanter de l'autoritat laica. Igualment, un nucli primigeni dels Usatges de Barcelona ja podria haver estat fruit d'aquest nou i enèrgic govern. Finalment, la influència de Barcelona començà a penetrar en territoris de l'altra banda dels Pirineus, com ara als comtats de Carcassona i Rasès. L'enfrontament entre els dos comtes germans, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, suposà un cert fre en aquesta dinàmica expansiva. Tanmateix, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III el Gran (1097-1131), la força expansiva del comtat de Barcelona fou enorme: per una banda, aconseguí els territoris dels antics comtats de Besalú (1111), Cerdanya (1118), i més enllà del Pirineu, l'importantíssim comtat de Provença (any 1112). En l'àmbit militar, col·laborà estretament amb el comte d'Urgell en la conquesta definitiva de Balaguer, l'any 1105. En aquella època, clau per a poder entendre la veritable naixença de Catalunya com a nacionalitat diferenciada, s'esmenta per primer cop el nom de catalans i Catalunya.
Des del punt de vista eclesiàstic, té una importància enorme la restauració de la seu metropolitana de Tarragona, que deslliurava els bisbats catalans de la seva obediència, forçada i forastera, de Narbona. L'autor d'aquella fita fou l'arquebisbe Oleguer (que anteriorment ja era bisbe de Barcelona), un dels principals consellers de Ramon Berenguer III. Àdhuc, hi hagué intents i escomeses contra els musulmans de l'illa de Mallorca, i altres accions bèl·liques certament encomiables. En els darrers anys, diversos estudis demostren que fou durant el govern del comte Ramon Berenguer III quan els seus millors juristes prepararen i redactaren el gros dels Usatges de Barcelona, normes de dret públic i privat que tingueren una gran vigència a la Catalunya medieval, i incorporats posteriorment a les Constitucions de Catalunya.
Tota aquesta força política, militar, expansiva i jurídica dels comtes de Barcelona es veié culminada amb el brillant govern de Ramon Berenguer IV (1131-1162). Per tal de solucionar el problema successori al reialme d'Aragó, la filla del rei Ramir II el Monjo, Peronella, es maridà, l'any 1137, amb el comte Ramon Berenguer IV. A partir d'aleshores el comte s'intitulà «príncep d'Aragó», encara que, de fet, fou el governador efectiu del regne. Sens dubte, Aragó suposava per al comtat de Barcelona una mena de coixí defensiu, enfront les ànsies expansives de Castella, i possibilitava, d'altra banda, a Aragó, una sortida al mar i, per tant, col·laborar amb els catalans en totes les activitats mercantils per tota la Mediterrània. De manera també decisiva i brillant, Ramon Berenguer IV aconseguí la conquesta de les dues places musulmanes més rellevants del país: Tortosa (1148) i Lleida (1149), amb la qual cosa es culminava tot el territori, que en el futur seria conegut per Principat de Catalunya.
A partir del seu fill, el comte rei Alfons I el Cast, el títol de comte de Barcelona anà sempre unit al de rei d'Aragó (i als altres regnes que s'anaren incorporant en l'anomenada Corona d'Aragó), i a partir de la unió de les corones d'Aragó i Castella, amb Ferran II i Isabel I, el títol de comte de Barcelona formà part de l'estol de títols i dominis de la monarquia hispànica.
<Llengües>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca chontal [es], n m
- es chontal
- en chontal
<Llengües>
Definició
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca clonal, adj
- ca clònic -a, adj
- es clónico -ca, adj
- en clonic, adj
<Bioètica > Cèl·lules, teixits i òrgans > Clonatge>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca clonal, adj
- ca clònic -a, adj
- es clónico -ca, adj
- en clonic, adj
<Bioètica > Cèl·lules, teixits i òrgans > Clonatge>
Definició
<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca clonal, adj
- es clonal
- en clonal
<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Productes químics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cloral, n m
- es cloral
- fr chloral
- en chloral
<Indústria > Indústria química > Productes químics>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- es n m
- en n
- en n
- for
<Química > Química orgànica>
Definició
Nota
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cloral, n m
- ca aldehid tricloroacètic, n m sin. compl.
<Disciplines de suport > Química>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca clorhidrat de metamfetamina, n m
- ca cristall, n m
- ca gel, n m
- es clorhidrato de metanfetamina, n m
- es cristal, n m
- es hielo, n m
- es vidrio, n m
- fr chlorhydrate de méthamphétamine, n m
- fr méthamphétamine cristallisée, n f
- fr méthamphétamine en cristaux, n f
- en crank, n
- en crystal, n
- en crystal meth, n
- en glass, n
- en ice, n
- en methamphetamine hydrochloride, n
- en tina, n
- CAS 537-46-2 51-57-0
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Neurologia>
Definició
<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>
La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.
Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.
- ca clortal de dimetil, n m
- es clortal-dimetil, n m
- en chlorthal-dimethyl, n
<Productes fitosanitaris>
