Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abadal" dins totes les àrees temàtiques

arrel de la cua arrel de la cua

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arrel de la cua, n f
  • ca  mascle de la cua, n m
  • ca  rabada, n f
  • ca  tronc de la cua, n m
  • es  maslo de la cola
  • fr  base de queue
  • en  base of the tail

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

arrel de la cua arrel de la cua

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arrel de la cua, n f
  • ca  mascle de la cua, n m
  • ca  rabada, n f
  • ca  tronc de la cua, n m
  • es  maslo de la cola
  • fr  base de queue
  • en  base of the tail

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

arrencada arrencada

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrencada, n f
  • es  arrancada
  • fr  démarrage
  • eu  abiada

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Inici de l'acció d'un jugador per acostar-se a la pilota.
arrencada arrencada

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arrencada, n f
  • es  arrancada
  • fr  démarrage
  • eu  abiada

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Inici de l'acció d'un jugador d'acostar-se a la pilota.
avetar avetar

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  avetar, n m
  • ca  aveteda, n f sin. compl.
  • ca  avetosa, n f sin. compl.
  • es  abetal
  • es  abetar
  • fr  sapinière
  • en  fir forest
  • en  fir wood

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosc perennifoli, normalment dens i alt, on domina l'avet, propi dels vessants ombrívols de l'estatge montà superior i de l'estatge subalpí inferior.
avetar avetar

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  avetar, n m
  • ca  aveteda, n f sin. compl.
  • ca  avetosa, n f sin. compl.
  • es  abetal
  • es  abetar
  • fr  sapinière
  • en  fir forest
  • en  fir wood

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosc perennifoli, normalment dens i alt, on domina l'avet, propi dels vessants ombrívols de l'estatge montà superior i de l'estatge subalpí inferior.
avetar avetar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avetar, n f
  • ca  aveteda, n f sin. compl.
  • ca  avetosa, n f sin. compl.
  • es  abetal, n m
  • fr  sapinière, n f
  • en  fir wood, n

<Enginyeria forestal>

babaganuix (puré d'albergínies escalivades amb all, llimona, oli d'oliva i mantega de sèsam) babaganuix (puré d'albergínies escalivades amb all, llimona, oli d'oliva i mantega de sèsam)

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  babaganuix (puré d'albergínies escalivades amb all, llimona, oli d'oliva i mantega de sèsam)
  • es  baba ghannuj (puré de berenjenas asadas con ajo, limón, aceite de oliva y manteca de sésamo)
  • fr  baba ghannouge (purée d'aubergines rôties à l'ail, citron, huile d'olive et beurre de sésame)
  • it  baba ganoush (purè di melanzane arrostite con aglio, limone, olio d'oliva e pasta di sesamo)
  • en  baba ganoush (roast aubergine purée with garlic, lemon, olive oil and sesame butter)
  • de  Baba Ganoush (Auberginenpüree mit Knoblauch, Zitrone, Olivenöl und Sesambutter)

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babol, n m
  • ca  badabadoc, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  quiquiriquic, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  bada badoc, n m var. ling.
  • ca  cacare quel, n m var. ling.
  • ca  cacarequel, n m var. ling.
  • ca  cararequecs, n m pl var. ling.
  • ca  fanfanó, n m var. ling.
  • ca  quiquirequics, n m pl var. ling.
  • nc  Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babol, n m
  • ca  badabadoc, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  quiquiriquic, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  bada badoc, n m var. ling.
  • ca  cacare quel, n m var. ling.
  • ca  cacarequel, n m var. ling.
  • ca  cararequecs, n m pl var. ling.
  • ca  fanfanó, n m var. ling.
  • ca  quiquirequics, n m pl var. ling.
  • nc  Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>