Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "abans" dins totes les àrees temàtiques

ABAS ABAS

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ABAS, n m
  • ca  sistema d'augmentació basat en avions, n m sin. compl.
  • es  ABAS
  • es  sistema de aumentación basado en aviones sin. compl.
  • en  ABAS
  • en  aircraft-based augmentation system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Sistema de millora de l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les dades facilitades pels GNSS, basat en la integració d'informació facilitada des d'avions.

ABAS és l'acrònim de aircraft-based augmentation system ('sistema d'augmentació basat en avions').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ABAS ABAS

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ABAS, n m
  • ca  sistema d'augmentació basat en avions, n m sin. compl.
  • es  ABAS
  • es  sistema de aumentación basado en aviones sin. compl.
  • en  ABAS
  • en  aircraft-based augmentation system sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Sistema de millora de l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les dades facilitades pels GNSS, basat en la integració d'informació facilitada des d'avions.

ABAS és l'acrònim de aircraft-based augmentation system ('sistema d'augmentació basat en avions').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atans, n m
  • es  acercamiento
  • fr  approche
  • it  accostamento

<Dret>

Definició
Contacte per atansament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  boixarola, n f var. ling.
  • nc  Arctostaphylos Adans.

<Botànica > ericàcies>

despulla despulla

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  despulla, n f
  • es  despojo
  • fr  abats
  • fr  abattis [de volaille]
  • en  offal

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definició
Part de l'animal que no forma part de la canal, encara que anatòmicament hi estigui unida, que inclou el ventre, les entranyes, el cap i les potes, en el cas dels mamífers, o els alerons, el pedrer, les potes, el coll i el cap, en el cas de l'aviram.
dret d'atans dret d'atans

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  dret d'atans, n m
  • ca  dret d'atansar, n m
  • es  derecho de acercamiento

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Dret real que té un propietari d'atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  driòpteris, n m
  • nc  Dryopteris Adans.

<Botànica > polipodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gingebre, n m
  • nc  Zingiber Adans.

<Botànica > zingiberàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llavió, n m
  • ca  blava, n f sin. compl.
  • ca  blava [mascle], n f sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  llambrega, n f sin. compl.
  • ca  petarc, n m sin. compl.
  • ca  petard, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  rossinyol, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  saig roquer, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord [femella], n m sin. compl.
  • ca  tord flassader, n m sin. compl.
  • ca  tord gros, n m sin. compl.
  • ca  blaua, n f var. ling.
  • ca  blaua [mascle], n f var. ling.
  • ca  espedarc, n m var. ling.
  • ca  espetarc, n m var. ling.
  • ca  espetard [mascle], n m var. ling.
  • ca  grévia, n f var. ling.
  • ca  llabió, n m var. ling.
  • ca  llebió, n m var. ling.
  • ca  llevió, n m var. ling.
  • ca  llivió, n m var. ling.
  • ca  lluvio, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  petart, n m var. ling.
  • ca  rosinyol, n m var. ling.
  • ca  rossignol, n m var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sabonero, n m var. ling.
  • ca  satx, n m var. ling.
  • ca  satx roquer, n m var. ling.
  • ca  tabans, n m var. ling.
  • ca  tord-flassader, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort-flosserè, n m var. ling.
  • nc  Symphodus tinca
  • nc  Crenilabrus pavo var. ling.
  • nc  Crenilabrus tinca var. ling.
  • nc  Labrus tinca var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
  • es  bodión
  • es  peto
  • es  señorita
  • es  tordo
  • fr  crénilabre paon
  • fr  paon de mer
  • it  tordo pavone
  • en  corkwing
  • en  peacock wrasse
  • en  sea peacock
  • de  Bientfärbige
  • de  Pfauenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

menuder | menudera menuder | menudera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  menuder | menudera, n m, f
  • es  despojero
  • en  offal worker
  • en  préparateur des abats

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que tracta i prepara menuts d'animals per tal d'elaborar aliments o els comercialitza.