Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca al·lanita, n f
ca ortita, n f sin. compl.
es alanita
es ortita
fr allanite
fr orthite
it allanite
it ortite
en allanite
en orthite
de Allanit
de Orthit

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Definició

Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Nota

L'al·lanita és de color marró i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives.
La denominació al·lanita és dedicada al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833). Ortita prové del mot grec orthós 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca al·lanita, n f
ca ortita, n f sin. compl.
es alanita
es ortita
fr allanite
fr orthite
it allanite
it ortite
en allanite
en orthite
de Allanit
de Orthit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició

Silicat hidratat de calci, cesi, alumini i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Nota

És de color marró fosc tirant a negre i té lluïssor metàl·lica. Les gemmes fetes amb aquest mineral són molt atractives. El nom és dedicat al mineralogista escocès T. Allan (1777-1833).
El nom prové del mot grec orthós, 'recte', en referència als cristalls prismàtics d'aquest mineral.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca allunar, v intr
es alunizar, v intr
fr alunir, v intr
en land on the moon, to, v intr

<Astronàutica>

Definició

Aterrar a la Lluna.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alzina, n f
ca aglaner, n m sin. compl.
ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
ca alzina vera, n f sin. compl.
ca alzinera, n f sin. compl.
ca aulina, n f sin. compl.
ca bellotera, n f sin. compl.
ca glaner, n m sin. compl.
ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
ca aglanera, n f alt. sin.
ca alzinoi, n m alt. sin.
ca àndel (fruit), n m alt. sin.
ca gla (fruit), n f alt. sin.
ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebolls, n m pl alt. sin.
ca abelloter, n m var. ling.
ca anzinera, n f var. ling.
ca ausina, n f var. ling.
ca auzina, n f var. ling.
ca éligue, n f var. ling.
ca eusina, n f var. ling.
ca olzina, n f var. ling.
ca rebrolls, n m pl var. ling.
ca usina, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alzina, n f
ca aglaner, n m sin. compl.
ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
ca alzina vera, n f sin. compl.
ca alzinera, n f sin. compl.
ca aulina, n f sin. compl.
ca bellotera, n f sin. compl.
ca glaner, n m sin. compl.
ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
ca aglanera, n f alt. sin.
ca alzinoi, n m alt. sin.
ca àndel (fruit), n m alt. sin.
ca gla (fruit), n f alt. sin.
ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
ca rebolls, n m pl alt. sin.
ca abelloter, n m var. ling.
ca anzinera, n f var. ling.
ca ausina, n f var. ling.
ca auzina, n f var. ling.
ca éligue, n f var. ling.
ca eusina, n f var. ling.
ca olzina, n f var. ling.
ca rebrolls, n m pl var. ling.
ca usina, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alzina, n f
ca aglaner, n m sin. compl.
ca glaner, n m sin. compl.
es encina, n f
fr chêne vert, n m
en evergreen oak, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Arbre de fulla persistent (Quercus ilex), de la família de les fagàcies, que es fa en contrades mediterrànies poc àrides a tot arreu dels Països Catalans.

Nota

L'escorça de l'alzina ha estat emprada com a astringent i, en decocció, per a netejar úlceres i ferides i contra els penellons.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca amanir, v tr
ca assaonar, v tr sin. compl.
ca condimentar, v tr sin. compl.
ca trempar, v tr sin. compl.
es aderezar
es aliñar
es condimentar
es sazonar
fr assaisonner
en season, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Additaments i assaonaments>

Definició

Afegir un o més condiments a una menja per donar-li olor o fer-la més saborosa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca aplanar, v tr
es espalmar
fr aplatir

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definició

Copejar una peça de carn o de peix amb un estri adequat per aprimar-la uniformement.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aplanar, v tr
es aplanar, v tr
fr aplatir, v tr
en flatten, to, v tr
de abflachen, v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca aplanar, v tr
es aplanar, v tr
fr aplanir, v tr
fr aplatir, v tr
fr dégauchir, v tr
en plain, to, v tr
eu lautu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ablanir" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició