Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aborigen" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.

Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.

Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.

El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.

Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:

A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA

Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)

En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.

B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS

Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)

A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:

B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)

B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:

A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling

A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)

B. TRACTAMENT ESPECIAL

Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:

A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling

A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)

B. TRACTAMENT ESPECIAL

Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: chardonnay (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: pinot noir (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Norma general de manteniment de grafia en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: chardonnay [fr] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer [de] (EXEMPLE) , n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: pinot noir [fr] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: riesling [de] (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general de marcatge de llengua d'origen en denominacions vitivinícoles: verdejo (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Tractament especial d'adaptació de denominacions vitivinícoles: sirà (EXEMPLE), n m

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

El tractament recomanat per als manlleus quan no hi ha una forma tradicional catalana alternativa és:

A1. Mantenir la grafia original (és una recomanació dels especialistes, per la internacionalitat d'aquestes formes).
Ex.: chardonnay (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans); gewürztraminer; pinot noir; riesling

A2. Marcar la llengua de procedència del manlleu quan la pronúncia habitual del mot que en fan els especialistes catalans no coincideix amb l'espontània d'un parlant català sinó amb l'original.
Ex.: chardonnay [fr] (fr = codi ISO del francès; és a dir, és una forma que es pronuncia com en francès); gewürztraminer [de] (de = codi ISO de l'alemany; és a dir, és una forma que es pronuncia com en alemany); pinot noir [fr]; riesling [de]
. En canvi, és millor no marcar els casos en què la pronúncia coincideix amb la pronúncia espontània d'un parlant català o en què hi ha vacil·lació dels especialistes entre la pronúncia original i la pronúncia adaptada al català.
Ex.: verdejo (tant es pronuncia mantenint la pronúncia castellana com adaptant la j al català i, dialectalment, també les vocals)

B. TRACTAMENT ESPECIAL

Únicament es recomana adaptar al català la grafia d'un nom de cep, de raïm o de vi d'una altra llengua quan l'adaptació ja té tradició en català, sobretot si els canvis que s'hi han de fer són petits.
Ex.: [gallec] albariño --> [català] albarinyo (la grafia ñ, a més, no existeix en català); [francès] syrah --> [català] syrah (forma acceptada pel Consell Supervisor) - sirà (forma prèviament normalitzada pel Consell Supervisor i amb un cert ús)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
ètim ètim

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  ètim, n m
  • ca  origen, n m sin. compl.
  • es  étimo
  • es  origen
  • fr  étymon
  • fr  source
  • en  etymon
  • en  source

<Lingüística>

Definició
Forma originària, documentada o no, de la qual procedeix o se suposa que procedeix un mot.

Nota

  • Per exemple, el mot llatí PŎDĬUM és l'ètim de puig. En les derivacions etimològiques l'ètim se sol grafiar en versaleta.
aliment d'origen animal aliment d'origen animal

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  aliment d'origen animal, n m
  • es  alimento de origen animal, n m
  • fr  aliment d'origine animale, n m
  • en  animal product, n
  • en  animal source food, n
  • en  animal-based food, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Aliment procedent d'espècies animals.
aliment d'origen vegetal aliment d'origen vegetal

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  aliment d'origen vegetal, n m
  • es  alimento de origen vegetal, n m
  • fr  aliment d'origine végétale, n m
  • en  plant source food, n
  • en  plant-based food, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició
Aliment procedent d'espècies vegetals.
al·lèrgia a les resines vegetals al·lèrgia a les resines vegetals

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a les resines vegetals, n f
  • ca  al·lèrgia a les reïnes d'origen vegetal, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les reïnes vegetals, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les resines d'origen vegetal, n f sin. compl.
  • en  allergy to tree resin, n
  • cod  402597007

<Al·lergologia>

al·lèrgia als triglicèrids amb àcids grassos omega-3 d'origen marí al·lèrgia als triglicèrids amb àcids grassos omega-3 d'origen marí

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als triglicèrids amb àcids grassos omega-3 d'origen marí, n f
  • ca  al·lèrgia als TAG amb àcids grassos omega-3 d'origen marí, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als triacilglicèrids amb àcids grassos omega-3 d'origen marí, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als triacilglicerols amb àcids grassos omega-3 d'origen marí, n f sin. compl.
  • en  omega 3-marine triglycerides allergy, n
  • cod  294969007

<Al·lergologia>