Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "absent" dins totes les àrees temàtiques
<Maquinària i materials elèctrics>, <Joieria i bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca argent, n m
- ca plata, n f
- es plata
- fr argent
- en silver
- sbl Ag
<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>, <Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca argent, n m
- ca plata, n f
- es plata, n f
- fr argent, n m
- pt prata, n f
- en silver, n
<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca argent, n m
- es plata, n f
- fr argent, n m
- en silver, n
- de Silber, n n
<Enginyeria>
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca argent, n m
- ca plata, n f sin. compl.
- es plata, n f
- fr argent, n m
- en silver, n
- sbl Ag
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
Nota
-
És el metall de més elevat poder reflector i el millor conductor de la calor i de l'electricitat.
És utilitzat en la fabricació d'instruments de cirurgia i els seus compostos són molt habituals en farmàcia.
La denominació argent prové del llatí argentum.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arment, n m
- es manada
- fr manade
- fr troupeau
- en herd
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arment, n m
- es manada
- fr manade
- fr troupeau
- en herd
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- en n
- sbl
<Química > Química inorgànica>
Definició
Nota
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca arsènic, n m
- ca arseni, n m sin. compl.
- es arsénico
- fr arsenic
- en arsenic
- en ratsbane
- sbl As
<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>
Definició
Nota
-
Nombrosos composts d'arsènic tenen, en petites dosis, una acció medicamentosa, bé que posseeixen, tanmateix, una toxicitat elevada. Alguns d'aquests van ser emprats com a reconstituents i estimulants, i d'altres per a la cauterització i el tractament d'afeccions cutànies. El tractament de la sífilis amb arsenicals representa una fita en la història de la quimioteràpia, i en alguns casos conserven encara la vigència per a combatre les amebosis i les tripanosomosis. La intoxicació arsenical es manifesta per l'aparició de vòmits, diarrea coleriforme, degeneració grassa del fetge i icterícia, fins a arribar al col·lapse. La ingestió de quantitats progressives d'arsènic arriba a conferir una habituació que permet d'ultrapassar la dosi mortal (cas dels arsenicòfags del Tirol).
La denominació arsènic prové del llatí arsenicum, que prové del grec arsenikón, que prové de ársen 'viril, fort'.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca arsènic, n m
- ca arseni, n m sin. compl.
- es arsénico, n m
- fr arsenic, n m
- en arsenic, n
- sbl As
<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>
Definició
Nota
- 1. Tipus de contaminant: És un dels contaminants químics més tòxics i perjudicials per al medi ambient i els organismes vius.
- 2. Presència en el medi ambient i exposició per via alimentària: És un metall pesant que s'acumula en el medi ambient com a conseqüència de processos naturals i d'aplicacions industrials i que pot arribar als aliments a través dels cultius i els animals. En els aliments d'origen terrestre, l'arsènic hi és present en la seva forma inorgànica, que és la més tòxica. En el medi aquàtic, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de transformar l'arsènic inorgànic per l'acció d'uns microorganismes i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques. Tanmateix, algunes algues marines són una excepció dins del medi aquàtic, ja que acumulen arsènic inorgànic en quantitats elevades.
- 3. Efectes en la salut humana: L'arsènic inorgànic és bioacumulable en l'organisme i està classificat com a cancerigen per a les persones, per la qual cosa se n'estableixen valors de seguretat. Pot provocar alteracions a la pell, l'aparell digestiu, els ronyons, el fetge, el sistema nerviós i el cor. En canvi, la forma orgànica de l'arsènic s'elimina més fàcilment i es considera menys tòxica.
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arsenat, n m
- es arseniato
- fr arséniate
- it arseniato
- en arsenate
- de Arsenat
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats>
