Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "acadèmic" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca acadèmia, n f
- es academia
- fr académie
- en academy
<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca acadèmia, n f
- es academia
- fr académie
- en academy
<Educació > Recerca educativa > Agents de la recerca>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca acadèmia, n f
- es academia
- en academy figure
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>
Definició
<Dret públic>, <Institució>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, n f
- es Academia de Jurisprudencia y Legislación de Cataluña
<Dret públic>, <Institució>
Definició
Nota
-
L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya té per objectius l'estudi i el debat doctrinal; la col·laboració en els treballs científics d'altres institucions; l'anàlisi de les disposicions legals per a orientar-ne l'aplicació i formular propostes de reforma; l'elaboració d'informes i dictàmens; l'organització de congressos i de conferències, i la publicació de treballs. La integren trenta-sis acadèmics numeraris, els acadèmics d'honor i els acadèmics corresponents. Els primers reben el tractament de il·lustríssim senyor i usen com a distintiu la medalla acadèmica. L'Acadèmia és regida i representada per la Junta de Govern, que és composta pel president, el vicepresident, el censor, el tresorer, el secretari i el vicesecretari.
Fou fundada el 6 de juny de 1840 en el marc de recuperació de la consciència nacional, de ressorgiment cultural i científic i de la febre legislativa fruit de les revolucions burgeses. Tanmateix, té els antecedents en l'Academia de Jurisprudencia Theórico-práctica, establerta el 1777 per Carles III, a petició dels advocats barcelonins Francesc Estalella, Miquel Solà, Vicenç Domènec i Joan Salvat, els quals, un cop desaparegut l'antic col·legi d'advocats de tradició medieval amb el Decret de Nova Planta, emprengueren aquesta acció col·lectiva per aprofundir en el coneixement del dret. Tanmateix, aquesta primera Acadèmia perdurà només fins a la Guerra del Francès. El 1833 es fundà el Col·legi d'Advocats de Barcelona i una comissió impulsà la instauració de l'Acadèmia, sorgida com a resposta a la voluntat que els juristes de la ciutat tinguessin un espai des del qual influir en l'empresa legislativa liberal aleshores tot just estrenada. I el maig del 1840 s'elegí la primera Junta de Govern, presidida per Ramon Roig i Rey, canonge de la Catedral i rector de la Universitat de Barcelona.
Davant el cos viu i actiu del Col·legi, que recollia les aspiracions professionals dels advocats, la vida de l'Acadèmia seguí una evolució desigual. Després d'uns primers anys d'una certa estagnació, anà consolidant-se i entrà en plena vigoria vers el 1860, en el moment de revifalla social i cultural de la ciutat. Sota la influència de l'escola jurídica de Savigny, l'Acadèmia inicià aleshores també la seva lluita més transcendent sobre la codificació, a més de tractar molts altres temes en l'àrea del dret civil, processal i administratiu.
En l'estudi del Projecte de Codi civil espanyol, desplegà un paper destacat com a centre d'anàlisi, de crítica i de debat, des de la dècada dels seixanta fins a la promulgació de la segona edició del Codi civil del 1889, i encara després, en la redacció dels apèndixs. Coincidint amb el final d'una intensa etapa codificadora, el 1893 es dictaren uns nous estatuts, amb l'objectiu de revitalitzar la institució, i dos anys després, el 1895, aparegué la Revista Jurídica de Catalunya, nascuda com a òrgan oficial d'expressió tant del Col·legi d'Advocats com de l'Acadèmia. Amb aquestes transformacions, que coincidien amb l'inici del tercer i darrer mandat de Manuel Duran i Bas, amb el final d'una intensa etapa codificadora i amb el que es conceptua com a època de traspàs del positivisme al modernisme, l'Acadèmia entrà en una nova fase de ressorgiment, que perdurà fins al 1936. Tot i continuar en la línia d'una institució oberta i no de numerus clausus, pretenia esdevenir una corporació més elitista i d'alt nivell, d'acord amb els corrents nous del segle XX que inspiraven aquestes institucions. A partir del 1924, les activitats acadèmiques minvaren a causa de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que ocasionà greus enfrontaments amb el Col·legi d'Advocats, i durant un període de més de quatre anys (1926-1930) l'Acadèmia quedà en una situació anòmala, no jurídicament abolida, però sí clausurada, és a dir, suspesa.
Els canvis polítics i socials obrats al país amb l'adveniment de la Segona República necessàriament van tenir conseqüències en la vida corporativa de l'entitat que, durant aquest breu període, s'anomenà Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Amb el règim autonòmic, la corporació esdevingué un instrument útil per als nous serveis que l'aplicació de l'autonomia podia reclamar, com també un instrument creador de noves formes de dret demanades tant per l'Administració com per la societat. Aleshores, l'Acadèmia tingué una intervenció notable en temes cabdals, com ara l'estatut universitari de Catalunya o el mateix Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932. Són remarcables l'organització i l'edició dels cicles de conferències sobre aquest darrer tema i també sobre les varietats comarcals del dret civil català. Igualment, durant els anys 1934-1935 edità la revista mensual Legislació i Jurisprudència de Catalunya, destinada a publicar les disposicions de la Generalitat, les resolucions del Tribunal de Cassació de Catalunya i la jurisprudència social derivada del Consell de Treball. Tanmateix, l'aportació més transcendent fou l'organització del Primer Congrés Jurídic Català, celebrat el maig del 1936, que tingué per finalitat bàsica fixar l'abast de l'autonomia legislativa del país i orientar sobre la reforma del dret civil català.
Tot just acabada la Guerra Civil espanyola, el 1939, l'Acadèmia fou suprimida i el seu restabliment no es produí fins al 6 d'abril de 1954, gràcies sobretot als esforços de Francesc d'Assís Condomines i Valls, degà del Col·legi d'Advocats, i de Carles Trias i Bertran. La nova corporació restaurada, que recollia el llegat espiritual de l'antiga Acadèmia, mantenia els seus objectius tradicionals d'investigació i d'estudi del dret i de col·laboració en la tasca legislativa de l'Estat. Però naixia com una entitat de numerus clausus, amb trenta acadèmics numeraris, que havien de ser llicenciats o doctors en dret i haver-se destacat en el camp de la investigació, l'estudi o la pràctica jurídica. El càrrec de president recaigué en Antoni Borrell i Soler, un dels juristes aleshores de més prestigi. En els primers vint-i-cinc anys de l'Acadèmia restaurada, i fins als canvis substancials que representà la implantació del nou règim democràtic de l'Estat espanyol, l'Acadèmia desplegà una activitat notable. I ho feu sota la presidència de figures destacades del món jurídic català: des d'Antoni Borrell i Soler (1954-1955), fins al mateix Francesc d'Assís Condomines i Valls (1969-1977), passant per personatges tan significatius com Joan Ventosa i Calvell (1955-1959), Josep M. Trias de Bes i Giró (1959-1965) i Ramon M. Roca i Sastre (1965-1969). Durant aquest període, l'Acadèmia esdevingué una corporació de dret públic (1966), recuperà la denominació de Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1975) i augmentà de trenta a trenta-sis el nombre dels seus acadèmics numeraris (1976). Com a activitats més rellevants, més enllà del tractament de nombrosos temes, cal remarcar: la contribució decisiva en la Compilació del dret civil de Catalunya, aprovada per les Corts el 1960; la col·laboració en les tasques de preparació i de promulgació de la Constitució espanyola del 1978 i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de l'any següent, i l'organització del Segon Congrés Jurídic Català, celebrat els mesos d'octubre i novembre del 1971, amb la finalitat d'analitzar l'aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya i de difondre'n el contingut.
En els darrers decennis, l'Acadèmia ha continuat desplegant amb vigoria l'activitat que li és pròpia, d'acord amb els objectius que es recullen en els estatuts vigents del 1988. Els darrers presidents que han dirigit aquesta institució acadèmica han estat també personatges rellevants del món jurídic català: Miquel Casals i Colldecarrera (1977-1984), Josep Joan Pintó i Ruiz (1984-1988), Lluís Figa i Faura (1988-1992), Josep-Delfí Guàrdia i Canela (1992-2000 i des del 2008) i Robert Follia i Camps (2000-2008). Entre les activitats dutes a terme i els temes tractats durant aquest últim període, cal destacar la col·laboració en la tasca legislativa de la Generalitat en matèria de dret civil, sobretot en la reforma de la Llei de successió intestada i la de les llegítimes, la reforma del Reglament hipotecari, el Projecte de llei orgànica del poder judicial, el Codi de família de Catalunya o el Codi de dret patrimonial, sempre en la línia clara i decidida de defensa del dret català. Per aquesta tasca meritòria li fou concedida el 1996 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El fons documental de l'Acadèmia es troba ubicat a la mateixa seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona. L'any 2000 l'Acadèmia edità un llibre que recull la seva història i, des del 2007, publica una revista titulada Annals de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
<Lingüística > Normativa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acadèmia de la llengua, n f
- es academia de la lengua
- fr académie de la langue
- en language academy
<Lingüística > Normativa>
Definició
Nota
- L'acadèmia de la llengua de la llengua catalana és l'Institut d'Estudis Catalans.
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca academicisme, n m
- es academicismo
- en academicism
- en academism
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Conceptes generals>
Definició
Nota
- En èpoques en què han conviscut diversos estils, el terme academicisme era emprat en to pejoratiu pels defensors de l'espontaneïtat.
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca acidèmia D-glicèrica, n f
- es aciduria D-glicérica, n f
- es acidemia D-glicérica, n f sin. compl.
- es deficiencia de D-glicerato quinasa, n f sin. compl.
- fr acidurie D-glycérique, n f
- fr acidémie D-glycérique, n f sin. compl.
- fr déficit en D-glycérate kinase, n m sin. compl.
- en D-glyceric aciduria, n
- en D-glycerate kinase deficiency, n sin. compl.
- en D-glyceric acidemia, n sin. compl.
- cod 941
<Malalties minoritàries > Epilèpsies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca acidèmia del nadó
- en acidemia of newborn
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca acidèmia isovalèrica, n f
- es acidemia isovalérica, n f
- es deficiencia de ácido isovalérico CoA deshidrogenasa, n f sin. compl.
- fr acidémie isovalérique, n f
- fr déficit en Isovaléryl-CoA déshydrogénase, n m sin. compl.
- en isovaleric acidemia, n
- en isovaleric acid CoA dehydrogenase deficiency, n sin. compl.
- cod 33
<Malalties minoritàries > Epilèpsies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca acidèmia metabòlica fetal
- en fetal metabolic acidemia
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>, <Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>
