Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "acervat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acèrvul, n m
- es acérvulo, n m
- fr acervule, n m
- en acervulus, n
<Botànica>
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acèrvul, n m
- ca cos arenós, n m sin. compl.
- ca cos psammomatós, n m sin. compl.
- ca sorra cerebral, n f sin. compl.
- es acérvula, n f
- es acérvulo, n m
- es arena cerebral, n f
- es cuerpos arenáceos, n m pl
- fr acervule, n m
- fr sable pinéal, n m
- en acervulus, n
- en brain sand, n
- en corpora arenacea, n
- en pineal concretion, n
- en psamomma bodies, n
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia>, <Neurologia>
Definició
Nota
- La denominació acèrvul prové del llatí aceruulus, diminutiu de aceruus 'munt, amuntegament, pila, massa'.
<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>
La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.
Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.
- ca acefat, n m
- es acefato, n m
- en acephate, n
<Productes fitosanitaris>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acensat | acensada, adj
- es acensado | acensada
- es acensuado | acensuada
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Heu d'aportar tota la documentació que demostri que posseïu la finca acensada.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acensat -ada, adj
- es acensado -da
- es acensuado -da
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acensat -ada, adj
- es acensuado -da, adj
<Dret civil>
