Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adequaci" dins totes les àrees temàtiques
<Aspectes generals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats
- ca Calc adequat: alta costura (EXEMPLE), n f
- ca Calc adequat: coixinet (EXEMPLE), n m
- ca Calc adequat: ratolí (EXEMPLE), n m
- ca Calc adequat: xarxa (EXEMPLE), n f
- ca Calc inadequat: *claus (EXEMPLE), n m pl
- ca Calc inadequat: *pot de mel (EXEMPLE), n m
- ca Calc inadequat: *segrest de diòxid de carboni (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
- Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).
- Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle.
Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.
Nota
- Per a ampliar la informació sobre manlleus i calcs, podeu consultar el document Manlleus i calcs lingüístics en terminologia en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
- ca B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
- ca C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B
Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B
B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.
B1. Denominacions completes
B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent
B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent
B2. Denominacions abreujades
El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13
C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES
En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES
En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
- ca B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
- ca C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B
Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B
B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.
B1. Denominacions completes
B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent
B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent
B2. Denominacions abreujades
El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13
C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES
En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES
En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex
- ca A. Norma general: català econòmic -a < llatí oeconomicus < grec oikonomikós (EXEMPLE), adj
- ca A. Norma general: formant culte somato- < genitiu grec sómatos (EXEMPLE), pfx
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: clistocarp (EXEMPLE de forma llatinitzada), n m
- ca B1. Tria per adequació a la norma general: megalocèfal -a (EXEMPLE de forma plena), adj
- ca B2. Tria per homogeneïtat: dipiràmide (EXEMPLE), n f
- ca B3. Tria per analogia amb altres llengües: impedància (EXEMPLE), n f
- ca B5. Tria per ús: anquilosi (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: cirurgia (EXEMPLE), n f
- ca B6. Tria per formes tradicionals: quirúrgic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. NORMA GENERAL
Per a formar termes amb elements cultes, en català es prenen formants llatins o bé la forma llatinitzada de formants grecs.
Ex. 1: ca solecisme < la soloecismus < gr soloikismós
Ex. 2: ca econòmic < la oeconomicus < gr oikonomikós
Els formants cultes es prenen en la forma plena de l'arrel llatina, que es dona en determinats casos de la declinació (per exemple, en el cas genitiu, però no en els casos nominatiu o acusatiu).
Ex. 1: somat(o)-, forma culta del grec sôma (nominatiu), sómatos (genitiu)
Ex. 2: ginec(o)-, forma culta del grec gyné (nominatiu), gynaikós (genitiu)
B. CRITERIS DE TRIA EN CAS DE VARIANTS
En cas que un terme es presenti amb diverses variants i se'n vulgui prioritzar una, convé valorar el conjunt de criteris següents, que no són excloents entre ells:
B1. Adequació a la norma general
B1.1 Forma llatinitzada
En els termes d'origen grec, té preferència la forma llatinitzada respecte a la forma grega original.
Ex.: clistocarp (i no *cleistocarp) [perquè la forma llatinitzada és clisto-]
B1.2 Forma plena de l'arrel
Té preferència la forma plena de l'arrel (extreta del genitiu), respecte de la forma reduïda.
Ex.: megalocèfal (i no *megacèfal) [perquè l'arrel completa és megalo-]
B2. Homogeneïtat
En els compostos, tenen preferència les construccions amb formants de la mateixa llengua clàssica (grec o llatí) respecte a les construccions que barregen formants de llengües clàssiques diferents i, sobretot, respecte a construccions que barregen un formant culte i un formant de lèxic comú o d'una altra llengua actual).
Ex. 1: dipiràmide (grec + grec) i no *bipiràmide (llatí + grec)
Ex. 2: tubericultura (llatí + llatí) i no *tofonicultura (català + llatí) o *truficultura (francès + llatí)
B3. Analogia amb altres llengües
És convenient tenir en compte les formes adoptades en les llengües de referència.
Ex.: impedància, reactància, conductància i no *impedència, *reactència, *conductència [en correspondència amb les formes franceses impédance, réactance, conductance, malgrat que el sufix català corresponent seria -ència, pel pes en l'ús del català d'aquestes formes del francès]
B4. Coherència dins la mateixa família
Tenen preferència les formacions que mantenen l'accentuació de les formes ja incorporades a la llengua.
B5. Ús
Tenen preferència les formes més utilitzades.
Ex 1.: anquilosi i no *ancilosi [tot i que per etimologia seria preferible la forma amb c]
Ex. 2: plasmagel i no *plasmatogel [tot i que la forma completa de l'arrel és plasmato-]
B6. Formes tradicionals
Tenen preferència les formes tradicionals respecte a les mateixes formes esmenades.
Ex.: cirurgia i cirurgià | cirurgiana i no *quirurgia i *quirurgià | *quirurgiana [perquè les formes amb c ja són medievals]; en canvi, quirúrgic -a, perquè és una forma moderna i s'adapta a la norma general.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca a les llistes següents, selecciona el delimitador adequat (tu)
- ca a les llistes següents, seleccioneu el delimitador adequat (vós)
- en use the lists below to select the appropriate delimiter
<Localització > Fraseologia>
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adequació, n f
- es adecuación
- en adequacy
- de Anpassung
<Filosofia>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adequació, n f
- es adecuación
- fr adéquation
- en adequacy
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adequació, n f
- es adecuación
- fr adéquation
- en appropiateness
<Lingüística>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adequació, n f
- es adecuación
- en appropiateness
<Comunicació empresarial > Comunicació>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca adequació, n f
- ca causació adequada, n f sin. compl.
- es adecuación, n f
- es causación adecuada, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
