Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adjutor" dins totes les àrees temàtiques
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ajudant del jutge de sortida | ajudanta del jutge de sortida, n m, f
- ca auxiliar del jutge de sortida, n m, f
- ca estàrter adjunt | estàrter adjunta [ESP HIVERN], n m, f sin. compl.
- es auxiliar del juez de salida, n m, f
- es ayudante del juez de salida, n m, f
- es starter adjunto | starter adjunta, n m, f
- fr aide-starter, n m, f
- fr assistant du starter | assistante du starter, n m, f
- fr starter adjoint | starter adjointe, n m, f
- en assistant starter, n
- en starter's assistant, n
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Audiovisuals > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ajustador | ajustadora, n m, f
- es ajustador
- fr adaptateur
- en dubbing adaptor
<Audiovisuals > Ocupacions>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquest programa d'ordinador està protegit per les lleis de drets d'autor i altres tractats internacionals
- en this computer program is protected by copyright law and international treaties
<Localització > Fraseologia>
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca botó, n m
- es botón, n m
- fr bouton, n m
- en adjuster, n
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí > Arquet>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel > Arquet>
Definició
<Arts > Música > Estils musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/204>
- ca cançó d'autor, n f
- es canción de autor, n m
- fr chanson, n f
- it canzone d'autore, n f
- en singer-songwriter music, n
<Estils musicals > Música del món>
Definició
Nota
- Als Països Catalans, la cançó d'autor es va difondre i implantar especialment a partir dels anys seixanta i setanta del segle XX, influenciada per la cançó francesa i italiana, a partir del col·lectiu d'Els Setze Jutges que va ser el germen del moviment de la Nova Cançó. La cançó d'autor també s'ha estès a Euskadi, l'Euskal Kantagintza Berria va ser impulsada a partir del col·lectiu de cançó basca Ez Dok Amairu, a Galícia, amb el col·lectiu Voces Ceibes i la Nueva Canción a Espanya i l'Amèrica Llatina, especialment la Nueva Trova Cubana de Cuba.
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cinema d'autor, n m
- es cine de autor, n m
- fr cinéma d'auteur, n m
- en auteur film, n
<Cinema>
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca coadjutor | coadjutora, n m, f
- es coadjutor
- fr coadjuteur
- en coadjutor
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
Nota
- En femení, en algunes esglésies derivades de la Reforma.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca complement circumstancial, n m
- ca adjunt circumstancial, n m sin. compl.
- ca circumstancial, n m sin. compl.
- es adjunto circunstancial
- es circunstancial
- es complemento circunstancial
- fr adjoint circonstanciel
- fr circonstanciel
- fr complément circonstanciel
- en adverbial adjunct
- en adverbial complement
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca complement predicatiu optatiu, n m
- ca adjunt predicatiu, n m sin. compl.
- es adjunto predicativo
- es complemento predicativo optativo
- fr adjoint predicatif
- fr complément prédicatif optionnel
- en optional predicative complement
- en predicative adjunct
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, tranquil en Se'n va anar tranquil al treball.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte deutor, n m
- es cuenta deudora
- en debit account
<Empresa > Comptabilitat>
