Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "adjutor" dins totes les àrees temàtiques

ajudant del jutge de sortida | ajudanta del jutge de sortida ajudant del jutge de sortida | ajudanta del jutge de sortida

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ajudant del jutge de sortida | ajudanta del jutge de sortida, n m, f
  • ca  auxiliar del jutge de sortida, n m, f
  • ca  estàrter adjunt | estàrter adjunta [ESP HIVERN], n m, f sin. compl.
  • es  auxiliar del juez de salida, n m, f
  • es  ayudante del juez de salida, n m, f
  • es  starter adjunto | starter adjunta, n m, f
  • fr  aide-starter, n m, f
  • fr  assistant du starter | assistante du starter, n m, f
  • fr  starter adjoint | starter adjointe, n m, f
  • en  assistant starter, n
  • en  starter's assistant, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Persona encarregada d'indicar els llocs o l'ordre de sortida als participants en una competició i la col·locació dels elements identificadors.
ajustador | ajustadora ajustador | ajustadora

<Audiovisuals > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ajustador | ajustadora, n m, f
  • es  ajustador
  • fr  adaptateur
  • en  dubbing adaptor

<Audiovisuals > Ocupacions>

Definició
Persona que, en el doblatge d'una pel·lícula, un programa de televisió, etc., prepara el text traduït per tal de sincronitzar-lo amb els moviments dels llavis dels personatges.
aquest programa d'ordinador està protegit per les lleis de drets d'autor i altres tractats internacionals aquest programa d'ordinador està protegit per les lleis de drets d'autor i altres tractats internacionals

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest programa d'ordinador està protegit per les lleis de drets d'autor i altres tractats internacionals
  • en  this computer program is protected by copyright law and international treaties

<Localització > Fraseologia>

botó botó

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  botó, n m
  • es  botón, n m
  • fr  bouton, n m
  • en  adjuster, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí > Arquet>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel > Arquet>

Definició
Peça que permet fer girar el caragol que mou la nou d'un arquet d'un violí o un violoncel i, en conseqüència tesa més o menys les cerres.
cançó d'autor cançó d'autor

<Arts > Música > Estils musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/204>

  • ca  cançó d'autor, n f
  • es  canción de autor, n m
  • fr  chanson, n f
  • it  canzone d'autore, n f
  • en  singer-songwriter music, n

<Estils musicals > Música del món>

Definició
Estil de cançó influenciat pel rock, el pop i el folk, en què un cantautor, generalment com a solista només amb una guitarra o un piano però també al capdavant d'un grup reduït de músics, canta les seves pròpies cançons en les quals el missatge de la lletra, sobre temes socials, polítics i filosòfics, però també d'amor, té molta importància a banda de la música.

Nota

  • Als Països Catalans, la cançó d'autor es va difondre i implantar especialment a partir dels anys seixanta i setanta del segle XX, influenciada per la cançó francesa i italiana, a partir del col·lectiu d'Els Setze Jutges que va ser el germen del moviment de la Nova Cançó. La cançó d'autor també s'ha estès a Euskadi, l'Euskal Kantagintza Berria va ser impulsada a partir del col·lectiu de cançó basca Ez Dok Amairu, a Galícia, amb el col·lectiu Voces Ceibes i la Nueva Canción a Espanya i l'Amèrica Llatina, especialment la Nueva Trova Cubana de Cuba.
cinema d'autor cinema d'autor

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cinema d'autor, n m
  • es  cine de autor, n m
  • fr  cinéma d'auteur, n m
  • en  auteur film, n

<Cinema>

coadjutor | coadjutora coadjutor | coadjutora

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  coadjutor | coadjutora, n m, f
  • es  coadjutor
  • fr  coadjuteur
  • en  coadjutor

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Sacerdot que ajuda el rector d'una parròquia en les funcions pròpies del ministeri pastoral.

Nota

  • En femení, en algunes esglésies derivades de la Reforma.
complement circumstancial complement circumstancial

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement circumstancial, n m
  • ca  adjunt circumstancial, n m sin. compl.
  • ca  circumstancial, n m sin. compl.
  • es  adjunto circunstancial
  • es  circunstancial
  • es  complemento circunstancial
  • fr  adjoint circonstanciel
  • fr  circonstanciel
  • fr  complément circonstanciel
  • en  adverbial adjunct
  • en  adverbial complement

<Lingüística>

Definició
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.

Nota

  • Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.
complement predicatiu optatiu complement predicatiu optatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement predicatiu optatiu, n m
  • ca  adjunt predicatiu, n m sin. compl.
  • es  adjunto predicativo
  • es  complemento predicativo optativo
  • fr  adjoint predicatif
  • fr  complément prédicatif optionnel
  • en  optional predicative complement
  • en  predicative adjunct

<Lingüística>

Definició
Predicatiu que no és exigit pel verb, que és l'element que aporta la predicació primària.

Nota

  • Per exemple, tranquil en Se'n va anar tranquil al treball.
compte deutor compte deutor

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  compte deutor, n m
  • es  cuenta deudora
  • en  debit account

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Compte que habitualment presenta saldo deutor.