Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "administrador" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció
- en m- ([NOM] mòbil)
- en m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE), n pl
- en m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-government (govern mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Com es pot dir m-commerce en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/198/).
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca òrgan administratiu, n m
- es órgano administrativo
- fr entité administrative
- fr organe administratif
- it organo amministrativo
- en administrative body
- ar هيئة إدارية
<Actors internacionals > Organitzacions internacionals>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca acció social de responsabilitat dels administradors, n f
- es acción derivada, n f
- es acción indirecta, n f
- es acción social de responsabilidad de los administradores, n f
- es demanda derivada, n f
- es demanda derivada de accionista, n f
- fr action dérivée, n f
- fr action sociale, n f
- en derivative action, n
- en derivative claim, n
- en derivative remedy, n
- en derivative suit, n
- en shareholder derivative suit, n
<Dret mercantil>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca acord administratiu, n m
- es acuerdo administrativo, n m
<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acord internacional administratiu, n m
- es acuerdo administrativo
- es acuerdo internacional administrativo
- fr accord administratif
- it accordo amministrativo
- en administrative agreement
- en international administrative agreement
- ar اتفاقية إدارية
<Dret internacional públic > Fonts>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte administratiu, n m
- es acto administrativo
<Dret públic>
Definició
Nota
-
Per acte administratiu es coneix la declaració jurídica que efectua una administració pública per manifestar una determinada voluntat, judici, coneixement o desig, en l'exercici de les seves potestats i funcions. Per mitjà dels actes administratius, les administracions duen a terme les seves actuacions, en aplicació de l'ordenament jurídic, i generen situacions jurídiques subjectives. Les característiques principals dels actes administratius són les següents: a) procedeixen d'una administració pública, incloent-hi els òrgans constitucionals quan exerceixen tasques administratives; b) tenen per regla general contingut normatiu (si bé s'esgoten en el moment en què es compleixen; són recurribles per via administrativa; no es publiquen sinó que es notifiquen; les sentències judicials que els afecten es limiten al cas tractat i no són aplicables a d'altres; poden ser emesos de manera oral, i hi ha actes administratius que revesteixen forma de disposició general i se sotmeten, aleshores, a les vies d'elaboració reglamentària); c) són singulars (fins i tot en els casos d'actes múltiples, que afecten una gran quantitat de persones) i aplicadors de potestats administratives al cas concret; d) són unilaterals (no cal un consentiment recíproc del destinatari), i e) són executius i executoris (es presumeixen vàlids i certs des del moment en què es produeixen —art. 56 i 93 al 100 Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [LRJAP]—, executivitat que només venç davant la suspensió cautelar, acordada administrativament o jurisdiccionalment).
Els actes han de ser produïts per l'administració pública competent per mitjà del procediment establert legalment, sota pena de nul·litat o anul·labilitat (art. 62.1 i 63 LRJAP). Es diferencien dels actes merament administratius per l'absència de les característiques esmentades (especialment, llur voluntat resolutòria), si bé poden generar responsabilitat de l'Administració pública o tenir altres conseqüències de dret públic. També s'exclou del concepte de acte administratiu l'acte polític (emanat d'òrgans de l'Administració pública), els actes de dret privat duts a terme per les administracions públiques (que se sotmeten al règim comú), els dictàmens, els informes i, finalment, les qualificacions registrals, encara que eventualment entrin en qüestions de dret administratiu.
Als actes administratius s'aplica, entre d'altres, el principi de conservació, segons el qual un acte viciat de nul·litat pot ser separat d'altres actes administratius independents no viciats, sempre que no hi hagi relació de causalitat. Les causes de nul·litat que els afecten s'han d'interpretar des de la perspectiva de la màxima conservació de l'acte possible. Les tècniques concretes d'aquest principi es materialitzen en la intransmissibilitat (els vicis d'un acte no impliquen els dels actes posteriors en el mateix procediment i independents del primer, de la mateixa manera que la nul·litat o l'anul·labilitat d'un acte no afecta les parts independents de la part viciada, llevat que sigui de tanta transcendència que sense ella l'acte no s'hauria dictat); en la conversió d'actes viciats (els actes nuls o anul·lables que contenen elements constitutius d'un altre acte produeixen els efectes d'aquest); en la conservació d'actes (en cas que es declari la nul·litat o l'anul·labilitat, s'ha d'acordar la conservació dels actes i els tràmits el contingut dels quals es mantindria igual si no s'hagués comès la infracció, de la mateixa manera que els tràmits d'un procediment acabat es poden aplicar al nou expedient que s'incoï), i en la convalidació d'actes anul·lables, esmenant-ne els vicis.
Els actes administratius poden ser objecte d'enjudiciament per l'ordre contenciós administratiu (art. 9.4 i 24 Llei orgànica del poder judicial i art. 1 Llei 29/1998, del 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, de l'Estat). Existeixen actes administratius exclosos d'impugnació jurisdiccional, com els de mer tràmit, les respostes a consultes dels ciutadans, els actes de naturalesa informativa o les certificacions, entre d'altres.
L'objecte d'un acte administratiu és l'efecte pràctic que l'Administració pretén obtenir, que ha de ser lícit (sota pena de nul·litat), possible (la impossibilitat pot ser material o real), determinat o susceptible de determinació i adequat a les finalitats que tingui, i ha de ser manifestació d'una potestat o funció pública. Quant a la finalitat, l'acte administratiu crea, modifica o extingeix situacions jurídiques d'acord amb les normes que aplica, en una subjecció estricta que es guia pel principi de congruència (en cas de vulneració d'aquest principi, s'esdevé una desviació de poder, o exercici de potestats administratives per aconseguir finalitats diferents de les fixades en l'ordenament). L'acte administratiu ha de respondre, també, com a requisit essencial, a una causa específica d'interès general fixada en les normes. En aquesta causa s'inscriuen els motius que han donat lloc a l'acte; si aquests falten —o la causa cessa—, cessen els efectes de l'acte (com succeeix amb la reversió expropiatòria, la revocació de llicències i la devolució de subvencions i ajudes per frau en l'activitat subvencionada).
Els actes administratius s'han d'exterioritzar, de manera verbal o escrita, depenent del contingut i de la naturalesa de l'acte de què es tracti, tot i que cal deixar constància dels primers en document escrit. Igualment, és vàlida la forma informàtica per als actes, sempre que hi hagi constància electrònica fidedigna de l'autor o autora i del destinatari o destinatària. Hi ha actes administratius definitius i de tràmit; actes que esgoten i que no esgoten la via administrativa; actes administratius favorables, desfavorables i de doble efecte; actes expressos, presumptes i tàcits i, finalment, actes discrecionals i reglats.
Els actes administratius poden ser contraris a dret si hi concorren les causes que estableixen els articles 62 i 63 de la LRJAP, defecte que deriva en una nul·litat radical, una anul·labilitat o una irregularitat no invalidant. Els actes han de ser comunicats als interessats, i tenen eficàcia a partir d'aquest moment. Aquesta comunicació pot adoptar forma de notificació o de publicació, aquesta segona subsidiària de la primera.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acte d'administració, n m
- es acto de administración
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte d'administració, n m
- es acto de administración
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La definició d'aquest concepte ha estat objecte de controvèrsia en la doctrina, ja sigui per l'interès teòric que té com per l'interès pràctic. Eva María Martínez Gallego assenyala tres grans corrents doctrinals sobre aquesta matèria: d'una banda, hi ha les teories que creuen que és possible una noció unitària d'acte d'administració (teories unitàries, dualistes i tripartites); d'altra banda, hi ha les que accepten l'existència de diferents nocions d'actes d'administració, i, finalment, les teories negatives, que neguen la possibilitat de donar un concepte de acte d'administració aïllat però n'admeten una noció sempre que es posi en relació amb el patrimoni i la noció de risc per al patrimoni. En aquesta línia, pel que fa a la teoria espanyola, gairebé tots els autors admeten la distinció tripartita en actes de conservació, d'administració i de disposició. Manuel Gritama González distingeix dues nocions possibles d'actes d'administració: d'una banda, una noció econòmica, atès que són el valor econòmic i la capacitat productiva dels béns el que constitueix la base de l'activitat de l'administració; i, de l'altra, admet que l'acte d'administració, com a acte econòmic, es transforma en jurídic quan es converteix en objecte de regulació del dret. Així, es produeix una limitació dels poders d'una persona sobre un patrimoni.
Els actes d'administració comporten un marge de discrecionalitat que consisteix a prendre decisions. En aquest sentit, la discrecionalitat és àmplia quan es regeix per valoracions d'oportunitat i és limitada quan es regeix per consideracions d'utilitat i de necessitat que han de ser degudament justificades a l'autoritat judicial. Alhora, el judici d'oportunitat està sotmès al principi de responsabilitat, que es regula per la diligència com a regla de conducta que limita la discrecionalitat i que té diversos models. El poden completar terceres persones pel consentiment o l'autoritat judicial.
Els actes d'administració i els de disposició, considerats jurídicament, no són excloents entre si i poden ser complementaris. Els actes d'administració normalment fan referència a una universalitat de béns, mentre que la disposició se sol utilitzar per a un bé concret. D'aquesta manera, l'administració d'un patrimoni plural pot consistir en actes de disposició dels béns integrants, en actes de creació de noves obligacions per als titulars patrimonials i d'ampliació de llur garantia patrimonial, i en actes de creació de garanties personals.
En aquest sentit, cal assenyalar que l'autorització judicial per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa o actes referents a un mateix negoci o societat no pot ser genèrica (art. 222-44.2 Codi civil de Catalunya [CCCat]). La raó d'això són dues regles pròpies de la universalitat: d'una banda, el principi de subrogació real fa que el patrimoni es conservi malgrat la sortida dels components substituïts per altres de nous. I, de l'altra, el principi d'autofinançament fa que despesa —o disposició— i conservació siguin compatibles, i també despesa i incorporació de nous components. A més, en tractar-se de béns concrets, l'administració pot consistir en la disposició tant dels béns com dels fruits.
Així mateix, el CCCat fa una altra distinció en el cas de la pàtria potestat. Diferencia entre actes d'administració ordinària i actes d'administració extraordinària (art. 236-8.2 CCCat): «a) en els actes d'administració ordinària i respecte a terceres persones de bona fe, es considera que cada progenitor actua amb el consentiment de l'altre; b) en els actes d'administració extraordinària, els progenitors han d'actuar conjuntament o bé, si ho fan individualment, amb el consentiment exprés de l'altre. Són actes d'administració extraordinària els que requereixen l'autorització judicial; c) en els actes de necessitat urgent i en els que, d'acord amb l'ús social o les circumstàncies familiars, normalment fa una persona sola, qualsevol dels progenitors pot actuar indistintament».
Per tant, són actes d'administració ordinària els que no necessiten autorització, com ara matricular els fills a l'escola. Respecte d'això, Martín Garrido Melero planteja l'admissió o no de l'exercici solidari de la pàtria potestat per als actes d'administració ordinària. El problema és saber si l'òrgan legislador català es refereix a una simple protecció de la tercera persona o a una legitimació veritable per a actuar, és a dir, si l'òrgan legislador obliga els pares a actuar conjuntament. Garrido s'inclina per considerar-la una norma de protecció per a terceres persones: els pares han de comparèixer conjuntament per a formalitzar actes d'administració ordinària i, en el cas d'actuar un de sol, el tercer de bona fe sempre queda protegit perquè es presumeix que un dels membres de la parella actua amb el consentiment de l'altre.
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca administració, n f
- es administración
- fr administration
- en administration
<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca administració, n f
- es administración
- fr administration
- en administration
<Infermeria > Gestió administrativa>
