Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "afincar" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sufix -itzar o -ificar?
<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>
Definició
- El sufix -itzar indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix. Pel que fa a qüestions formals, té les característiques següents:
(1) S'adjunta a noms comuns.
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: canal --> canalitzar; clima --> climatitzar; senyal --> senyalitzar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemple: alcohol --> alcoholitzar, alcoholitzar-se; vapor --> vaporitzar, vaporitzar-se; desert --> desertitzar, desertitzar-se
. Verbs intransitius (grup més reduït)
Exemple: agonia --> agonitzar; teoria --> teoritzar
- El sufix -ificar indica igualment l'acció de transformar alguna cosa en el que indica el nom a què s'adjunta el sufix, només que sovint són operacions tècniques en què actua voluntàriament un agent. Les característiques formals són les següents:
(1) S'adjunta a noms comuns i a arrels cultes.
Exemples de noms comuns: mòmia --> momificar; gas --> gasificar
Exemples d'arrels cultes: acet- --> acetificar; aur- --> aurificr; lign- --> lignificar
(2) Els verbs resultants poden ser:
. Verbs transitius (grup més nombrós).
Exemples: classe --> classificar; cos --> cosificar; escena --> escenificar
. Parella de verb transitiu i verb intransitiu pronominal relacionats.
Exemple: mòmia --> momiificar, momificar-se; gas --> gasificar, gasificar-se
En la tria d'un o altre sufix per a la formació d'un neologisme, doncs, convé tenir en compte els matisos semàntics i les restriccions morfològiques que solen caracteritzar cada sufix.
Nota
- 1. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "10.2.3.1 La verbalització a partir d'una base nominal" (punts b i c, pàg. 406-7) de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa.
- 2. Podeu consultar una aplicació d'aquest criteri a la fitxa CRITERI espaguetitzar i espaguetització o bé espaguetificar i espaguetificació?
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tifinag, tifinac, tifinagh, afinag, neotifinag o libicotifinag?
- es tifinagh, n m
- es tifinar, n m
- fr tifinagh, n m
- pt tifinagh, n m
- en tifinagh, n
- en tifinar, n
- de Tifinagh, n n
- de Tifinar, n n
<Llengua. Literatura > Lingüística>
Definició
Els motius de la tria de tifinag (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació adequada a l'ortografia catalana de la forma tifinagh, que és la més coneguda internacionalment.
(2) Es documenta en obres lexicogràfiques i textos d'especialitat en català.
(3) S'allunya molt poc formalment de tifinagh.
(4) No planteja dubtes de pronúncia, ja que en català la terminació -ag es pronuncia [ak] (per exemple, arxipèlag, cartílag, esòfag o gag). Aquesta pronúncia amb una oclusiva final és la que se sol donar en català a aquest terme, encara que l'original tifinagh vol reflectir que en amazic el so final és una fricativa gutural, semblant a una erra francesa.
(5) Té el vistiplau dels especialistes.
En canvi, *tifinagh i *tifinac presenten problemes gràfics:
- *Tifinagh recull una grafia gh final estranya al català, que podria generar dubtes sobre la pronúncia que ha de tenir.
- *Tifinac s'allunya innecessàriament de la forma original, ja que la grafia tifinag ja s'acorda a la pronúncia habitual.
També tenen problemes les formes *afinag, *neotifinag i *libicotifinag, en aquest cas de tipus conceptual:
- *Afinag (i les possibles variants *afinagh i *afinac), que correspon al nom estricte de l'alfabet en amazic segons el experts, no és coneguda internacionalment.
- *Neotifinag (i les possibles variants *neotifinagh i *neotifinac) identifica una de les versions modernes d'aquesta escriptura, desenvolupada als anys seixanta del segle XX per lingüistes.
- *Libicotifinag (i les possibles variants *libicotifinagh i *libicotifinac) pot fer pensar que fa referència a una suposada variant líbica del tifinag, quan el que vol indicar és que és un alfabet d'arrels líbiques.
El tifinag és l'alfabet de l'amazic, d'origen incert i probablement d'arrels líbiques.
Nota
- 1. Tot i que en amazic tifinag és un nom femení plural (el sentit estricte és 'conjunt de lletres de l'escriptura amaziga'), en català s'aprova com a nom masculí singular. El singular es justifica perquè es pren com a denominació de l'alfabet, i el masculí, perquè ja té aquest gènere en català i en altres llengües romàniques (probablement, pel referent alfabet i per la terminació).
- 2. La solució no és paral·lela a la donada a amazic (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT). El motiu és que una forma catalana *amazig (a partir de l'original amazigh) hauria pogut donar lloc en català a la pronúncia errònia *amazitx (de manera anàloga a mig).
- 3. Podeu consultar la fitxa completa de tifinag al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el tifinag?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/18/).
<Militar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a alinear-se!, interj
- es ¡a alinearse!
- fr alignez-vous!
- en align!
- en fall in!
<Militar>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acinós -osa, adj
- es acinoso -sa, adj
- es acinar, adj sin. compl.
- fr acineux -euse, adj
- en acinar, adj
- en acinic, adj sin. compl.
- en acinous, adj sin. compl.
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca administrador de finques | administradora de finques, n m, f
- es administrador de fincas
- fr administrateur de la propriété
- en property administrator
- en property manager
<Economia. Empresa > Ocupacions>
Definició
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca adoptar, v tr
- ca afillar, v tr sin. compl.
- es adoptar
- es ahijar
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adoptar, v tr
- ca afillar, v tr sin. compl.
- ca afillar-se, v tr pron sin. compl.
- es adoptar
- es ahijar
- es prohijar
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Les persones que han estat adoptades tenen dret a heretar, igual que qualsevol fill biològic.
Ex.: Tota persona que ha estat afillada pot tenir accés a la partida de naixement del Registre civil.
Ex.: Les famílies que es volen afillar un infant han de seguir un procés de formació i són avaluades per equips tècnics competents.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afanar, v tr
- ca furtar, v tr
- es afanar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'han detingut perquè ha afanat objectes de valor a desenes de turistes.
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca afilar, v tr
- es afilar
- en sharpen, to
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afilar, v tr
- es afilar, v tr
- fr affûter, v tr
- en grind, to, v tr
- en sharpen, to, v tr
- de scharfen, v tr
- de schleifen, v tr
<Enginyeria>
