Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aliat | aliada, n m, f
es aliado | aliada, n m, f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

ca aliat | aliada, n m, f
es aliado | aliada, n m, f
fr allié | alliée, n m, f
en ally, n

<LGBT > Societat > Activisme>

Definició

Persona que, sense identificar-se com a LGBT, dona suport als drets de la comunitat LGBT.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca aliat | aliada, n m, f
es aliado | aliada
fr allié | alliée
it alleato | alleata
en ally
ar حليف | حليفة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició

Estat que accedeix a donar suport a un altre estat en temps de guerra o de pau i, en general, de manera oficial per mitjà d'una aliança.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca aliatge mecànic, n m
es aleación mecánica
es aleado mecánico
fr alliage mécanique
en mechanical alloying

<Indústria > Indústria metal·lúrgica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca allisada, n f
es alisado
en smoothing

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició

Acabat de la ceràmica consistent a eliminar-ne les irregularitats de la superfície.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca allisat, n m
es alisado
es intonaco
fr intonaco
fr lissé
it intonaco
en intonaco
en plaster finish

<Arts > Pintura>

Definició

Capa fina de morter de calç i sorra, en una proporció de tres parts de calç per una de sorra, amb un gruix aproximat d'entre 3 i 5 mm, que s'aplica a una superfície mural després del remolinat per a pintar-hi al fresc.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca allisatge, n m
es alisado

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Acció d'allisar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca allisatge, n m
es alisado
fr lustrage
en fur finishing

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alosa, n f
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca falsa saboga, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca saboga, n f sin. compl.
ca saboga falsa, n f sin. compl.
ca aixavo [mascle], n m var. ling.
nc Alosa agone
nc Alosa fallax nilotica var. ling.
es saboga
es saboga falsa
fr alose-finte
it alose
en shad
de Alose

<Peixos > Clupeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alosa, n f
ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
ca falsa saboga, n f sin. compl.
ca guerxa, n f sin. compl.
ca saboga, n f sin. compl.
ca saboga falsa, n f sin. compl.
ca aixavo [mascle], n m var. ling.
nc Alosa agone
nc Alosa fallax nilotica var. ling.
es saboga
es saboga falsa
fr alose-finte
it alose
en shad
de Alose

<Peixos > Clupeids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "aixadó" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició