Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ajeures" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca ganivet amb fulla perforada, n m
- es cuchillo con hoja perforada, n m
- fr couteau à lame ajourée, n m
- fr couteau ajouré, n m
- en soft cheese knife, n
<Formatges > Estris per al consum de formatge>
Definició
Nota
- Un ganivet amb fulla perforada pot tenir doble punta o no.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca herba d'olives, n f
- ca saborija, n f sin. compl.
- ca sajolida, n f sin. compl.
- es ajedrea, n f
- es hierba oliva, n f
- es morquera, n f
- fr sarriette des montagnes, n f
- en winter savory, n
- nc Satureja montana
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura, n f
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca heurera, n f sin. compl.
- ca hedrera, n f alt. sin.
- ca heura (fruit), n f alt. sin.
- ca heura forastera, n f alt. sin.
- ca heures, n f pl alt. sin.
- ca deura, n f var. ling.
- ca edra, n f var. ling.
- ca elres, n f pl var. ling.
- ca eubra, n f var. ling.
- ca eurera, n f var. ling.
- ca fedra, n f var. ling.
- ca gedra, n f var. ling.
- ca hèdera, n f var. ling.
- ca hedra trepadora, n f var. ling.
- ca helra, n f var. ling.
- ca lledrera, n f var. ling.
- ca lleura, n f var. ling.
- ca xedra, n f var. ling.
- nc Hedera helix L.
<Botànica > araliàcies>
Nota
- MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura, n f
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca heurera, n f sin. compl.
- ca hedrera, n f alt. sin.
- ca heura (fruit), n f alt. sin.
- ca heura forastera, n f alt. sin.
- ca heures, n f pl alt. sin.
- ca deura, n f var. ling.
- ca edra, n f var. ling.
- ca elres, n f pl var. ling.
- ca eubra, n f var. ling.
- ca eurera, n f var. ling.
- ca fedra, n f var. ling.
- ca gedra, n f var. ling.
- ca hèdera, n f var. ling.
- ca hedra trepadora, n f var. ling.
- ca helra, n f var. ling.
- ca lledrera, n f var. ling.
- ca lleura, n f var. ling.
- ca xedra, n f var. ling.
- nc Hedera helix L.
<Botànica > araliàcies>
Nota
- MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hora punta, n f
- es hora punta
- es prime time
- fr heure de plus grande écoute
- fr heure de pointe
- fr heures de grande écoute
- fr période de pointe
- fr prime time
- en peak time
- en prime time
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>
Definició
Nota
- Pel que fa a la compra de temps publicitari, és la franja horària més cara.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca incompliment de deures inherents al comandament, n m
- es incumplimiento de deberes inherentes al mando, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jornada laboral, n f
- ca jornada de treball, n f sin. compl.
- es jornada de trabajo
- es jornada laboral
- fr durée du travail
- fr heures ouvrables
- en hours of work
- en working hours
<Recursos humans > Relacions laborals i administració de personal > Jornada de treball>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca llibre d'hores, n m
- es libro de horas
- fr livre d'heures
- en book of hours
<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>
