Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ajustament" dins totes les àrees temàtiques
<Matemàtiques > Estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bondat d'ajust, n f
- es bondad de ajuste
- fr précision de l'ajustement
- fr qualité de l'ajustement
- fr validité de l'ajustement
- en goodness of fit
<Matemàtiques > Estadística>
Definició
<Matemàtiques > Estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bondat d'ajust, n f
- es bondad de ajuste
- fr précision de l'ajustement
- fr qualité de l'ajustement
- fr validité de l'ajustement
- en goodness of fit
<Matemàtiques > Estadística>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca caça per acostament, n f
- es caza a rececho
- fr chasse à l'approche
- en stalking
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca cabussament, n m
- ca cabussament real, n m sin. compl.
- es buzamiento
- es buzamiento real
- en dip
- en true dip
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca calibratge d'apuntament, n m
- es calibración de apuntamiento
- en boresighting
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
El calibratge d'apuntament és necessari per a orientar el sensor a allò que hom vol observar, tenint en compte no només que aproximadament apunti on interessa, sinó que la seva posició angular relativa al sistema de navegació inercial sigui molt ben coneguda, ja que és important per a aconseguir un bon control de l'apuntament i no introduir errors sistemàtics en les mesures de l'actitud. En el cas dels radars és important per a aconseguir que l'antena estigui orientada en la direcció de màxim guany.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca calibratge d'apuntament, n m
- es calibración de apuntamiento
- en boresighting
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
El calibratge d'apuntament és necessari per a orientar el sensor a allò que hom vol observar, tenint en compte no només que aproximadament apunti on interessa, sinó que la seva posició angular relativa al sistema de navegació inercial sigui molt ben coneguda, ja que és important per a aconseguir un bon control de l'apuntament i no introduir errors sistemàtics en les mesures de l'actitud. En el cas dels radars és important per a aconseguir que l'antena estigui orientada en la direcció de màxim guany.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca calibratge d'apuntament, n m
- es calibración de apuntamiento
- en boresighting
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
El calibratge d'apuntament és necessari per a orientar el sensor a allò que hom vol observar, tenint en compte no només que aproximadament apunti on interessa, sinó que la seva posició angular relativa al sistema de navegació inercial sigui molt ben coneguda, ja que és important per a aconseguir un bon control de l'apuntament i no introduir errors sistemàtics en les mesures de l'actitud. En el cas dels radars és important per a aconseguir que l'antena estigui orientada en la direcció de màxim guany.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca capacitat d'apuntament, n f
- es capacidad de apuntamiento
- en pointing capability
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
La capacitat d'apuntament és una propietat implementada sobretot en sensors embarcats en satèl·lits heliosíncrons, de resolució espacial elevada (d'alguns centímetres a pocs metres) i dallada estreta (per exemple, 10 km), ja que, si no en disposessin, el temps de revisita equivaldria a la resolució temporal i en òrbites subrecurrents hi hauria àrees mai visitades, mentre que en òrbites no subrecurrents podrien trigar moltíssims mesos a tornar a observar una zona. La capacitat d'apuntament permet també augmentar el FOR molt més enllà de l'estricte FOV.
Cal indicar, però, que la possibilitat de programar observacions reiterades sobre una mateixa zona a base de desviar la visió nadiral quan el satèl·lit fa una òrbita propera a la zona d'estudi té implicacions no només en la geometria de la imatge captada (que resulta més distorsionada), sinó també en el fet que es deixa d'observar el nadir (i, per tant, altres zones) de forma periòdica, amb la qual cosa la resolució temporal del sensor deixa de ser una propietat útil des del punt de vista del seu arxiu històric d'observacions, fet que provoca que aquests instruments no acostumin a proporcionar un seguiment continuat de tota la superfície del planeta, sinó que més aviat cobreixen àrees sota demanda. La capacitat d'apuntament se sol donar com una magnitud angular, i la més freqüent és la capacitat d'apuntament transversal a la traça, tot i que existeix també en altres direccions.
És un exemple de satèl·lit amb capacitat d'apuntament l'IKONOS. Són exemples de sensors satel·litaris amb capacitat d'apuntament l'ASTER i l'HRG. Són exemples de sensors aeroportats amb capacitat d'apuntament l'ADS40 i el DAIS-16115.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca capacitat d'apuntament, n f
- es capacidad de apuntamiento
- en pointing capability
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
La capacitat d'apuntament és una propietat implementada sobretot en sensors embarcats en satèl·lits heliosíncrons, de resolució espacial elevada (d'alguns centímetres a pocs metres) i dallada estreta (per exemple, 10 km), ja que, si no en disposessin, el temps de revisita equivaldria a la resolució temporal i en òrbites subrecurrents hi hauria àrees mai visitades, mentre que en òrbites no subrecurrents podrien trigar moltíssims mesos a tornar a observar una zona. La capacitat d'apuntament permet també augmentar el FOR molt més enllà de l'estricte FOV.
Cal indicar, però, que la possibilitat de programar observacions reiterades sobre una mateixa zona a base de desviar la visió nadiral quan el satèl·lit fa una òrbita propera a la zona d'estudi té implicacions no només en la geometria de la imatge captada (que resulta més distorsionada), sinó també en el fet que es deixa d'observar el nadir (i, per tant, altres zones) de forma periòdica, amb la qual cosa la resolució temporal del sensor deixa de ser una propietat útil des del punt de vista del seu arxiu històric d'observacions, fet que provoca que aquests instruments no acostumin a proporcionar un seguiment continuat de tota la superfície del planeta, sinó que més aviat cobreixen àrees sota demanda. La capacitat d'apuntament se sol donar com una magnitud angular, i la més freqüent és la capacitat d'apuntament transversal a la traça, tot i que existeix també en altres direccions.
És un exemple de satèl·lit amb capacitat d'apuntament l'IKONOS. Són exemples de sensors satel·litaris amb capacitat d'apuntament l'ASTER i l'HRG. Són exemples de sensors aeroportats amb capacitat d'apuntament l'ADS40 i el DAIS-16115.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca capacitat d'apuntament, n f
- es capacidad de apuntamiento
- en pointing capability
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
La capacitat d'apuntament és una propietat implementada sobretot en sensors embarcats en satèl·lits heliosíncrons, de resolució espacial elevada (d'alguns centímetres a pocs metres) i dallada estreta (per exemple, 10 km), ja que, si no en disposessin, el temps de revisita equivaldria a la resolució temporal i en òrbites subrecurrents hi hauria àrees mai visitades, mentre que en òrbites no subrecurrents podrien trigar moltíssims mesos a tornar a observar una zona. La capacitat d'apuntament permet també augmentar el FOR molt més enllà de l'estricte FOV.
Cal indicar, però, que la possibilitat de programar observacions reiterades sobre una mateixa zona a base de desviar la visió nadiral quan el satèl·lit fa una òrbita propera a la zona d'estudi té implicacions no només en la geometria de la imatge captada (que resulta més distorsionada), sinó també en el fet que es deixa d'observar el nadir (i, per tant, altres zones) de forma periòdica, amb la qual cosa la resolució temporal del sensor deixa de ser una propietat útil des del punt de vista del seu arxiu històric d'observacions, fet que provoca que aquests instruments no acostumin a proporcionar un seguiment continuat de tota la superfície del planeta, sinó que més aviat cobreixen àrees sota demanda. La capacitat d'apuntament se sol donar com una magnitud angular, i la més freqüent és la capacitat d'apuntament transversal a la traça, tot i que existeix també en altres direccions.
És un exemple de satèl·lit amb capacitat d'apuntament l'IKONOS. Són exemples de sensors satel·litaris amb capacitat d'apuntament l'ASTER i l'HRG. Són exemples de sensors aeroportats amb capacitat d'apuntament l'ADS40 i el DAIS-16115.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
