Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca àlan, n m
es alan-batu, n m
fr alan-batu, n m
en alan, n
nc Carapa guianensis
nc Shorea albida

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca àlan, n m
es alan-batu, n m
es alan, n m sin. compl.
es meranti rojo claro, n m sin. compl.
fr alan-batu, n m
en alan, n
en light red meranti, n
en meraka, n
en red selangan, n
eu alan-batu, n
nc Shorea albida

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àlber, n m
ca alba, n f sin. compl.
ca arbre blanc, n m sin. compl.
ca clop blanc, n m sin. compl.
ca poll blanc, n m sin. compl.
ca xop blanc, n m sin. compl.
ca alba borda, n f alt. sin.
ca alba vera, n f alt. sin.
ca àlber blanc, n m alt. sin.
ca àlber cotoner, n m alt. sin.
ca àlber ver, n m alt. sin.
ca albes, n f pl alt. sin.
ca mosquiter, n m alt. sin.
ca mosquitera, n f alt. sin.
ca om blanc, n m alt. sin.
ca poll, n m alt. sin.
ca poll alba, n m alt. sin.
ca poll àlber, n m alt. sin.
ca pollanc, n m alt. sin.
ca pollancre, n m alt. sin.
ca polls blancs, n m pl alt. sin.
ca pòpul, n m alt. sin.
ca pòpul àlber, n m alt. sin.
ca pòpul blanc, n m alt. sin.
ca xop, n m alt. sin.
ca xop ver, n m alt. sin.
ca abre blanc, n m var. ling.
ca albà, n m var. ling.
ca alba blanc, n m var. ling.
ca alba cotoner, n m var. ling.
ca alba ver, n m var. ling.
ca albar, n m var. ling.
ca alber, n m var. ling.
ca albi, n m var. ling.
ca albí, n m var. ling.
ca albre blanc, n m var. ling.
ca auba, n f var. ling.
ca aubar, n m var. ling.
ca auber, n m var. ling.
ca àuber, n m var. ling.
ca aubes, n f pl var. ling.
ca aubi, n m var. ling.
ca orm blanc, n m var. ling.
ca poll albà, n m var. ling.
ca popul alber, n m var. ling.
ca popul blanc, n m var. ling.
nc Populus alba L.

<Botànica > salicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àlber, n m
ca alba, n f sin. compl.
ca arbre blanc, n m sin. compl.
ca clop blanc, n m sin. compl.
ca poll blanc, n m sin. compl.
ca xop blanc, n m sin. compl.
ca alba borda, n f alt. sin.
ca alba vera, n f alt. sin.
ca àlber blanc, n m alt. sin.
ca àlber cotoner, n m alt. sin.
ca àlber ver, n m alt. sin.
ca albes, n f pl alt. sin.
ca mosquiter, n m alt. sin.
ca mosquitera, n f alt. sin.
ca om blanc, n m alt. sin.
ca poll, n m alt. sin.
ca poll alba, n m alt. sin.
ca poll àlber, n m alt. sin.
ca pollanc, n m alt. sin.
ca pollancre, n m alt. sin.
ca polls blancs, n m pl alt. sin.
ca pòpul, n m alt. sin.
ca pòpul àlber, n m alt. sin.
ca pòpul blanc, n m alt. sin.
ca xop, n m alt. sin.
ca xop ver, n m alt. sin.
ca abre blanc, n m var. ling.
ca albà, n m var. ling.
ca alba blanc, n m var. ling.
ca alba cotoner, n m var. ling.
ca alba ver, n m var. ling.
ca albar, n m var. ling.
ca alber, n m var. ling.
ca albi, n m var. ling.
ca albí, n m var. ling.
ca albre blanc, n m var. ling.
ca auba, n f var. ling.
ca aubar, n m var. ling.
ca auber, n m var. ling.
ca àuber, n m var. ling.
ca aubes, n f pl var. ling.
ca aubi, n m var. ling.
ca orm blanc, n m var. ling.
ca poll albà, n m var. ling.
ca popul alber, n m var. ling.
ca popul blanc, n m var. ling.
nc Populus alba L.

<Botànica > salicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca àvar
ca daguestànic sin. compl.
cod Авар мацIцI (Awar mats'ts')
cod МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
ar الأوارية
cy Avar
cy Dagestanig sin. compl.
de Awarisch
de Avarisch sin. compl.
de Dagestanisch sin. compl.
en Avar
en Dagestani sin. compl.
es avar
eu avarera
eu dagestanera sin. compl.
fr avar
fr daguestanien sin. compl.
gn avar
it avaro
ja アヴァル語
nl Avaars
nl Dagestaans sin. compl.
pt avar
ru Аварский язык
ru Дагестанский (устар) sin. compl.
tmh tavaract
zh 阿瓦尔语
scr Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.

En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.

La llengua es divideix en tres blocs dialectals:

- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.

Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.

L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.

Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.

Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.

Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àvar -a, n m, f
es ávaro

<Història>

Definició

Individu d'un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l'Azerbaitjan.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca abar
ca missong
ca kinabe sin. compl.
de Abar
de Bejune sin. compl.
de Mijong sin. compl.
de Missong sin. compl.
en Missong / abar
en Kinabe sin. compl.
es missong / abar
es kinabe sin. compl.
eu missong / abar
eu kinabe sin. compl.
fr abar
fr mijong sin. compl.
fr missong sin. compl.
gl missong / abar
gl kinabe sin. compl.
it missong / abar
it kinabe sin. compl.
nl Missong-Abar
nl Abar sin. compl.
nl Mijong sin. compl.
nl Missong sin. compl.
pt missong / abar
pt kinabe sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.

Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

ca agar, n m
ca agar-agar, n m
es agar
es agar-agar
fr agar
fr agar-agar
en agar
cod E 406

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Espessidor>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

ca agar, n m
ca agar-agar, n m
es agar
es agar-agar
fr agar
fr agar-agar
en agar
cod E 406

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Espessidor>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca agar-agar, n m
ca agar, n m sin. compl.
ca gelosa, n f sin. compl.
es agar
es agar-agar
es gelosa
fr agar
fr agar-agar
fr gélose
en agar
en agar-agar
en gelose

<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>

Definició

Substància mucilaginosa abundant a la capa externa de la paret cel·lular d'algunes algues vermelles, emprada en alimentació, en microbiologia i, en certes cultures, com a substància medicinal.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "alar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició