Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alarona" dins totes les àrees temàtiques
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a l'amazona, adv
- ca a la closa, adv
- es a la amazona
- es a la mujeriega
- es a mujeriegas
- es a sentadillas
- fr à l'écuyère
- fr en amazone
- en side-saddle
<Esport > 12 Esports eqüestres>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Acarina
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Aquest ordre comprèn els subordres Astigmata, Mesostigmata, Prostigmata i Metastigmata, i els seus individus reben el nom d'àcars, excepte els del subordre Metastigmata que sovint no reben aquest nom. És l'únic ordre d'aràcnids amb espècies paràsites, agents de diferents acariosis i ixodidosis.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Acarina
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Aquest ordre comprèn els subordres Astigmata, Mesostigmata, Prostigmata i Metastigmata, i els seus individus reben el nom d'àcars, excepte els del subordre Metastigmata que sovint no reben aquest nom. És l'únic ordre d'aràcnids amb espècies paràsites, agents de diferents acariosis i ixodidosis.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Acarina
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Aquest ordre comprèn els subordres Astigmata, Mesostigmata, Prostigmata i Metastigmata, i els seus individus reben el nom d'àcars, excepte els del subordre Metastigmata que sovint no reben aquest nom. És l'únic ordre d'aràcnids amb espècies paràsites, agents de diferents acariosis i ixodidosis.
<Ciències de la vida > Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca agarosa, n f
- es agarosa
- fr agarose
- en agarose
<Immunologia > Metodologia i experimentació > Material i animals d'experimentació>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca agarosa, n f
- es agarosa
- fr agarose
- en agarose
<Immunologia > Metodologia i experimentació > Material i animals d'experimentació>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca agarosa, n f
- es agarosa, n f
- fr agarose, n f
- en agarose, n
<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aguaruna
- ca aguajun sin. compl.
- ca ahuajún sin. compl.
- ca awajún sin. compl.
- ca awaruna sin. compl.
- cod ayents
- ar أغوارونية
- cy Aguaruna
- cy Aguajun sin. compl.
- cy Ahuajún sin. compl.
- cy Awajún sin. compl.
- cy Awaruna sin. compl.
- de Aguaruna
- de Aguajun sin. compl.
- de Ahuajún sin. compl.
- de Awahun sin. compl.
- de Awajún sin. compl.
- en Aguaruna
- en Aguajun sin. compl.
- en Ahuajun sin. compl.
- en Awajun sin. compl.
- en Awaruna sin. compl.
- es aguaruna
- es aguajun sin. compl.
- es ahuajún sin. compl.
- es awajún sin. compl.
- es awaruna sin. compl.
- eu awajunera
- eu aguajun sin. compl.
- eu aguaruna sin. compl.
- eu ahuajún sin. compl.
- eu awajún sin. compl.
- eu awaruna sin. compl.
- fr aguaruna
- fr aguajun sin. compl.
- fr ahuajún sin. compl.
- fr awajún sin. compl.
- fr awaruna sin. compl.
- gl aguaruna
- gl aguajun sin. compl.
- gl ahuajún sin. compl.
- gl awajún sin. compl.
- gl awaruna sin. compl.
- gn aguaruna
- gn aguajun sin. compl.
- gn ahuajun sin. compl.
- gn awajun sin. compl.
- gn awaruna sin. compl.
- it aguaruna
- it awajun sin. compl.
- ja アワジュナ語
- ja アワルナ語、アワジュン語 sin. compl.
- nl Aguaruna
- nl Aguajun sin. compl.
- nl Ahuajún sin. compl.
- nl Awajún sin. compl.
- nl Awaruna sin. compl.
- pt aguaruna
- pt aguajun sin. compl.
- pt ahuajún sin. compl.
- pt awajún sin. compl.
- pt awaruna sin. compl.
- ru Агуаруна
- ru Авахун sin. compl.
- ru Ауахун sin. compl.
- ru Аваруна sin. compl.
- ru Агуахун sin. compl.
- ru Ауаруна sin. compl.
- sw Aguaruna
- sw Aguajun sin. compl.
- sw Ahuajún sin. compl.
- sw Awajún sin. compl.
- sw Awaruna sin. compl.
- tmh Tagwarunt
- zh 阿瓜鲁纳
- zh 阿华均 sin. compl.
- zh 阿瓜均 sin. compl.
- zh 阿瓦均 sin. compl.
- zh 阿瓦鲁纳 sin. compl.
<Jívaro>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Perú>
Definició
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
