Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "albardar" dins totes les àrees temàtiques

herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

herba matapolls herba matapolls

<Neurologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba matapolls, n f
  • es  albarraz
  • es  hierba piojera
  • nc  Delphinium staphisaria

<Neurologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Definició
Planta de la família de les ranunculàcies que conté delfinina, tòxic que paralitza el sistema nerviós central. La intoxicació és semblant a la de l'acònit.
Laylat al-Bara'ah Laylat al-Bara'ah

<Islam>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Laylat al-Bara'ah, n f
  • ca  Shab-e Bara'at

<Religions > Islam>

Definició
Nit de la lluna plena en què el profeta Muhàmmad va entrar a la Meca.

Nota

  • Hom creu que la Laylat al-Bara'ah és la nit en què Al·là escriu el destí dels fidels i allibera els seus servents pecadors que estaven predestinats a l'infern (Jahannam). Se celebra la nit del 14 al 15 de sa'ban, el vuitè mes del calendari islàmic, principalment al Pakistan i entre els musulmans d'aquesta procedència. Es tracta d'un temps de preparació per al mes del ramadà, el qual s'inicia quinze dies després de la Laylat al-Bara'ah. Els musulmans preguen a Al·là i reciten l'Alcorà durant tota la nit a fi d'obtenir el perdó dels seus pecats i un destí favorable per a l'any nou que està a punt de començar. Així mateix, es preparen dolços i menjars que es reparteixen entre els més pobres. Els àrabs salafistes no celebren aquest dia de festa.
  • Shab-e Bara'at és la denominació que rep la Laylat al-Bara'ah en el xiisme, el qual commemora el naixement del dotzè i darrer imam, Muhàmmad al-Mahdí.
  • La denominació Laylat al-Bara'ah significa 'la nit de l'alliberament'.
llengua de signes albanesa llengua de signes albanesa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes albanesa
  • cod  gjuha e Shenjave Shqipe
  • ar  لغة الإشارات الألبانية
  • cy  Iaith arwyddion Albania
  • de  Albanische Gebärdensprache
  • en  Albanian Sign Language
  • es  lengua de signos albanesa
  • eu  albaniar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes albanaise
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Alvanésa
  • nl  Albanese Gebarentaal
  • pt  língua gestual albanesa
  • ru  Албанский язык жестов
  • zh  阿尔巴尼亚手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Albània>

Definició
La llengua de signes albanesa és la llengua de la comunitat sorda d'Albània. Tot i això, l'oposició del règim comunista albanès (1945-1991) al seu ús ha fet que s'hagi desenvolupat en nombroses variants i que hagi estat bandejada de l'educació dels infants sords.

La situació ha anat canviant els darrers anys, quan l'ús de la llengua de signes s'ha desenvolupat i modernitzat, sobretot a les ciutats. Així, actualment, s'està treballant en l'estandardització de la llengua de signes albanesa i l'elaboració d'un diccionari.

També el govern d'Albània i la televisió pública estan preparant un butlletí de notícies de quinze minuts en llengua de signes albanesa.
lligament d'Albarrán i Cathelin lligament d'Albarrán i Cathelin

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lligament d'Albarrán i Cathelin, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascun dels lligaments propis de les càpsules suprarenals: suprarenoaòrtic, suprarenocaval i suprarenodiafragmàtic.
llista de paqueteria llista de paqueteria

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  llista de paqueteria, n f
  • es  albarán [ES], n m
  • es  lista de embalaje [ES], n f
  • es  lista de empaque [MX], n f
  • es  nota de expedición [ES], n f
  • fr  bordereau d'expédition, n m
  • fr  bordereau de colisage, n m
  • fr  colisage, n m
  • fr  liste de colisage, n f
  • en  packaging list, n
  • en  packing list, n
  • it  bolla di accompagnamento, n f
  • it  documento di consegna, n m
  • it  documento di trasporto, n m
  • it  DDT, n m sigla

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Document emès per l'exportador que descriu detalladament la mercaderia que compon una expedició pel que fa al contingut, el nombre d'unitats envasades, el tipus d'embalatge, el pes net, el pes brut, etc.
llista de paqueteria llista de paqueteria

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  llista de paqueteria, n f
  • es  albarán [ES], n m
  • es  lista de embalaje [ES], n f
  • es  lista de empaque [MX], n f
  • es  nota de expedición [ES], n f
  • fr  bordereau d'expédition, n m
  • fr  bordereau de colisage, n m
  • fr  colisage, n m
  • fr  liste de colisage, n f
  • en  packaging list, n
  • en  packing list, n
  • it  bolla di accompagnamento, n f
  • it  documento di consegna, n m
  • it  documento di trasporto, n m
  • it  DDT, n m sigla

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Document emès per l'exportador que descriu detalladament la mercaderia que compon una expedició pel que fa al contingut, el nombre d'unitats envasades, el tipus d'embalatge, el pes net, el pes brut, etc.
monteia monteia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  monteia, n f
  • es  alfarda
  • es  par
  • fr  arbalétrier
  • en  principal rafter

<Fusteria > Construccions > Cobertes>

Definició
Cadascuna de les dues bigues inclinades d'un cavall que defineixen els dos pendents i sostenen les bigues més petites, damunt de les quals és constituïda la teulada.
monteia monteia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  monteia, n f
  • es  alfarda, n f
  • es  par, n m
  • fr  arbalétrier, n m
  • en  principal rafter, n
  • eu  astazaldi, n

<Fusteria > Construccions>