Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "albxeres" dins totes les àrees temàtiques

Albera

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca Albera
es Albera
fr Albères
en Albères

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Albera

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

ca Albera
es Albera
fr Albères
en Albères

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

alferes

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca alferes, n m
es alférez, n m
fr porte-étendard, n m
it alfiere, n m
en ensign, n
en standard bearer, n

Definició

Oficial que portava la bandera.

algueres

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca algueres, n f pl
nc Homalocladium platycladum L.H. Bailey

<Botànica > poligonàcies>

algueres

<Ciències de la vida>

ca algueres, n f pl
nc Homalocladium platycladum L.H. Bailey

<Botànica > poligonàcies>

català

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca català
ca alguerès sin. compl.
ca valencià sin. compl.
cod català
ar الكتالانية
cy Catalaneg
cy Baleareg sin. compl.
cy Falenseg sin. compl.
de Katalanisch
de Balearisch sin. compl.
de Valencianisch sin. compl.
en Catalan
en Balearic sin. compl.
en Valencian sin. compl.
es catalán
es balear sin. compl.
es valenciano sin. compl.
eu katalana
eu valenciano sin. compl.
fr catalan
fr valencien sin. compl.
gl catalán
gl balear sin. compl.
gl rosellonés sin. compl.
gl tortosino sin. compl.
gl valenciano sin. compl.
gn katalan
gn valear sin. compl.
gn valensiáno sin. compl.
it catalano
it baleare sin. compl.
it valenziano sin. compl.
ja カタルーニャ語
ja バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
nl Catalaans
nl Baleaars sin. compl.
nl Valenciaans sin. compl.
oc catalan
oc balear sin. compl.
oc valencian sin. compl.
pt catalão
pt rossilhonês tortosino sin. compl.
pt valenciano balear sin. compl.
ru Каталанский язык
ru Балеарский sin. compl.
ru Валенсийский sin. compl.
sw Kikatalani
sw Balearic sin. compl.
sw Valencian sin. compl.
tmh Takatalant
tmh Sya sin. compl.
tmh tigzirin tibaliyarin sin. compl.
zh 加泰罗尼亚语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Andorra>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>

Definició

El català, que es pot considerar ja format al segle VIII, és el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava en temps de l'Imperi Romà a la regió compresa aproximadament entre la vall del riu Isàvena i la Mediterrània i entre el massís de les Corberes i el de Garraf. Els primers textos coneguts escrits plenament en català daten del segle XII. Amb la conquesta al segle XIII de les Illes Balears i del futur País Valencià, terres on els parlars mossàrabs romànics autòctons ja s'havien extingit davant l'empenta de l'àrab, el domini lingüístic català va assolir pràcticament les fronteres actuals. D'ençà d'aleshores, i deixant de banda certes modificacions menors, només han estat importants el retrocés de la llengua pel sud, a Múrcia i al Baix Segura, i l'arrelament a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.

El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.

El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.

El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.

La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.

Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).

osteopecília

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca osteopecília, n f
ca ossos tacats, n m pl sin. compl.
ca osteopatia condensant disseminada, n f sin. compl.
ca osteopecília puntejada tipus Albers-Schönberg, n f sin. compl.
ca osteopecilosi, n f sin. compl.
ca osteopoiquília, n f sin. compl.
ca osteopoiquilosi, n f sin. compl.
es osteopoiquilia
fr ostéopoecilie
en osteopecilia
en osteopoikilosis
en spotted bones

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Displàsia òssia esporàdica o bé hereditària amb caràcter autosòmic dominant, caracteritzada per l'observació radiològica, generalment casual, de múltiples taques circulars o ovoides, denses, de teixit ossi compacte, de distribució simètrica, situades preferentment a les epífisis i les metàfisis dels ossos llargs, als ossos del carp i del tars, a la pelvis i als omòplats. Hom ha observat en sèries radiogràfiques l'augment, la disminució o la desaparició dels focus de condensació. En un 25% dels casos és possible distingir lesions cutànies: dermatofibrosi lenticular disseminada, queloides i alteracions esclerodermiformes. Pot associar-se amb nanisme, distòcia i estenosi raquídia. Entre un 15% i un 20% dels casos hi ha dolor articular moderat amb embassament sinovial o sense.

Nota

La denominació osteanàfisi està formada a partir de osteo- i del grec poikílos 'variat, divers, tacat'.

osteopetrosi

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca osteopetrosi, n f
ca malaltia d'Albers-Schönberg, n f sin. compl.
ca malaltia dels ossos d'ivori, n f sin. compl.
ca malaltia dels ossos de guix, n f sin. compl.
ca malaltia dels ossos de marbre, n f sin. compl.
ca osteoesclerosi fràgil generalitzada, n f sin. compl.
ca osteosi ebúrnia, n f sin. compl.
es enfermedad de Albers-Schönberg, n f
es enfermedad marmórea de los huesos, n f
es huesos de marfil, n m pl
es osteopetrosis, n f
en Albers-Schönberg disease
en ivory bones
en marble bone disease
en marble bones
en osteopetrosis

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició

Trastorn de l'ossificació endocondral que condueix a una osteoesclerosi generalitzada, causada per una reabsorció defectuosa del teixit osteocondroide primitiu, que produeix una aposició desordenada de teixit ossi de nova formació amb absència d'osteoclasts i fragilitat òssia.

Nota

1. L'osteopetrosi és una afecció hereditària i poc freqüent.
2. En l'osteopetrosi les fractures iteratives són freqüents i, a vegades, s'observen anèmia per obliteració de la medul·la òssia i paràlisi d'alguns nervis cranials per estretor dels forats de la base del crani.

projecció cònica d'Albers

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca projecció cònica d'Albers, n f
ca projecció cònica equivalent, n f sin. compl.
es proyección cónica de Albers
es proyección cónica equivalente
fr projection conique d'Albers
it proiezione conica di Albers
it proiezione conica equivalente di Albers
en Albers projection
de fIächentreue Abbildung nach Albers

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geodèsia>

Definició

Projecció equivalent amb dos paral·lels de referència obtinguda matemàticament, que s'utilitza en mapes de petita escala per a atles.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3

projecció cònica d'Albers

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

ca projecció cònica d'Albers, n f
ca projecció cònica equivalent, n f sin. compl.
es proyección cónica de Albers
es proyección cónica equivalente
fr projection conique d'Albers
it proiezione conica di Albers
it proiezione conica equivalente di Albers
en Albers projection
de fIächentreue Abbildung nach Albers

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geodèsia>

Definició

Projecció equivalent amb dos paral·lels de referència obtinguda matemàticament, que s'utilitza en mapes de petita escala per a atles.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3