Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amansar" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca em sap greu, no en tindrem fins demà
- es lo siento, pero no tendremos hasta mañana
- fr je suis désolé, nous n'en aurons pas avant demain
- pt desculpe, mas só o teremos a partir de amanhã
- en I'm afraid we won't have any until tomorrow
<Grans Magatzems > Conversa>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escabiosa, n f
- ca viuda, n f alt. sin.
- nc Scabiosa atropurpurea L. var. amansii (Rouy) O. Bolòs et Vigo
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escabiosa, n f
- ca viuda, n f alt. sin.
- nc Scabiosa atropurpurea L. var. amansii (Rouy) O. Bolòs et Vigo
<Botànica > dipsacàcies>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escaneig SAR, n m
- ca escaneig amb radar d'obertura sintètica, n m sin. compl.
- es escaneo SAR
- es escaneo con radar de apertura sintética sin. compl.
- en scanSAR
- en scanning synthetic aperture radar sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
L'escaneig SAR es basa en el fet d'orientar el patró d'elevació del feix de l'antena en diferents posicions fora del nadir, de manera que s'il·lumina una àrea del terreny suficientment ampla per adquirir imatges per a la resolució espacial desitjada, i, posteriorment, moure el feix d'il·luminació cap a una altra àrea per a incrementar la cobertura territorial. Per tant, el temps operacional del feix SAR és compartit entre dues o més subdallades, de manera que s'incrementa la cobertura territorial, si bé amb un menor temps d'integració de cada empremta1, fet que provoca una resolució espacial més baixa.
El sensor RADARSAT-1 SAR, a bord del RADARSAT-1 va ser el primer radar d'obertura sintètica que va utilitzar aquest mode d'adquisició d'imatges.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escaneig SAR, n m
- ca escaneig amb radar d'obertura sintètica, n m sin. compl.
- es escaneo SAR
- es escaneo con radar de apertura sintética sin. compl.
- en scanSAR
- en scanning synthetic aperture radar sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
L'escaneig SAR es basa en el fet d'orientar el patró d'elevació del feix de l'antena en diferents posicions fora del nadir, de manera que s'il·lumina una àrea del terreny suficientment ampla per adquirir imatges per a la resolució espacial desitjada, i, posteriorment, moure el feix d'il·luminació cap a una altra àrea per a incrementar la cobertura territorial. Per tant, el temps operacional del feix SAR és compartit entre dues o més subdallades, de manera que s'incrementa la cobertura territorial, si bé amb un menor temps d'integració de cada empremta1, fet que provoca una resolució espacial més baixa.
El sensor RADARSAT-1 SAR, a bord del RADARSAT-1 va ser el primer radar d'obertura sintètica que va utilitzar aquest mode d'adquisició d'imatges.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca escaneig SAR, n m
- ca escaneig amb radar d'obertura sintètica, n m sin. compl.
- es escaneo SAR
- es escaneo con radar de apertura sintética sin. compl.
- en scanSAR
- en scanning synthetic aperture radar sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definició
L'escaneig SAR es basa en el fet d'orientar el patró d'elevació del feix de l'antena en diferents posicions fora del nadir, de manera que s'il·lumina una àrea del terreny suficientment ampla per adquirir imatges per a la resolució espacial desitjada, i, posteriorment, moure el feix d'il·luminació cap a una altra àrea per a incrementar la cobertura territorial. Per tant, el temps operacional del feix SAR és compartit entre dues o més subdallades, de manera que s'incrementa la cobertura territorial, si bé amb un menor temps d'integració de cada empremta1, fet que provoca una resolució espacial més baixa.
El sensor RADARSAT-1 SAR, a bord del RADARSAT-1 va ser el primer radar d'obertura sintètica que va utilitzar aquest mode d'adquisició d'imatges.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca esgarrapar, v tr
- es arañar
- fr égratigner
- fr griffer
- en scratch, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca esgarrapar, v tr
- es arañar
- fr égratigner
- fr griffer
- en scratch, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Indústria > Indústria alimentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fènyer, v tr
- ca funyir, v tr sin. compl.
- es amasar
- es heñir
- fr pétrir
- en knead, to
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Productes alimentaris sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca farina de pastar, n f
- es harina de amasar
- fr farine de boulangerie
- en baker's flour
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>
