Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  àcar, n m
  • es  ácaro
  • fr  acare
  • en  acarus
  • en  mite

<Veterinària>

Definició
Individu de l'ordre dels àcars.
àcar àcar

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  àcar, n m
  • es  acárido
  • es  ácaro
  • fr  acare
  • fr  acarien
  • en  mite

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Acarina.

Nota

  • Sovint aquesta denominació s'aplica únicament als individus dels subordres Astigmata, Mesostigmata i Prostigmata.
àcar àcar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar, n m
  • es  ácaro
  • en  mite

<Jardineria>

Definició
Aràcnid petit que parasita les plantes xuclant-ne la saba i causant danys a les fulles.
àcar blanc de la perera àcar blanc de la perera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar blanc de la perera, n m
  • es  ácaro blanco del peral

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Eriòfid, Epitrimerus pyn, que ataca la perera formant una espècie de rovell que s'inicia a la fosa calicina.

Nota

  • Són molt sensibles les varietats llimonera, Bartlett i Passa Crassana.
àcar de l'alvocat àcar de l'alvocat

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcar de l'alvocat, n m
  • ca  aranya cristal·lina de l'alvocat, n f
  • es  ácaro cristalino, n m
  • es  araña cristalina, n f
  • en  Persea mite, n
  • nc  Oligonychus perseae

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Àcar de la família dels tetraníquids paràsit de l'alvocat.
àcar de la pols domèstica àcar de la pols domèstica

<Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  àcar de la pols domèstica, n m

<Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>

Definició
Àcar microscòpic del gènere Dermatophagoides, que parasita la pols de l'interior de les cases, especialment en condicions d'humitat elevada.

Nota

  • Se n'ha descrit diverses espècies: D. pteronyssinus, D.farinae, D. microceras. Algunes persones poden restar sensibilitzades per les glicoproteïnes excretades amb les dejeccions dels àcars i presenta manifestacions al·lèrgiques del tipus rinitis, conjuntivitis i asma bronquial. Proliferen especialment en moquetes, catifes, armaris de roba, coixins, matalassos i llibreries. Una altra espècie, Euroglyphus maynei, també present en la pols domèstica, també té un cert protagonisme en l'etiologia de l'asma al·lèrgica .
àcar del formatge àcar del formatge

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar del formatge, n m
  • es  arador del queso
  • nc  Tyroglyphus casei

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

àcar dels borrons del llimoner àcar dels borrons del llimoner

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcar dels borrons del llimoner, n m
  • ca  àcar de les meravelles, n m sin. compl.
  • es  ácaro de las maravillas
  • fr  acarien des bourgeons
  • en  citrus bud mite

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Eriòfid, Acerya sheldoni, que ataca preferentment el llimoner, encara que també pot fer-ho al taronger, i que provoca malformacions en els brots, les flors i els fruits.
àvar àvar

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àvar
  • ca  daguestànic sin. compl.
  • cod  ?вар мацIцI (Awar mats'ts')
  • cod  ?агIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
  • ar  الأوارية
  • cy  Avar
  • cy  Dagestanig sin. compl.
  • de  Awarisch
  • de  Avarisch sin. compl.
  • de  Dagestanisch sin. compl.
  • en  Avar
  • en  Dagestani sin. compl.
  • es  avar
  • eu  avarera
  • eu  dagestanera sin. compl.
  • fr  avar
  • fr  daguestanien sin. compl.
  • gn  avar
  • it  avaro
  • ja  アヴァル語
  • nl  Avaars
  • nl  Dagestaans sin. compl.
  • pt  avar
  • ru  Аварский язык
  • ru  Дагестанский (устар) sin. compl.
  • tmh  tavaract
  • zh  阿瓦尔语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.

En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.

La llengua es divideix en tres blocs dialectals:

- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.

Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.

L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.

Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.

Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.

Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àvar -a, n m, f
  • es  ávaro

<Història>

Definició
Individu d'un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l'Azerbaitjan.