Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarantí" dins totes les àrees temàtiques

arrowroot [en] arrowroot [en]

<Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arrowroot [en], n m
  • es  arrurruz
  • fr  arrow-root
  • en  arrowroot
  • en  maranta

<Alimentació>

Definició
Fècula rica en midó que s'obté bàsicament del tubercle Maranta arundinacea, però també d'altres plantes afins com ara la Canna edulis, la Canna glauca, la Curcuma angustifolia, la Curcuma leucorrhiza o la Zamia floridana.
avalat | avalada avalat | avalada

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avalat | avalada, n m, f
  • es  avalado
  • fr  garanti
  • en  guaranteed

<Auditoria i comptabilitat > Finances>

balau groc balau groc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balau groc, n m
  • es  balau, n m
  • fr  balau, n m
  • fr  meranti, n m
  • fr  méranti, n m
  • en  balau, n
  • nc  Shorea spp.

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botonets botonets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cama-roja del capoll, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja del capollet, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-rojot, n m alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  cap roll, n m var. ling.
  • ca  cap-roll, n m var. ling.
  • ca  capa-roig, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • ca  herba amarganta, n f var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz et Keller
  • nc  Barkhausia taraxicifolia (Thuill.) DC. sin. compl.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. haenseleri (Boiss. ex DC.) P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cama-roja del capoll, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja del capollet, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja roja, n f alt. sin.
  • ca  cama-rojot, n m alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  cap roll, n m var. ling.
  • ca  cap-roll, n m var. ling.
  • ca  capa-roig, n m var. ling.
  • ca  carrois, n m pl var. ling.
  • ca  herba amarganta, n f var. ling.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. ex Schinz et Keller
  • nc  Barkhausia taraxicifolia (Thuill.) DC. sin. compl.
  • nc  Crepis vesicaria L. subsp. haenseleri (Boiss. ex DC.) P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cardamina amarga cardamina amarga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardamina amarga, n f
  • ca  cardamina amargant, n f alt. sin.
  • ca  cardamine amarga, n f var. ling.
  • ca  cardàmine amargant, n f var. ling.
  • nc  Cardamine amara L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

cardamina amarga cardamina amarga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardamina amarga, n f
  • ca  cardamina amargant, n f alt. sin.
  • ca  cardamine amarga, n f var. ling.
  • ca  cardàmine amargant, n f var. ling.
  • nc  Cardamine amara L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

cogombre amarg cogombre amarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).