Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "amoïnament" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en n
<Física > Termes generals>
Definició
Nota
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca amortiment, n m
- ca esmorteïment, n m
- es amortiguamiento, n m
<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca amortiment, n m
- es amortiguamiento
- es damping
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apilament, n m
- ca empilament, n m sin. compl.
- es apilamiento, n m
- es apile, n m
- fr empilage, n m
- en bunching, n
- en piling, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca apinyament de les dents, n m
- es apiñamiento de los dientes
- fr encombrement des dents
- en teeth crowding
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca apinyament dental
- en crowding of teeth
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>
<Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apinyament dental, n m
- es apiñamiento dentario
- fr encobrement des dents
- en teeth crowding
<Odontoestomatologia>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aplanament, n m
- ca esborrament, n m
- es borrado
- es borramiento
- en effacement
<Ciències de la salut>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplanament, n m
- es aplanado, n m
- es aplanamiento, n m
- fr aplanissement, n m
- fr aplatissement, n m
- en flattening, n
- en planishing, n
- de Abflachung, n f
- de Glätten, n n
<Enginyeria>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplanament, n m
- ca assentiment, n m sin. compl.
- es allanamiento
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Específic
-
L'aplanament o assentiment és un acte processal unilateral de la part demandada -i per aquest motiu, no requereix el consentiment de la part demandant- a partir del qual posa de manifest la voluntat de no oposar-se a la pretensió de la part actora o, si ja ho ha fet, d'abandonar la seva resistència de manera definitiva. Aquest acte té com a conseqüència principal la conformitat de la part demandada amb les pretensions de la part actora, i propicia un pronunciament judicial sobre el fons que és favorable a la pretensió exercitada per la part actora. L'aplanament es pot dur a terme en qualsevol moment del procés, ja sigui en primera instància, ja sigui en fase de recurs o bé d'execució de la sentència (art. 19.3 Llei d'enjudiciament civil [LEC]).
La viabilitat d'aquesta figura depèn de la concurrència dels tres requisits que es descriuen a continuació. a) En primer lloc, cal que sigui lícit, és a dir, que no es produeixi en frau de llei, ni tampoc no contrariï l'interès general o es faci en perjudici de terceres persones (art. 21.1 LEC). En cas d'incompliment, l'òrgan judicial ha d'emetre una interlocutòria amb el doble pronunciament següent: d'una banda, el rebuig de l'aplanament pretès per la part demandada, i, de l'altra, l'ordre de continuar el procés iniciat. b) En segon lloc, és necessari que la part demandada tingui plena capacitat processal per a poder comparèixer en el procés i dur a terme actes processals vàlids (art. 7 LEC), l'aplanament inclòs. Si compareix el procurador en nom de la part, l'aplanament únicament pot prosperar si es disposa d'un poder especial (art. 25.2.1 LEC) que el faculti per a posar de manifest la voluntat concloent dels manants (la part demandada) d'abandonar el procés; en aquest cas, el poder que s'atorga per a plets amb caràcter general no té validesa (art. 25.1.1 LEC). I c) En tercer lloc, cal que la part interessada hagi fet expressa, ja sigui oralment o bé per escrit, la voluntat d'aplanar-se, ja que en cap cas pot no ser vàlida si es porta a terme tàcitament.
Segons l'article 21 de la LEC, l'aplanament es pot manifestar de manera total o parcial. L'aplanament total es produeix quan la part demandada exterioritza la conformitat amb la pretensió de la part actora o, si se n'ha formulat més d'una, amb totes; en canvi, l'aplanament parcial té lloc quan la part demandada es mostra d'acord amb algunes de les pretensions exercitades per la part actora, però no amb totes.
L'acceptació de l'aplanament per part del tribunal produeix els efectes descrits a continuació, que inevitablement queden reduïts en els casos d'aplanament parcial. a) L'acabament del procés per la conformitat de la part demandada amb les pretensions de la part actora. Aquest efecte no es produeix en els casos d'aplanament parcial (art. 21.2 LEC) en la mesura que la manca d'assentiment amb alguna de les pretensions fa necessària la continuació del procediment en relació amb les pretensions no aplanades que encara són objecte de controvèrsia. b) L'emissió d'una sentència condemnatòria d'acord amb la demanda de la part actora (art. 21.1 LEC), que no es produeix si l'aplanament és parcial. En aquest darrer cas, només hi ha la possibilitat de sol·licitar, a instància de la part demandant, l'emissió d'una interlocutòria que reculli les pretensions a les quals la part demandada dona el seu assentiment, que és executable d'acord amb el que disposen els articles 517 i següents de la LEC. c) La sentència que es dicta s'ha de pronunciar sobre el fons, ha de ser no contradictòria i ha de produir tots els efectes de la cosa jutjada. I d) Si l'aplanament té lloc abans de la contestació de la demanda, la part demandada no ha de fer front a les costes del procés, si no és que el tribunal aprecia temeritat o mala fe en la conducta (art. 395.1 LEC); en canvi, l'emissió posterior de l'aplanament comporta, de manera inevitable, haver de satisfer les costes pel rebuig de totes les pretensions, i s'acompleix així el principi del venciment en la imputació de les costes (art. 395 LEC en relació amb l'art. 394.1 LEC).
