Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amorós" dins totes les àrees temàtiques

àcars àcars

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcars, n m pl
  • es  ácaros
  • fr  acariens
  • en  mites

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Grup d'artròpodes aràcnids amb cos sense segmentació visible, que tenen formes lliures i altres fixes, sovint paràsits de les plantes.
àpodes àpodes

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àpodes, n m pl
  • es  ápodos
  • de  Blindwühlen
  • nc  Apoda

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Ordre d'amfibis integrat per animals vermiformes mancats totalment de potes.
a ambdós efectes a ambdós efectes

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a ambdós efectes, adv
  • ca  a tots dos efectes, adv sin. compl.
  • es  en ambos efectos

<Dret>

Definició
Pel que fa a l'efecte devolutiu i a l'efecte suspensiu, s'aplica especialment a recursos i a apel·lacions.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El recurs d'apel·lació va ser admès a ambdós efectes.

    Ex.: L'apel·lació de la sentència definitiva s'oirà a tots dos efectes.
a ambdós efectes a ambdós efectes

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  a ambdós efectes, adv
  • es  en ambos efectos, adv

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

acerós -osa acerós -osa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acerós -osa, adj
  • es  aceroso -a, adj
  • fr  acéré -ée, adj
  • en  acerose, adj

<Enginyeria forestal>

acerós -osa acerós -osa

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acerós -osa, adj
  • es  acerado -da, adj
  • fr  aciéreux -euse, adj
  • en  steeled, adj
  • de  stahlartig, adj

<Enginyeria>

acord mixt [pl: acords mixtos o mixts] acord mixt [pl: acords mixtos o mixts]

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord mixt [pl: acords mixtos o mixts], n m
  • es  acuerdo mixto, n m

<Dret internacional>

acords de l'ajuntament acords de l'ajuntament

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acords de l'ajuntament, n m pl
  • es  acuerdos del ayuntamiento

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Registre que contenia les decisions per via de govern dels ajuntaments sota el règim de la Nova Planta.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Resolució de les deliberacions que es prenien al consistori per votació unànime o per majoria, la qual cosa comportava l'execució de tot el que es decidia en sessió ordinària o extraordinària. El Decret de Nova Planta (1716) i la Cèdula reial instructòria de 1718 regularen els mecanismes funcionals dels municipis catalans, seguint les lleis de Castella. Els acords de l'ajuntament eren part de l'acta documental de les sessions i llur contingut reflectia els motius de la convocatòria, però també la dinàmica del govern municipal malgrat que estaven sotmesos a la tutela de les autoritats borbòniques, les quals havien eliminat l'antiga autonomia política del govern municipal i n'havien reduït la base de representació social. Només podien ser presos per una restringida oligarquia qualificada que subordinava l'actuació pròpia als interessos de la monarquia.
    Els llibres d'acords recollien l'acció de govern de les ciutats i els pobles catalans del segle XVIII. Eren els antics llibres o registres de deliberacions dels consells municipals. A Barcelona, a Girona, a Lleida, a Manresa, a Mataró, a Tarragona, a Tortosa i a Vic rebien el nom de llibres d'acords. A Berga, a Cervera, a Puigcerdà i a Reus, registres o actes de l'ajuntament, i a Balaguer, a Igualada i a Tàrrega, llibres o registres d'actes. Les actes dels acords, físicament, eren paper segellat del quatre, encapçalats per les armes del rei, el preu del segell i l'any d'emissió. El paper segellat substituí el paper comú el 1707, any en què Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) introduí aquest impost castellà a la Corona d'Aragó. A continuació, els acords assenyalaven la data i el lloc de reunió. Normalment tenien lloc a les sales capitulars, la qual cosa comportava haver d'informar del motiu de la sessió: ordinària o extraordinària. El capítol VI de la Instructòria Cèdula Reial regulava la presidència de les sessions.
    El president nat era el corregidor, el qual portava la campaneta i la vara alta de comandament, i era qui havia de congregar els regidors, per mitjà dels porters de la ciutat, i no fent servir l'antic ritual dels municipis consulars -per campana, veu del pregoner o trompeta- el qual quedà suprimit. Si el corregidor no hi era, el podia substituir el tinent de rei, l'alcalde major, el regidor degà o l'antiquior. A les poblacions de pocs veïns, el president era el batlle o el regidor primer (degà).
    Els noms dels regidors assistents quedaven inscrits per rigorós ordre de prelació o bé al marge esquerre de l'acta. Primer hi figuraven els títols, després els primogènits dels títols, els nobles, els cavallers, els ciutadans honrats i, finalment, els qui gaudien de fur militar. Si no hi havia elements nobiliaris, la prelació la regulava la riquesa o la categoria professional. I si amb això no n'hi havia prou es tenia present l'edat. Aquesta classificació jeràrquica era important perquè servia de base per a establir l'ordre de votacions.
    Des del 1760, el síndic procurador general ocupava una posició immediatament posterior a la dels regidors. A partir del 1766 s'hi van afegir els diputats del comú i els síndics personers. El regidor degà era la persona encarregada de dirigir els debats i de proposar els negocis. Finalitzat el debat, s'emetia el vot, que havia de ser públic i no secret. El corregidor i l'alcalde major no tenien vot ordinari, sinó de qualitat, i només el podien fer servir en cas d'empat. Les actes dels acords eren redactades per l'escrivà major o secretari de l'ajuntament, tot i que en cas d'absència el podia reemplaçar la persona que l'ajudava.
    Les actes eren signades per tots els presents, fins i tot pel secretari, que tenia la responsabilitat directa de custodiar els acords. També s'encarregava d'inserir mapes, dibuixos, esquemes, nòmines de sous, factures, cartes i reials disposicions, juntament amb les actes dels acords. Sovint es redactaven esborranys en paper comú, el contingut dels quals havia de ser aprovat pel president, amb la seva signatura. Després es traslladaven en els llibres d'acords, cosits i enquadernats -en rústica- per anys, i amb un índex alfabètic de tot el que s'havia tractat a l'ajuntament. Ajudava a fer-ne la cerca que els folis fossin numerats. Els acords estaven ordenats per mesos i dies, amb les sessions ordinàries i les extraordinàries. Dues claus de tancament, sovint metàl·liques, facilitaven la conservació dels llibres dins els arxius del consistori.
acords paral·lels acords paral·lels

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acords paral·lels, n m pl
  • es  acordes paralelos
  • en  parallel chords

<Música>

Definició
Acords que tenen la mateixa estructura quant als intervals i el mateix nombre de veus, però que es mouen paral·lelament.
acorus variegat acorus variegat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acorus variegat, n m
  • nc  Acorus gramineus Sol. ex Aiton 'Variegatus'

<Botànica > acoràcies>