Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó oficinal, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca enze, n m alt. sin.
ca fenet, n m alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melga, n f alt. sin.
ca melgot, n m alt. sin.
ca meligot, n m alt. sin.
ca melilot, n m alt. sin.
ca melilot oficinal, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol flairós, n m alt. sin.
ca trèvol olorós, n m alt. sin.
ca trifoli olorós, n m alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca fanet, n m var. ling.
ca trébol, n m var. ling.
ca trébol d'olor, n m var. ling.
ca trèbol embadalit, n m var. ling.
ca trébol femella, n m var. ling.
ca trébol olorós, n m var. ling.
ca trivulju mascle, n m var. ling.
nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó oficinal, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca enze, n m alt. sin.
ca fenet, n m alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melga, n f alt. sin.
ca melgot, n m alt. sin.
ca meligot, n m alt. sin.
ca melilot, n m alt. sin.
ca melilot oficinal, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol flairós, n m alt. sin.
ca trèvol olorós, n m alt. sin.
ca trifoli olorós, n m alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca fanet, n m var. ling.
ca trébol, n m var. ling.
ca trébol d'olor, n m var. ling.
ca trèbol embadalit, n m var. ling.
ca trébol femella, n m var. ling.
ca trébol olorós, n m var. ling.
ca trivulju mascle, n m var. ling.
nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca almegó, n m
ca trèvol d'olor, n m sin. compl.
ca trèvol embadalit, n m sin. compl.
ca trèvol flairós, n m sin. compl.
ca trèvol olorós, n m sin. compl.
ca trifoli olorós, n m sin. compl.
es meliloto, n m
fr mélilot, n m
nc Melilotus officinalis

<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de la papilionàcies, que es fa en herbassars, vores dels rius, marges i vinyes.

Nota

Les summitats florides de l'almegó, que es cullen a partir de maig, han estat emprades en infusió en el tractament de les varices, la flebitis i les hemorroides. Com a ús extern, en infusió i aplicades en forma de compreses, també han estat emprades contra els dolors reumàtics, ferides i nafres.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

ca ambdós conductes deferents (estructura corporal)
en Both vasa deferentia (body structure)
cod 23896006

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ambró, n m
es ambrón

<Història>

Definició

Poble de la Gàlia Transalpina exterminat per Mario, juntament amb els teutons, prop d'Aix-en-Provence el 102 aC.

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca ambrox, n m
ca ambroxan, n m sin. compl.
ca ambròxid, n m sin. compl.
es ambrox, n m
es ambroxán, n m
es ambróxido, n m
en Ambrox, n
en Ambroxan, n
en ambroxide, n
for C₁₆H₂₈O

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició

Terpenoide heterocíclic derivat de l'esclareol que es presenta com un sòlid crital·lí de color blanc, és soluble en etanol i insoluble en aigua i s'utilitza com a substitut sintètic de l'ambre gris en perfumeria.

Nota

Les denominacions ambrox i ambroxan provenen dels noms comercials Ambrox® i Ambroxan®.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca amni, n m
ca sac amniòtic, n m sin. compl.
es amnios
es saco amniótico
en amnion
en amniotic sac

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Definició

Membrana fina i transparent que constitueix la capa més interna del sac en què es desenvolupa l'embrió.

Nota

Conté el líquid amniòtic i correspon a l'anomenada bossa d'aigües.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca amni, n m
es amnios, n m
fr amnios, n m
en amnion, n

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca amni, n m
ca membrana agnina, n f sin. compl.
ca sac àmnic, n m sin. compl.
es amnios
fr amnios
en amnion

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>

Definició

Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes (rèptils, ocells i mamífers). És format per epiteli extraembrionari i per mesoderma, i a vegades creix fins a embolcallar tot l'embrió. Conté el líquid àmnic i una beina per al cordó umbilical.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca amoret, n m
ca amorell, n m sin. compl.
es amorcillo
en amorino
en putto

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arts decoratives>

Definició

Figura d'infant nu i amb ales que representa l'amor humà.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "amorós" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició